5/11/15

Enric de Vilalta per un punt de trobada dels sobiranistes d’esquerres


La polarització de l’espai ciutadà, social i sindical referenciat en l’esquerra transformadora aboca a un canvi complert de com fins ara ho hem conegut.
És una evolució produïda per l’anhel i mobilització del poble català vers la seva llibertat política sobirana.
Ho ha expressat EUiA a l’establir com perspectiva l’evolució a un nou espai polític, amb un projecte constituent per a Catalunya, que inclou l’estratègia d’una República Catalana lliurement federada. Val a dir amb una ruptura democràtica amb la Constitució de 1978, que a efectes pràctics equival a independència, on la ciutadania decidirà el tipus de relació amb els altres pobles i estats, siguin espanyol, ibèrics o europeus.
ICV s’ha centrat en reclamar un referèndum, fins i tot quan l’estat ha deixat clar que no el deixaria fer, si més no legal. Altrament és Joan Herrera qui ha explicat que s’obre una etapa ben nova i diferent.
CSQEP es va iniciar amb un pacte polític entre Podemos/Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent, també Equo, on es plantejava la ruptura democràtica, un procés constituent no supeditada ni subordinada a cap marc, amb república catalana, federada, confederada o d’altre tipus segons decisió de la ciutadania.
És una alerta eixordadora el buidatge que s’està operant a la base social i electoral del que era la coalició entre ICV i EUiA. El fet de que dos terceres parts de les votats hagin “prestat” el vot a la CUP, JxS o a C’s, és prou motiu per considerar que el que està succeint te causes polítiques pregones.
El factor Podemos no ha permès compensar la fuita del 66 % de l’electorat. És hora d’afrontar la realitat, d’enfocar el futur amb el moviment popular sobiranista de llibertat. Sobretot cal abandonar la pràctica de fer-se els cecs, sords i muts.
Enric de Vilalta dóna raons per explicar que abandona la militància  a ICV. Són unes línies doloroses.
El bloc d'Enric de Vilalta Pach. “Adéu a ICV. ... finalment s’ha imposat el desencontre... Els intents d’acostar la majoria del partit al que –segons el meu parer- reclama la majoria de la societat catalana van voler-se liquidar barroerament a la Convenció de Sabadell de febrer d’enguany, i fruit d’això va ser l’enèsim últim intent: el corrent Compromís per la Independència. La seva constitució formal el juny de 2015 va certificar, per a mi, l’inici definitiu del final. (...)
No deixo la política, deixo la militància de partit. És cert que 40 anys són molts, però mai ha estat l’únic objectiu de la meva vida. Hi ha món i sempre n’hi ha hagut, més enllà. Per això vaig entrar a CCOO, per això participo des d’abans de constituir-se formalment en l’ANC i he estat membre de 2 dels secretariats nacionals… Per això, junt amb altres companys, vam crear l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) des d’on volem construir un punt de trobada dels sobiranistes d’esquerres, amb o sense partit. (...)
Estic segur que continuarem trobant-nos en la construcció de la República, d’aquest nou país que volem, més net, més lliure, més just”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada