6/11/15

Mosaic unitari confluent de futur En comú


Els romans ens varen llegar uns meravellosos mosaics. Foren concebuts i fets de petits daus tallats de marbres de diferents llocs i canteres. L’afamat trencadís de Gaudí n’és una innovació d’aquelles obres d’art alhora útils i plaents.
Per fer un mosaic es necessita ofici, art i moltes hores de treball. Des de la creació conceptual del mural que anirà normalment a terra, fins el dur treball de la cantera d’on surt el gran bloc de marbre, el picar-lo per fer-lo petit i adient, la barreja dels trossets segons el colors, fins el mestre que crea l’encaix final.  
L’encís dels mosaics ens permet pensar sobre com encaixem les esquerres tant diverses, diferenciades i fins i tot esmicolades, amb l’efecte agreujant de la crisis econòmica, democràtica i estatal nacional.
La concepció de l’obra ens situa a l’imaginari de canviar les polítiques actuals destructives per unes altres que es guiïn per les necessitats de la població treballadora.
Això significa que l’objectiu polític principal és construir alternativa per foragitar Rajoy, al PP del govern de l’estat, alhora de barrar el pas a l’ascens de C’s. Al nostra petit país, aquesta fita inclou batre a CDC, a Mas, de manera que el lideratge i l’hegemonia política dels grans poders econòmics dominats passi de la dreta catalana a ser liderada per les esquerres sobiranistes.
Tota consideració que esbiaixi i no aplegui totes les peces necessàries per fer aquest mosaic de l’alternativa política, va en detriment del poble i de la gent treballadora.
Les classes popular, treballadora inclosa, són les primeres perjudicades per les divisions entre les esquerres que els hi impedeixen construir el mosaic de l’hegemonia política.
La divisió estatal entre IU i Podemos, el desencontre entre Alberto Garzón i Pablo Iglesias, és un contrasentit nefast. Com a mínim no hi hauran prou peces, ni prou mans, per confeccionar el mosaic.
El que fora necessari i assenyat és revertir la divisió i fer un acord. No convé un mal acord farcit d’imposicions i greuges. Sinó un acord que permeti seguir treballant en el mosaic. En primera instància en fer creïble que es va a desbancar al PP del govern, així com a fer front en concret i de veres a C’s. No és lògic que es focalitzi tota la tensió en aconseguir un o dues diputades més unes parts que altres.
Sense un acord entre Podemos i IU, les bones intencions, les sanes il·lusions amb la unitat popular s’esvaeixen com a propaganda sense credibilitat. La unitat en concret resta ben dividida i confrontada. L’aspiració a popular es trastoca en quelcom ben impopular, si més no per a la ciutadania amplia i la votant.
El sentit, el missatge, la imatge del municipalisme del canvi en comú, és avui en dia un dels factors principals de regeneració de l’esquerra política.
Les confluències, fins i tot mixtes de ciutadania, moviments socials i partits, disposen d’una valuosa percepció d’èxit.
La grandària del fossar entre ciutadania i gent jove respecte l’actuació política i les institucions, situa la concepció “En comú” com un factor de compaginar totes les peces i treball per fer un mosaic ben atractiu, assequible i útil.
La divisió és passat caspós i fracàs garantit. Trencadís esmicolat. “En comú” és futur i possibilitat de reeixir exitós amb confluències unitàries.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada