La Generalitat de Mas gira i fa el tomb de nou cap a l'entesa
amb el govern de l'estat del PP de Rajoy, doncs la clau de flexibilitzar el
dèficit fiscal a l'Autonomia catalana està a mans de Rajoy i del PP. La crida a
un govern de concentració o unió catalana entre CiU, ERC y PSC, es fa amb el
rerefons del retorn a l' unionisme estatal amb el PP i el PSOE. Les amenaces del
conseller de la Presidència i portaveu de l'executiu, Francesc Homs, sobre que
sense pressupostos i retallades no podrà haver consulta d'autodeterminació, es
contestada per ERC amb una major pressió per la consulta el 2014.
ERC posa entre les cordes a CiU obrint la Caixa de Pandora
de la proposta de consulta. Marta Rovira ha exposat que podria ser: "Vostè
creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?".
El fracàs de Mas és palès. Davallada forta electoral. Dependència
d'ERC i de la Consulta amb la Declaració de sobirania del Parlament ("el
poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà"), amb
el pacte entre CiU i ERC de fer la Consulta el proper any 2014. Corrupció que
fagocita a Oriol Pujol. Necessitat d'ampliar les retallades i el marge de dèficit
fiscal. Pèrdua i erosió continua entre la base ciutadana catalana, incapacitat
d'aliances entre les Entitats i forces polítiques compromeses i favorables a la
Consulta.
El govern Mas de CiU penja d'un fil. Si segueix te més a
veure amb la manca d'alternativa política, sobretot perquè encara és viva l'experiència
amarga i negativa amb el fracàs del tripartit de les esquerres, que per la
força de CiU. Els grans poders catalans, via PP i UDC, marquen un altre rumb a
CiU: Primer i indiscutible les retallades a costa del poble, de la gent treballadora
del petit comerç, dels estaments professionals, de la mitjana industria i
empresa; després, si s'escau en segon termini, la Consulta per decidir.
La traducció política és passar del tàndem Mas-Junqueras a
un trio Mas-Navarro-Junqueras, amb el suport i determinat per una entesa fiscal
Mas-Rajoy.
La paradoxa catalana està en com assegurar les retallades
dels 4.000 milions d'euros compartides amb la realització de la Consulta, en
principi, per 2014.
Resulta que la Consulta per decidir és per construir país,
amb la decisió sobirana ciutadana sobre si es vol o no estat propi, si es vol o
no independència, o si es vol o no un estat independent com expressa la
pregunta formulada per ERC. Ans les polítiques de retallades, de les que CiU ha
estat capdavantera, destrueixen treball, nivell de vida i educació i futur,
serveis i drets essencials del mateix país a construir.
La fórmula algebraica C+R, de ,
o de , ha esclatat al cercar la seva concreció
aritmètica de Consulta el 2014 + 4.000 Milions € menys (retallades) als
Pressupostos 2014. ERC no pot assumir el cost social i electoral d'unes
retallades que estan drenant les bases del suport social i cívic treballador i
popular convergent de CDC (CiU). Si se li afegeix els escàndols per la
corrupció en què està pringada CiU i principals dirigents seus acompanyats de
prohoms del PSC, es pot tenir un panorama esfereïdor de que fins i tot la
sòlida hegemonia ideològica convergent sofreix del mateix mal de final de règim
que tramet la monarquia estatal bipartidista espanyola.
La paradoxa esmentada ens cal enfocar-la des de la mobilització
ciutadana per la realització de la Consulta per decidir, amb una pregunta
clara, senzilla i única, que sigui el tret d'inici d'un procés constituent
català, amb la veu i empoderament de la ciutadania.
Ens cal rebel·lia, insubmissió i alternativa social, laboral,
política i institucional. Un procés constituent en base a la participació popular
s'orientarà tot seguit a estructurar alternatives per fer front i frenar les
retallades que colpeixen a la població. Les marees mobilitzadores, els
sindicats i empreses, una democràcia participativa municipalista, poden
configurar els elements troncals d'una Catalunya lliure i social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario