20/11/15

El projecte de procés constituent és rupturista i En comú


El president Mas ha rebut el segon rebuig a ser investit nou president per part del Parlament. És un fracàs a ulls clucs.
Aquesta segona investidura fallida s’insereix en una estratègia d’aconseguir que l’inici constituent faci camí de ruptura. Començar la ruptura amb un president diferent sense l’estigma de retallador i colpidor del poble català és un bon preludi. Mantenir l’actual president la faria poc creïble.
La CUP li ha negat el pa per dues vegades a Mas i a CDC. És hora de q CSQEP contribueixi i faciliti investir a un altre presidenciable. La negativa a que sigui un dels o de les diputades de JxS dificulta excessivament un canvi. L’escenari de noves eleccions no és un miratge.
La situació crítica dins el nou Parlament és expressió de que hi ha una sorda baralla per establir quina és la relació de forces sorgides del 27N, si més no en el rumb del Parlament, i del govern d’inici constituent.
Dins d’aquest mar encrespat i enterbolit per la tempesta convé disposar d’un rumb clar.
EUiA pot contribuir molt amb el nostre projecte polític que disposa de tres banques.
Combatre al PP, les polítiques del govern estatal, barrar el pas al creixement de C’s que va en el sentit de facilitar la continuïtat del PP, denunciar el front nacional constitucionalista del ’78 contra la sobirania i el dret a decidir de Catalunya, per part del PP, C’s i PSOE. Lluitar contra l’hegemonia política de la dreta catalana, amb el lideratge de CDC i Mas. En fi formar part de la construcció d’alternativa social i política.
La segona branca és la concepció de Projecte constituent per a Catalunya. Amb l’estratègia troncal de ruptura social, ruptura democràtica i ruptura nacional. Això concentrat amb la defensa d’una República Catalana lliurement federada. En el seu desenvolupament, tot entroncat amb l’estratègia d’IU, també amb la d’ICV, Anova i altres, aportar la nostra gota rupturista a una procés de processos constituent confluents de totes les conrades i pobles de l’estat espanyol del Regne d’ençà 1978.
La tercera component és obrir pas a un nou espai social i polític català.
La vida sempre creativa i innovadora ha aportat una variant, una mutació potser, que està obrint un camí que genera entusiasme, il·lusió, credibilitat i força.
És el valor de les confluències del canvi “En comú” i de les “Marees” als principals municipis de l’Estat. Barcelona en comú, Ahora Madrid i Les Marees gallegues.
Les municipals del 24 de maig van esborrar del mapa dels grans municipis, a la dreta més reaccionaria, el PP, la dreta catalana amb CDC, mentre negaren al PSOE/PSC el rol d’alternativa. El símbol més clar és l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Una nova heroïna que fa que les nenes s’emmirallin en que hi ha quelcom més que ser princeses submises quan es facin grans. Una dona lluitadora que ha començat a fer confluir el que s’estava esmicolant per moments.
El potencial de “En comú”, ara amb “En comú podem” (entre BComú, Podemos, ICV i EUiA), com el de “En Marea” (amb les “Marees”, Anova i EUdG) és que cal ajuntar forces, picar al mateix clau, combatre al PP i C’s.
Un cop fetes les eleccions estatals del 20 D, hem d’haver preparat les condicions per fer lluita conjunta entre En comú, IU, Podemos, Marees i algunes més necessàries.
En comptes d’atacar-se entre sí, IU i Podemos han de virar contra C’s i PP, i CDC, és clar.
L’assumpte que fa pujar la sang de a qui es votarà president a Les Corts espanyoles es fer volar coloms. Malauradament no hi ha cap indici que ni Alberto Garzón ni Pablo Iglesias tinguin opció real a ser-ho. Per tant lo fonamental és contribuir a forjar alternativa entre totes les parts.
Xavier Domènech i Marta Sibina són un bon tàndem rupturista i confluent. 
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada