Obertura de Montserrat Vilà Planas a l’inici de l’XI Fòrum
contra les violències de gènere. Espai Francesc Bonnemaison de Barcelona.
Amigues. Comença l’Onzé Fòrum, el Fòrum de totes.
Estem contentes de la força de la Marxa estatal a Madrid. És
clar que sí. Som fortes. Som guapes. Som intel·ligents. Som dones i
lluitadores. Sabem el que volem. Fins a guanyar igualtat i drets reals en un
segle XXI sense violències a les dones.
El lema d’enguany JUNTES GENEREM NOVES ESTRATÈGIES PER
COMBATRE EL MASCLISME! Ens marca un camí ben clar.
Primer amb el Tren de la llibertat pels drets sexuals i
reproductius que va parar la llei Gallardón,
ara la primera Marxa estatal contra les violències
masclistes ha estat un èxit. Hem vist moltes dones joves de tot l’estat. Moltes
idees noves.
L’empoderament de les dones joves és una realitat que tenim
el repte d’estendre a tota la societat com una taca d’oli. És palés que som
diverses i fem moltes accions amb diferents estratègies, però quan convé anem
juntes per poder parar els peus a l’enemic del canvi estructural que reclamem:
el patriarcat i l’estructura econòmica i social que el sustenta.
Volem capgirar la manera de socialitzar-nos, de relacionar-nos.
Volem tenir el Dret a viure una vida lliure de violències. Des de la més quotidiana
de ser ciutadanes de segona categoria: discriminació al treball amb una bretxa
salarial encara de més del 16% entre homes i dones, assetjament sexual a la
feina, no accedir a llocs de decisió pel fet de ser dona. I fins a la més
colpidora de ser assassinada pel fet de ser dona. Passant per les més de dos
milions de dones que pateixen diverses violències masclistes a l’estat
espanyol.
Comencem l’Onzè Fòrum valorant i compartint aquestes
estratègies i l’acabem debatin com ens
estem mobilitzant i quines són les accions
que juntes ens porten a millorar aquest camí cap el canvi.
Malgrat les resistències que hi ha a aquest canvi, soc
optimista. Perquè? Perquè hi ha noves idees i hi ha coses en les que avancem.
***
Una nena li diu a l’Ada Colau que ella de gran vol ser
alcaldessa!
De princeses mantingudes i submises a alcaldesses lluitadores.
Síiiii! Això promet. Nou temps. Noves dones. Les nenes ens ensenyen.
Nenes!!!... el món és vostre! Gaudiu-lo! Estimeu-lo! Feu com l’Alicia al País
de les Meravelles. El mirall es nostre. Entrem-hi sense por. Empodereu-vos amb
il·lusió!
A la plaça Sant Jaume, on cada tercer dilluns fem homenatge
a les dones que pateixen violència i a les que són assassinades, ens va
acompanyar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Sí! la primera vegada en deu anys que baixa un (ara una)
alcaldessa a compartir amb les dones contra els assassinats del feminicidi!.
Va coincidir dir molt clar que si assassinessin a polítics ja
tindríem l’alarma social i a tota la seguretat de l’estat mobilitzada. Però
assassinen dones i es normalitza, es relativitza, es justifica i es deixa com
un fet anecdòtic o familiar que no es pot solucionar.
Agafem la paraula a l’alcaldessa que per aquest consistori
serà una prioritat i es posaran recursos de prevenció i atenció des d’una
perspectiva de gènere, no només de manera assistencial.
Ada, amiga, lluitadora, dona, alcaldessa, t’estimem!!!
Volem, et demanem, que posis recursos per a les dones. L’Ajuntament pot fer
molt. Fes-ho! Feu-ho! Que no quedi en sentiment, desitjos i bones paraules
institucionals.
Sovint des de les instàncies que han de donar suport a les
dones, no es creuen el relat de les dones i posen una tirita on hi ha un riu
d’agressions i domini del home, perquè és “normal” que l’home s’enfadi, diuen
que el provoquem, que no es pot evitar.
En parlarem també en aquest Fòrum. Perquè es dóna la
violència institucional, la que torna a victimitzar a les dones que recorren a
demanar ajuda.
Comencen a canviar els estereotips i mites sobre les dones.
Cauen algunes venes dels ulls de les dones i dones joves que es rebel·len. O
com la nena que de gran volia ser alcaldessa, ens ho va explicar l’Ada Colau,
perquè ara ja veu què es possible. Creant referents és fa empoderament de les
dones.
***
La nit és nostre. El dia també. La Lluna i el Sol són
nostres, com de tothom. Volem anar sense por. Hi anirem. Ens volem vestir com
vulguem, amb més o menys roba, pintades o no. Guapes, això sí. En aquest sentit
princeses, perquè no. Sempre boniques i il·lusionades. Estimem els nostres
somnis. No som pits i vagines. Som dones.
Als instituts que estem impulsant la XAJI, noies i nois
tenen idees genials, amb el seu llenguatge directe a les companyes i companys.
Aquest nou llenguatge en les relacions i fent atractiva la igualtat i el
respecte, fent atractiva la no violència, la passió és diferent a violència.
Apostem per la coeducació. Que sigui una realitat als
centres d’estudi perquè creixin les properes generacions lliures i igualitàries
tenint en compte les diferencies.
Moltes dones joves reivindiquen la Nit es nostra! La
llibertat de poder anar vestida com vulguis, la llibertat de caminar sola.
Estem tipes de tenir que “tenir cura” de segons què no fer per por de que un
home ens assalti. I sovint és o pot ser un home conegut. Un home que pensa que
els cossos de les dones li pertanyen, que no cal saber què vol la dona. Quan diem
No és NO.
La marxa exploratòria del divendres nit serà tota una
experiència per veure sobre el terreny què ens espera a les dones en l’espai
urbà.
***
Feminicidi. Ni una dona assassinada més. No ens morim, ens
maten. Salut de les dones. Fora els tabús que malmeten a les dones.
Les violències quotidianes. Que ens transporten a aquesta
normalització o justificació del domini que s’exerceix sobre les dones.
La salut amb perspectiva de gènere. En ple segle XXI encara
es minimitzen i ningunejen les realitats del cos de les dones, es posen al sac
primer de la “menstruació” després de la “menopausa”.
Perquè podem anomenar Feminicidi, una paraula nova per un
vell problema social. Fins i tot als mitjans els hi costa dir assassinat d’una
dona. Diuen “mort”. Fem visible i posem nom a aquesta epidèmia de crims pel fet
de ser dona.
I us esperem a la cloenda. Amb les primeres conclusions del
Fòrum i amb l’actuació de Rosa Sánchez, cantautora mexicana. I les “Veus
Silenciades” de la coreografia de Dones de Blanc.
Aquest Fòrum apostem per temes candents. Hi ha hagut una
bona resposta. Serem moltes persones dient la seva. Gràcies per estar aquí.
Seran tres dies intensos en que ens donem un espai per
reflexionar i avançar en el nostre objectiu d’eradicar la violència masclista
fent pinya cap una societat solidària i igualitària on no hi càpiga cap home
maltractador.
Montserrat Vilà Planas és la coordinadora de la Plataformaunitària contra les violències de gènere de Catalunya.
XI Fòrum contra les violències de gènere
12, 13 i 14 de novembre 2015
Espai Francesca Bonnemaison. Sant Pere més baix, 7,
Barcelona
Programa i Inscripcions: www.violenciadegenere.org | t: 627.398.316.
No hay comentarios:
Publicar un comentario