La il·lusió, el desig i la política catalana es mou entorn
les expectatives i perspectives del procés de sobirania i independència.
Les diferents candidatures
electorals –llistes- se situen a grans trets des d’una ruptura constituent per
la sobirania i la república catalana o a mantenir-se en l’Autonomia del Regne.
Tres són les llistes que inclouen el repte cabdal de l’
inici constituent, la independència i la república.
“Junts pel Si” amb el president Artur Mas (CDC) i Oriol
Junqueras (ERC), encapçalada per Raúl Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals.
“Catalunya Sí que es pot” amb un acord entre EUiA, Procés
Constituent (pendent de ratificar), ICV i Podem/Podemos, amb Barcelona en comú
com observadora.
La “Crida Constituent” de la CUP, que pretén incorporar una
Part de Procés Constituent.
“Catalunya Sí que es pot” li atorga molta importància al
rescat i emergència social, com alternativa a la política neoliberal
retalladora dels Pressupostos de CDC, destructius de serveis públics i
inversions productives.
La perspectiva de canvi d’hegemonia política i lideratge
vers les esquerres, resta ara pendent. Queda ajornat per l’adaptació d’ERC a
les imposicions i al predomini de la dreta amb Mas i la reformulació de CDC.
La llista “junts pel si” salva la forta davallada d’una CDC
escapçada, en hores molt baixes, agònica. Tanmateix aquesta llista te un sostre
clar, definit per la desconfiança i la negativa d’una gran part de la
ciutadania treballadora de les grans i mitjanes ciutats, que senten agressives
i excloents les mesures econòmiques del govern de la Generalitat de Mas i CDC.
Aquestes limitacions són inherents a CDC. Només es podran
superar amb un canvi de política econòmica i social que s’expressi en un
lideratge diferent al de Mas.
Raül Romeva i l’ANC tenen un repte que pot esdevenir sisífic.
Romeva haurà de fer entesa amb ERC, tot confiant amb el moviment i motor immens
per la sobirania, la independència i la república catalana, per contribuir a
capgirar les polítiques econòmiques, de manera d’encaminar a bon port la
ruptura que necessita el procés. Ben improbable aquest canvi amb Mas de nou
president.
S’obre una etapa intensa i conflictiva en el si de cada
llista i entre les llistes. Hi haurà una lluita acarnissada confrontada en els
aspectes econòmics i socials. Alhora convé una entesa tàcita en el sentit de
que totes i cadascuna de les llistes promoguin, a la seva manera i fórmules
diferents, la sobirania, la ruptura democràtica i la república catalana.
Les prohibicions i bloqueigs des de l’Estat operaran
accentuant la polarització popular.
La Diada de l’Onze de setembre torna a esdevenir decisiva.
Cal sigui la Diada de tot el poble. Inclusiva de tothom. El lema de la “Via
lliure a la República Catalana”, fent de la Meridiana “el carrer Major de la
República Catalana”, ha de donar el to i la força per enfocar un 27 S rupturista
i sobirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario