24/7/15

Lluís, “Catalunya, Sí que es pot”


Lluís Rabell just acaba d’anunciar que accepta encapçalar la llista de “Catalunya, Sí que es pot”.
Els moviments socials, entre ells el veïnal, s’estan convertint en els veritables regeneradors d’una política i uns partits maldats per l’adaptació al poder institucional.
Primer Ada Colau amb Barcelona en comú ha esdevingut alcaldessa, amb un moviment de gent activista il·lusionada i compromesa.
El pas d’en Lluís és agosarat i adient. Som davant unes perspectives de ruptura sobirana democràtica republicana a l’Autonomia de Catalunya i a l’Estat del Regne d’Espanya.
Les expectatives per un rescat d’emergència social i un inici constituent de república catalana, tenen el ressò massiu del clam i anhel de la independència.
La candidatura “Catalunya, Sí que es pot” guanya en clarificació política amb Lluís Rabell.
L’abraçada de l’os de Mas (CDC) a Junqueras (ERC) disposarà d’un contrincant potent. Un Lluís Rabell amb idees clares, fonaments teòrics sòlids, arrels treballadores i veïnals arran de terra, cultura de la millor tradició revolucionària dels grans mestres catalans i internacionals, principis polítics i ètics que no s’adapten als poders econòmics i institucionals per cap plat de llenties.
Lluís, la teva decisió i repte m’omple d’alegria i joia. Lluitarem a fons per “Catalunya Sí que es pot”. El procés polític sobirà català d’antuvi ja en surt guanyant.
Adjunto la carta de Lluís Rabell al moviment veïnal.
A les AVV Federades.
Benvolguts companys i companyes:
Us escric aquestes ratlles demanant-vos, d'entrada, disculpes per la precipitació d'aquest anunci. Ens els últims dies, m'he vist empès a prendre una decisió personal que implica, seguint la nostra tradició federativa, la meva dimissió com a president de la FAVB, com a membre de la seva Junta (i, per les mateixes raons, la meva dimissió també com a president de l'associació veïnal de l'Esquerra de l'Eixample de la qual sóc membre des de fa molts anys).
Efectivament, avui mateix es farà públic que opto a encapçalar la candidatura de confluència «Catalunya, sí es pot», postulant-me a la presidència de la Generalitat. Ha estat una decisió que ha calgut prendre de pressa, però sospesant-la de manera responsable. Com sabeu, la iniciativa del President Mas de promoure una llista que es presenta com el referent d'un plebiscit sobre la independència i el seu desafiament als qui ell mateix va anomenar «la gent del sí es pot», han tensat enormement l'escenari polític i han accelerat la voluntat de tot un seguit de forces d'esquerres de respondre a aquest repte, fent d'aquell insult una bandera i promovent una alternativa de justícia social i d'autodeterminació nacional.
És en aquestes condicions que, des de diferents forces polítiques, des del món sindical, a través de diferents personalitats, se'm va fer aquesta proposta, considerant que podria fer consens i, alhora, palesar el caràcter ciutadà de la candidatura. En acceptar, sóc conscient que els últims temps estan veient la incorporació de nombrosos activistes veïnals a la política institucional. És, sens dubte, una manifestació del moment que vivim: la necessitat de configurar de nou les esquerres convoca homes i dones forjats en els moviments socials. És una bona notícia, però alhora representa un repte per a aquests moviments.
Pel que fa a la FAVB, tot i el trasbals momentani que això pot suposar, cal dir que la Junta actual – enfortida amb tot un seguit de noves incorporacions – constitueix un dels equips militants de major vàlua intel·lectual i moral que es pugui trobar en el món associatiu. És més, si no hagués sorgit ara aquesta proposta, jo mateix sospesava la idea de proposar que la pròxima assemblea de la FAVB efectués el meu relleu a la seva presidència, considerant que la el meu perfil polític, massa marcat, podria acabar desdibuixant la imatge de independència i la pluralitat de la Federació. Això ha contribuït a decantar la meva decisió.
Gràcies a totes i tots. Mai no us agrairé prou tot el que he après al vostre costat. Seguim lluitant.
Una abraçada ben forta.
Lluís Rabell
Barcelona, 23 de juliol de 2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada