El Diàleg de Baztan1 ha motivat una gira amb
actes de debat sobre la llibertat nacional i la realització de la consulta per
decidir a Catalunya. Ha estat organitzada per la Fundació Socialisme sense
fronteres i la Fundació Pere Ardiaca, el cap de setmana del 8 al 10 de març, a
Granollers (Llibreria Anònims), Girona (CCOO), Badalona (Ateneu Roig), Rubí
(CRAC), amb unes tertúlies sopar i dinar a Granollers (Anònims) i Barcelona
(Ateneu Roig). Les ponències s'han dictat per part de la CUT-BAI d'Andalusia,
CUP, RG, PCC i POR.
Faig a mans l'exposició que vaig fer a Rubí;
l'altra ponent era el company Javier García de la CUT.
Llibertat nacional, Independència, Federalitat
i fer la Consulta.
Avui començo amb unes paraules d'homenatge a
Salvador Seguí; demà farà 90 anys, el 10 de març de 1923, essent el secretari
general de la CNT -Confederació Nacional del Treball-, fou assassinat pels
pistolers de la patronal al centre de Barcelona.
Va be recuperar la memòria històrica. Com
mostra del seu catalanisme, us trameto un paràgraf del discurs que va fer a l'Ateneo
de Madrid a l'octubre del 1919. El Noi del sucre plantejà la relació dels treballadors
catalans amb la llibertat nacional de Catalunya:
"En Cataluña, los elementos reaccionarios
del catalanismo, a menudo levantan la bandera de las reivindicaciones
catalanas, en un sentido nacionalista... Nosotros, lo digo aquí en Madrid, y si
conviene también en Barcelona... En cambio, nosotros, los trabajadores, como
sea que con una Cataluña independiente no perderíamos nada, al contrario,
ganaríamos mucho, la independencia de nuestra tierra no nos da miedo".
Þ La demanda popular 11 S 2012: "Llibertat, Independència, Nou
estat d'Europa".
Els anys 2010 i 2012 la consciencia ciutadana
popular mobilitzada ha reaccionat de forma contundent al bloqueig i anul·lació
de la Reforma de l'estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional de
l'estat.
El canvi de tendència ha estat pregon i marca
una nova perspectiva de ruptura amb les temptatives de conciliació i reforma
constitucional,al prendre nota de la negativa i la no interlocució de l'estat
al sentiment català i a les necessitats democràtiques de llibertat de
Catalunya.
Podem escoltar, comprendre i convertir en
actuació política el què la població mobilitzada a presentat?
El 10 de Juliol de 2010: "Som una Nació,
Nosaltres decidim".
L'11 de Setembre de 2012: "Llibertat,
Independència, Nou estat d'Europa".
El govern de CiU de Mas volia negociar i
acordar amb el govern de l'estat del PP un Pacte Fiscal. La manifestació de
l'Onze de setembre va marcar una altra orientació amb la mobilització de
l'estiu arreu de Catalunya i el lema de l'Assemblea Nacional Catalana( ANC) a
la gran manifestació "del milió i mig". El govern de Rajoy no va
oferir els mínims fiscals i pressupostaris que necessitava el president Mas de
CiU per intentar derivar la demanda de llibertat a un atzucac. El govern de CiU
va convocar eleccions per no esclatar, però va resultat penalitzat i disminuïda
la representació parlamentària de CiU.
Després del l'11 S i de les eleccions, la
formulació política d'aquest clam d'emancipació, alliberament i sobirania s'ha
concretat en que el govern de la Generalitat i el Parlament han girat a exercir
el dret a l'autodeterminació (a decidir), fent un Referèndum o Consulta.
El Parlament ha adoptat una Declaració de
sobirania2 del Parlament de Catalunya (23 de gener de 2013). Ressalto els dos
conceptes polítics que incorpora i poden canviar el panorama polític:
Catalunya
subjecte polític i jurídic sobirà.
Fer
la Consulta el 2014.
El govern de l'estat rebutja aquesta
declaració de sobirania i la porta al Tribunal Constitucional. Rajoy i el PP no
volen la Consulta en cap cas. Una Consulta vinculant, un Referèndum, es
il·legal segons la Constitució espanyola. El Fiscal general de Catalunya és obligat
a dimitir per esmentar la Consulta com possible, malgrat és d'ideologia
conservadora i gens favorable a la independència.
Þ Context.
S'ha produït i està en curs una unificació i centralització econòmica
d'Europa i en concret dins la Unió Europea. L'euro és una expressió d'aquest
procés de molt difícil marxa enrere. La unitat de mercat
Crisi econòmica greu, fracàs de les polítiques
emprades de retall.
Crisi del bipartidisme instaurat el 78-80'
Corrupció generalitzada (PP, PSOE).
Crisi de l'estat de les Autonomies. Estatut Catalunya
rebutjat pel TC.
Esgotament del règim de la restauració borbònica
monàrquica. Constitució 1978 superada. a) per la nova realitat europea, b) la
crisi econòmica, c) la consciència de sobirania de Catalunya i Euskal Herria.
Þ Fer la Consulta.
La Consulta per decidir sobre Catalunya i
Espanya s'ha decidit pel proper any 2014, però no està assegurada la
realització.
Hi ha una gran necessitat de pressió per la
societat civil mobilitzada. La situació política exigeix una Consulta legítima
que sigui vinculant i esdevingui legal.
L'element de confluència entre les diverses
identitats nacionals que conviuen a Catalunya està en que sigui la població,
que hi viu i treballa, qui decideixi sobre Catalunya.
La Consulta és la component democràtica que
unifica a la societat civil, a la classe treballadora, al poble i a la nació
catalana. Garantir la realització de la Consulta i acatar-la és cabdal. El dret
a l'autodeterminació significa que una població decideix sobre si mateixa.
La dreta catalana està dividida sobre la
Consulta. CiU ( i CDC) Sí. PP
i Unió DC, No. (Duran i Lleida exigeix que sigui legal).
L'esquerra catalana també dividida. ERC, EUiA,
ICV, CUP: Sí. PSC, només Sí, en cas de que sigui legal i acceptada pel govern
de l'estat (a la Declaració sobirania, del PSC 15 varen votar NO, i 5 no votaren).
CCOO i UGT son a favor.
A l'estat. PP, UPyD, No a la Consulta. IU, planteja Sí a Consulta i acceptació,
però majoria contraria a la independència.
Þ Sobirania. Processos constituents. Democràcia republicana.
La sobirania ha de residir en cada persona del
poble i nació. Millor emprant el Padró municipal. Al Padró hi entra tothom, a
diferència de la ciutadania legal estatal, què és excloent de moltes minories
immigrades.
Convé diversos processos constituents,
democràtics, de sobirania republicana. No hi ha concepció ni estructuració
republicana, ni tradició federal, sense la base de sobirania democràtica
ciutadana, individual.
Els processos confluents: espanyol, català,
basc, gallec.
La nova estructuració constituent ha de ser
participativa i directa, a més de representativa, des de la base social, cívica
popular. Una nova perspectiva democràtica republicana ha de pivotar entre la
ciutadania i el municipi.
Þ Un nou "Pacte de San Sebastian"?
L'abdicació del Rey Alfons XIII i la derogació
de l'estat monàrquic, amb la instauració de la II República arrel de les
eleccions municipals del 14 d'abril de 1931, va estar precedit per un acord o
entesa política anomenada "Pacte de San Sebastià". El pacte establia
una perspectiva de nou marc polític republicà, on en el contingut es
comprometia al Dret d'autodeterminació de Catalunya; malgrat això no es complís:
es va negar per la via fàctica la proclamació, per Francesc Macià, de la
"República catalana dins la República espanyola". També s'avortà manu
militari "l'Estat català dins de la República federal espanyola", proclamat
pel president Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934.
Vinc de participar al Congrés de fundació
Sortu (el 23 de febrer). És la nova organització política de la majoria de
l'esquerra abertzale. Sortu defensa un estat basc, unificat euskaldun, independent
i socialista, europeu i feminista. Sortu afirma la unilateralitat del procés
basc, diferenciat del procés de constitució estatal. Centra la política i
aliances en aconseguir una majoria social, proposen un Bloc Nacional Popular,
de base autodeterminacionista (dret a decidir).
A Catalunya la Declaració de sobirania del
Parlament estableix una nova orientació política. El punt feble n'és el
lideratge de la burgesia catalana amb CiU. Això aparta a molta gent
treballadora del procés de sobirania i constituent. Necessitem trencar aquest
lideratge que posa la llibertat nacional als peus dels cavalls de les
polítiques antisocials de retallades que perjudiquen a la immensa majoria de la
població. La llibertat CAT ha de ser beneficiosa.
L'experiència històrica ens mostra la
necessitat de complementar les unilateralitats nacionals esmentades amb la
recerca arreu de l'estat de complicitats, neutralitats, aliances favorables a
l'exercici dels drets dels pobles. Aquest procés de diàleg i entesa
multilateral pot establir un nou acord o pacte democràtic de tall republicà,
per fer front a l'esgotament de la monarquia, al fracàs i l a involució de
l'estat de les Autonomies, s'ha de posar punt i final a la segona restauració
borbònica.
Þ Aliança o Entesa entre independentistes, autonomistes, sobiranistes i
federalistes. (Bloc, Front, Entesa?).
L'Aliança a Catalunya ha d'anar combinada i
complementada amb una Aliança a l'estat espanyol.
Es tracta d'aconseguir una majoria hegemònica
de l'esquerra catalana que foragiti el lideratge de CiU i de la dreta catalana.
El procés constituent, inclosa la Consulta, ha de permetre introduir junt amb
la llibertat catalana la concepció social a les antípodes de les polítiques de
les retallades.
Amb la multilateralitat a l'estat es tracta
d'aconseguir suport de la població, de la classe treballadora, de l'esquerra
política espanyola. Si això encara no és possible per la dependència amb la concepció
dominant del nacionalisme espanyol, cercar les vies d'aconseguir, si més no, la
neutralitat a Espanya. En especial que no es doni suport a la Monarquia i a
sotmetre a pobles.
Þ Una Catalunya, lliure i social, relacionada lliurement i en igualtat
amb els pobles i estats.
Els intents frustrats de fórmules estatals i
republicanes catalanes, junt amb la unificació pràctica econòmica europea,
permet establir com més adient a la tendència de sobirania emancipatòria
("Independència, Nou estat d'Europa") l'estructuració en tant que Federació
d'estats, a Europa, a la Península Ibèrica, a Espanya.
La Federació pot establir-se amb la fórmula de
Confederació d'estats. Les altres constitucions, sobretot la d'estat federal
amb el dret d'autodeterminació, haurien de partir de la necessitat prèvia de
ruptura que permeti la base sobirana mínima de cada poble i nació.
L'estat català el considero en tant que una República
catalana.
La constitució i construcció d'aquesta
república, el tipus de relació o no amb els altres és fonamental.
Això és una manera de burlar la demanda
d'Independència? De cap manera. La independència és l'acte política d'inici de
la sobirania nacional i del procés constituent per un nou estat. Com que es
tracta de processos de millora democràtica, és natural que la participació
popular porti a situar el fonamental aspecte social com a definitori del procés
constituent. Mot probable sigui aquesta possibilitat el que temi més la classe
dominant catalana.
Arreu de l'estat actual, en el que està
inclosa la Autonomia catalana, avança una consciència clara de la unitat
econòmica, de les demandes i necessitats socials i sindicals, cada cop més
europees. Moviments democràtics com el 15 M, Encerclem el Congrés i Rescatem la
democràcia, o Contra els desnonaments per les hipoteques, no es limiten a un
poble i a una nacionalitat; també pot ser d'àmbit estatal el que pugui
desencadenar-se de resistit i desobeir la nova llei de bases del Règim Local.
Per avançar en la sobirania democràtica,
estatal i nacional, s'ha de rebutjar les concepcions polítiques -de fet
imposicions de desigualtat- d'unió obligada estatal, o de federalisme d'obligada
unió. És a dir, que es negui la realització pràctica i concreta de la sobirania
nacional i la consulta. O que s'accepti la consulta però amb la condició de
mantenir la unitat estatal actual, per cert monàrquica.
És en el context actual esmentat, amb la
Consulta pel proper any 2014, quan a la pregunta entorn a la Independència i a
l'estat català, li veig un vot afirmatiu, SI.
Ara bé, amb llibertat de consciència en el vot
per part de tothom, en funció del seu sentiment de pertinença ètnica i
nacional.
1 El Diàleg de Baztan: http://laaurora.netpor.org/upload/Baztan_FSSF.pdf.
No hay comentarios:
Publicar un comentario