Amb nosaltres! Amb la revolució! Amb una societat social sense classes!
Així vaig finalitzar les meves paraules a l'acte d'homenatge que
la Fundació Andreu Nin va organitzar al Parlament de Catalunya, al setanta-sisè
aniversari i un dia del seu segrest i desaparició.
Hem sento molt afortunat i honorat d'haver pogut representar
i parlar en nom de les meves companyes i companys del POR. Varem fer pams i
mans amb Wilebaldo Solano per aconseguir un mínim reconeixement aprofitant el
govern tripartit català. Va ser endebades. En canvi varem poder fer un Acte de reconeixement
amb Wilebado Solano al Congrés de les Corts espanyoles, encara que en una sala
secundària.
A Catalunya ha estat possible, aquest 17 de juny de 2013. Per
l'entusiasme de David Companyon, diputat i secretari quart de la Mesa del Parlament.
David és diputat de la coalició ICV-EUiA, per la component EUiA, i membre del
POR. La Fundació Andreu Nin, i en primer lloc la presidenta Mª Teresa Carbonell, van posar-se a fons a promoure i organitzar l'acte que, des d'un
primer moment, es va concebre com unitari i actual del conjunt de l'esquerra.
La idea va començar al comentar amb la Mª Teresa, va ser a casa seva mateix, com
ho veia penjar un retrat de l'Andreu Nin al despatx d'en David. El quadre tot
seguit es va convertir amb un acte públic. Mª Teresa (presidenta Fundació), Pello
(secretari) i Sergi (vicepresident) de la Fundació en són testimonis d'aquella
tarda. En Pelai Pagès es va posar a disposició per dictar la conferència, com
historiador implicat i compromès amb Andreu Nin i el POUM. Pepe Gutiérrez
(vicepresident) va participar de l'entusiasme creixent. Seriem capaços
d'ajuntar a les esquerres per un acte de fet de rehabilitació de l'Andreu Nin? La
sala va començar amb una idea de cent a cent cinquanta persones, enseguida
varem haver d'implorar al Parlament per a passar a les dues-centes, dues-centes
vint, dues-centes cinquanta, per finalitzar amb tres-centes. Bé, dues-centes
vuitanta assentades i algunes més flotants.
Ara que hem aconseguit un homenatge acurat i polític, hem de
fer arribar la seva essència arreu del territori i de la gent jove. Andreu Nin
és sobretot una vida abnegada per la revolució.
Durant l'acte no hi vaig pensar. Però després em venen vius
a la memòria uns records d'explicacions que semblaven contes, per part de la
meva àvia -ordidora de Sant Andreu de Barcelona-, sobre que el meu pare, de
petit, amb nou i deu anys, va ser dels nens i nenes que la CNT i el POUM encarregaven de portar menjar, roba, neteja i altres coses a l'Olga Tareeva, dona
de Nin, i a les seves dues filles, Ira i Nora, quan varen fer desaparèixer a
Nin i perseguien als dirigents del POUM. El meu pare no en parlava de tot això.
Comparteixo l'emoció que flota en aquest acte. Unes paraules
en nom de les companyes i companys del POR.
Estic ben orgullós de l'Andreu Nin. Em fa molta il·lusió
aquest homenatge al Parlament. Agraeixo que s'hagi pogut fer... al Parlament, a
la Fundació Andreu Nin*, al diputat David Companyon, a tothom que hi ha
contribuït, i a les persones que sou aquí, més les que ho estan veient pel
canal TV del Parlament.
Andreu Nin és un símbol que s'ha quedat entre nosaltres.
Malgrat ser segrestat i assassinat no han aconseguit proscriure'l, ni que se
l'ignorés, ni oblidés. La seva persona, les idees, la lluita que dóna sentit a
la seva vida, ens és molt útil per la nostra acció diària i per l'estratègia de
futur.
El llegat de l'Andreu Nin és viu. Estem ben disposats a
desenvolupar-lo. És el nostre compromís.
Faig un esment als trets que el fan actual i de futur:
Þ fou un revolucionari que feia la revolució...
Þ una revolució social, per l'emancipació
treballadora, amb els drets reals de les dones...
Þ per la revolució defensà la unitat,
el front únic, l'Aliança Obrera. Practicava la unitat en comptes de
predicar-la. La coherència unitària el portà a fundar el POUM (Partit Obrer
d'Unificació Marxista), entre l'Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol.
Þ la revolució social incorporava la radicalitat
democràtica: la República contra l'estat, la Monarquia i el poder de l'Església;
incloïa l'emancipació nacional amb el dret a l'autodeterminació i a la
separació dels pobles. Nin defensà la República catalana, la unió lliure entre
les repúbliques ibèriques, uns estats units socialistes d'Europa.
Þ un revolucionari internacional.
Concebia la revolució com un fenomen social i nacional, amb una naturalesa
internacional i un procés permanent. Nin és, era, una persona lluitadora
irreductible contra el poder de l'estat del capital financer, expressat pel
feixisme, però també per molts estats que es diuen democràtics; Nin és, era, un defensor de la revolució soviètica a Rússia, però insubornable
enfront de la dictadura d'Stalin.
Companys/companyes, Andreu Nin, viu! és viu entre nosaltres, malgrat la derrota de
la revolució, de la guerra civil espanyola, i del piolet termidorià dels
sicaris de la GPU del dictador de Moscou.
Com es deia i pintava quan el varen fer desaparèixer...
Amb
nosaltres!
Amb la revolució!
Amb una societat social sense classes!
17 de juny de 2013.
* La Mª Teresa Carbonell, la Cristina Simó, Andreu de Cabo,
en Pepe, Ferran, Pello, Andy, Sílvia, Lluís, Sergi, Marià, Alfons...
Vídeo Actes institucionals - Conferència "Andreu Nin,una vida al servei de l'emancipació social i nacional", a càrrec de
l'historiador Pelai Pagès. Data: 17/06/2013. Durada: 2 h. 2 m. 57 s.
Selecció de Naqash Jave
No hay comentarios:
Publicar un comentario