4/6/13

El NO a la independència

El NO a la independència s'enceta a L'Hospitalet de Llobregat per part del PSC de la segona ciutat de Catalunya. La campanya te el vist-i-plau del primer secretari  del PSC, Pere Navarro.
El PSC de L'Hospitalet de Ll no sé si també es planteja omplir a gom el Passeig de Gràcia de Barcelona, com es va esdevenir amb la mobilització de l'11 de setembre convocada per l'Assemblea nacional Catalana (Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa).
El què si podem saber és que l'alcaldessa del PSC, Núria Martín, ha aixecat la bandera d'aquest NO, de la ma d'una moció municipal del PP i també amb els vots de l'extrema dreta de la Plataforma x Catalunya. La coalició ICV- EUiA i CiU varen votar en contra d'aquesta moció pel NO. El cas és que el PSC governa a L'Hospitalet de Ll amb la coalició ICV-EUiA. Alfonso Salmerón (EUiA), portaveu del grup municipal ICV-EUiA, considera que la postura democràtica és a través de la Consulta i que sigui la ciutadania qui decideixi amb el seu vot.  
L'argumentació de Núria Martín, avalada després per Pere Navarro, és que el PSC defensa una Consulta en tot cas acordada i legal dins una reforma de la Constitució espanyola de 1978 en sentit federal.
Ara bé, la moció del PSC, PP i PxC de L'Hospitalet de Llobregat pel NO, és alhora una decisió contra la realització de la Consulta al municipi. La moció encarrega a l'ajuntament a no facilitar recursos ni a cedir espais per a la consulta o referèndum sobre la independència, ni a participar-hi si no té el permís de l'estat espanyol.
El federalisme del PSC se situa només en clau de permís estatal per a la Consulta o de reforma constitucional, però en cap cas en la insubmissió o desobediència, si aquesta reforma no és possible. Què necessita el PSC per assimilar que el govern i l'estat, menys encara amb el PP, no estan gens disposats a cap reforma constitucional que incorpori el dret a l'autodeterminació (a decidir)?
Si més no ho acaben de sentir una vegada més, ahir a Girona. El príncep Felipe de Borbó amb l'esment "la seguretat jurídica naixia "d'una voluntat d'estabilitat i respecte a les regles del joc", i que la defensa d'aquest concepte permetia d'avançar no tan sols socialment, sinó també políticament i econòmicament". O el ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, que concedeix que es pot debatre el contingut de la constitució, però "no violentar-la ni canviar-la unilateralment", tot responent al batlle de Girona de CiU, qui defensà el dret de Catalunya a la Consulta per decidir el seu futur.
La fractura ciutadana, popular i treballadora, fa un pas més amb la Moció del NO de L'Hospitalet de PSC, PP i PxC. La nació espanyola amb l'estat i la nació catalana ha de poder expressar amb la Consulta quines institucions i relacions volen entre elles. Qui violenta unilateralment és qui nega l'exercici democràtic de la Consulta, en nom d'unes regles de joc de la Constitució de 1978.
Qui raona que la fractura rau en el SI a la independència, hauria d'incloure a la reflexió com és que des de l'experiència d'una Monarquia constitucional, diferent de la dictadura de Franco, s'obre pas la reivindicació nacional de la llibertat de Catalunya.
Per què no es pregunta sobre el futur de Catalunya, el Si, el NO, o el que convingui, a la població i ciutadania de Catalunya?
El punt de ruptura d'una legitimitat i legalitat obsoletes està en organitzar la Consulta i que esdevingui vinculant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada