A Anova Irmandade han plantejat que la font principal de l'acció era
la ciutadania, el poble, la classe treballadora; amb ella Xoan Manuel Beiras ha
clamat que es tractava de construir una nova cultura política d'esquerres.
L'organització és un instrument per aconseguir-ho.
La revolució es gesta des de les petites coses de cada dia.
La revolució social s'ha de preparar amb el programa, la política, la credibilitat
que sorgeix de la coherència i l'honestedat, el compromís és social i ètic. La
revolució està feta d'accions graduals, d'avenços i retrocessos, d'algunes
victòries i moltes derrotes, d'aprendre i estudiar, d'unitat i aliances, de
l'art de combinar una tàctica quotidiana unitària y de base treballadora,
mentre s'acumula forces i consciència amb l'estratègia rupturista i vers la transformació
revolucionària.
Per això cal orientar-se vers a convertir-se en poder
polític i econòmic. Cosa diferent de formar govern dins els estats dels
poderosos, o de somiar en resoldre les greus contradiccions del sistema social
actual, sense expropiar les fonts de producció. El poder econòmic, amb el seu
cim financer, ens cal arrabassar-lo als seus propietaris, la classe dominant
burgesa, cosa que necessita capgirar l'essència fonamental de l'estat amb un
poder polític completament original fonamentat en la base treballadora.
En el 20è Congrés del POR dialogarem sobre tot això en la
Mesa Crisi i perspectiva de l'esquerra (5 de juliol a 18 h, Nau Ivanow, Barcelona).
He arribat fa hores a Madrid de Rio de Janeiro al Brasil, en
aquest país he visitat Sao Paulo, Brasilia i Rio. Al cap de poques hores he
anat de Madrid a Santiago de Compostela a la 1a Assemblea Nacional d’Anova-Irmandade,
el partit de Xose Manuel Beiras. Si m’oblido de Madrid i connecto Rio de
Janeiro i Santiago no puc evitar establir ponts i comparacions entre les
esquerres plurals que representem EUiA, el PT i Anova.
Estic convençut que la força del futur recau en dues
circumstàncies, saber coordinar la pluralitat de les esquerres i entendre
“esquerra” com una barreja d’allò polític i social a l’hora.
Coordinar la pluralitat no es fàcil, la tendència a
convertir en dominant algún dels aspectes ideològics de la pluralitat es forta
i al mateix temps la tendència a imposar el vector institucional sobre el
social (pensant que aquest es el genuïnament polític) es també un dels
problemes en la construcció de la “Nova política d’esquerres”.
la Nova Política d’Esquerres beu del programa, però aquest
està molt proper en el fons i en la forma de ser elaborat dels components
socials. Es per això que el calendari polític ha d’estar marcat per la
mobilització i l’alternativa programàtica que es deriva d’aquesta. Els efectius
institucionals son “instruments” al servei d’un programa d’alternativa i acció.
La mobilització, el programa i els efectius institucionals
estan tots al servei de la construcció de poder popular, o d’una societat civil
alternativa, en d’altres termes com a veritable instrument revolucionari de
canvi radical.
Quan aquest programa de canvi radical es converteix en
majoritari social i políticament estem conduint canvis constituents de ruptura
democràtica, que no es altra cosa que l’aprofundiment d’una democràcia radical
que volem aplicar en aspectes socials, democràtics i de model d’estat (pobles
lliures).
L’esquerra ni es ni pot ser “única” ja que la pluralitat es
un dels seus signes d’identitat i riquesa a l’hora. Els programa si pot ser un
i la coordinació pot donar a l’esquerra coherència i eficàcia en la seva acció.
Aquest es el futur, a Brasil, a Galicia i a Catalunya. JoanJosep Nuet i Pujals
No hay comentarios:
Publicar un comentario