Un fruit directa n’és la corrupció. Un altre el
menysteniment de les llibertats i la limitada qualitat democràtica.
El Poder econòmic, polític, religiós, militar i fins i tot
les persones electes, actuen per manar i ser obeïdes. I si han de retre comptes
i obeir acostuma a ser els seus superiors. No hi fa res que això perjudiqui la
vida i necessitats de la immensa majoria de la població.
La població, els pobles i la ciutadania només compte els
dies d’eleccions i quan es rebel·la o revolta.
La legitimitat en la ment caciquil espanyola catalana rau en
el Poder i en la Llei, per aquest ordre. Queda descartada la legitimitat que
emana del anhel y voluntat ciutadana popular; això val tant per les persones i
pels pobles.
En aquest imaginari hi ha més de serfs i súbdits que
ciutadania lliure i sobirana. La democràcia vigent s’ adiu i aflora l’educació
orgànica dictatorial del Movimiento Nacional del franquisme.
La qualitat democràtica de baixa intensitat. L’hauríem de
titllar de pervers aflorament dels trets dictatorials.
Tres qüestions estan ara il·lustren aquesta mentalitat pseudo-totalitària,
on la impunitat de la discriminació és llei quotidiana.
Una que pot semblar menor, perquè no surt als mitjans de
comunicació, és l’intent de frau electoral a l’excloure a Alberto Garzón (IU, Unidad
Popular) dels principals debats televisius. El Poder polític ja està decidint excloure
a IU del panorama parlamentari, mentre s’inclou a Podemos.
Altra és amb el Pacte antigihadista de PP i PSOE, ampliat a C’s-UDC-CC-UPyD-UPNR-PAR-FA.
Del pacte queden fora per voluntat pròpia o del govern, CDC, ERC, PNB, Podem i
IU, BNG i Amaiur i En Marea.
Un pacte antiterrorista que es focalitza en un control i
limitació de les llibertats de la ciutadania, mesures d’excepció contra la
ciutadania, amb el complement necessari de disposició a la col·laboració amb la
guerra entorn a Síria. Guerra que és la que ha catalitzat la crisi de refugiats
i els mateixos atemptats terroristes de París.
Un tercer element és el pla d’intervenció de la Generalitat,
amb el rerefons d’una suspensió de l’Autonomia, per frenar i derrotar el procés
de llibertat i sobirania de Catalunya.
L’impagament del FLA (Fons de liquiditat Autonòmic) és una
carrega de profunditat contra l’estabilitat financera catalana.
El govern de l’Estat mostra un del seus plans. Dividir la
població de Catalunya, enfrontar-la, afeblir-la i derrotar-la de manera que no
hi hagi capacitat de reacció mobilitzada popular.
El fi no és un federalisme teòric, ni molt menys els drets
de la població a escollir, ni unes llibertats no liderades per la dreta nacional
catalana per ser-ho de les espanyoles o les catalanes unionistes. Cap on se va és
a eliminar tota possibilitat de decisió, de secessió i llibertat, per una
centralització estatal que lamini del tot el que queda d’Un Regne de les
Autonomies en crisi.
Grotesc és que la llei d'estabilitat pressupostària del
2012, que és la que permet que l'Estat intervingui financerament la
Generalitat, la van aprovar el PP i CiU; I el FLA el va aprovar el PP amb l'abstenció
de CiU. CDC queda condemnada per la seva pròpia medicina-verí.
CDC ha contribuït a teixir la corda legal que ara asfixia
Catalunya.
Això és molt més que una “fanfarronada” (Lluís Rabell) de la
Declaració d’inici constituent, o que una “fanfarroneria” (Carme Chacón) del ministre
d’Hisenda, Montoro. Els cants de sirena d’una reforma constitucional a l’estat espanyol
sonen en direcció contraria a les llibertats, a qualsevulla tipus de federació
i als pobles.
S’hi juga l’expectativa d’un procés constituent a Catalunya
amb una ruptura democràtica, així com la perspectiva d’una república catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario