11/6/13

Nova política d'esquerres


Una reflexió sobre una “Nova política d’esquerres” de JJ Nuet: "la tendència a convertir en dominant algun dels aspectes ideològics de la pluralitat es forta i al mateix temps la tendència a imposar el vector institucional sobre el social". Fou feta en el decurs de l'Assemblea d'Anova.
A Anova Irmandade han plantejat que la font principal de l'acció era la ciutadania, el poble, la classe treballadora; amb ella Xoan Manuel Beiras ha clamat que es tractava de construir una nova cultura política d'esquerres. L'organització és un instrument per aconseguir-ho.
La revolució es gesta des de les petites coses de cada dia. La revolució social s'ha de preparar amb el programa, la política, la credibilitat que sorgeix de la coherència i l'honestedat, el compromís és social i ètic. La revolució està feta d'accions graduals, d'avenços i retrocessos, d'algunes victòries i moltes derrotes, d'aprendre i estudiar, d'unitat i aliances, de l'art de combinar una tàctica quotidiana unitària y de base treballadora, mentre s'acumula forces i consciència amb l'estratègia rupturista i vers la transformació revolucionària.
Per això cal orientar-se vers a convertir-se en poder polític i econòmic. Cosa diferent de formar govern dins els estats dels poderosos, o de somiar en resoldre les greus contradiccions del sistema social actual, sense expropiar les fonts de producció. El poder econòmic, amb el seu cim financer, ens cal arrabassar-lo als seus propietaris, la classe dominant burgesa, cosa que necessita capgirar l'essència fonamental de l'estat amb un poder polític completament original fonamentat en la base treballadora.
En el 20è Congrés del POR dialogarem sobre tot això en la Mesa Crisi i perspectiva de l'esquerra (5 de juliol a 18 h, Nau Ivanow, Barcelona).
He arribat fa hores a Madrid de Rio de Janeiro al Brasil, en aquest país he visitat Sao Paulo, Brasilia i Rio. Al cap de poques hores he anat de Madrid a Santiago de Compostela a la 1a Assemblea Nacional d’Anova-Irmandade, el partit de Xose Manuel Beiras. Si m’oblido de Madrid i connecto Rio de Janeiro i Santiago no puc evitar establir ponts i comparacions entre les esquerres plurals que representem EUiA, el PT i Anova.
Estic convençut que la força del futur recau en dues circumstàncies, saber coordinar la pluralitat de les esquerres i entendre “esquerra” com una barreja d’allò polític i social a l’hora.
Coordinar la pluralitat no es fàcil, la tendència a convertir en dominant algún dels aspectes ideològics de la pluralitat es forta i al mateix temps la tendència a imposar el vector institucional sobre el social (pensant que aquest es el genuïnament polític) es també un dels problemes en la construcció de la “Nova política d’esquerres”.
la Nova Política d’Esquerres beu del programa, però aquest està molt proper en el fons i en la forma de ser elaborat dels components socials. Es per això que el calendari polític ha d’estar marcat per la mobilització i l’alternativa programàtica que es deriva d’aquesta. Els efectius institucionals son “instruments” al servei d’un programa d’alternativa i acció.
La mobilització, el programa i els efectius institucionals estan tots al servei de la construcció de poder popular, o d’una societat civil alternativa, en d’altres termes com a veritable instrument revolucionari de canvi radical.
Quan aquest programa de canvi radical es converteix en majoritari social i políticament estem conduint canvis constituents de ruptura democràtica, que no es altra cosa que l’aprofundiment d’una democràcia radical que volem aplicar en aspectes socials, democràtics i de model d’estat (pobles lliures).
L’esquerra ni es ni pot ser “única” ja que la pluralitat es un dels seus signes d’identitat i riquesa a l’hora. Els programa si pot ser un i la coordinació pot donar a l’esquerra coherència i eficàcia en la seva acció.
Aquest es el futur, a Brasil, a Galicia i a Catalunya. JoanJosep Nuet i Pujals


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada