17/7/15

Autonòmiques per obrir un inici de sobirania constituent


La població, el país i les forces polítiques anem abocades a convertir el 27 S en unes eleccions autonòmiques per obrir un inici de sobirania constituent.
La "Via lliure a la República Catalana" del proper Onze de setembre, tot fent de la Meridiana "el carrer Major de la República Catalana" acabarà d'incorporar multitud de ciutadania, social i individual.
L'escenari 27 S i post 27 S disposa d'una coreografia democràtica de llibertat i sobirania, música de fons constituent, amb un cor de la independència i plebiscitàries.
Una alerta de la transformació que s'estén, poderós, és que els partits es desen les seves sigles i marca, per cercar opcions unitàries múltiples que obtinguin el favor d'una base ciutadana que vol unitat, canvi, independència i mesures socials.
La llista del president amb Mas i Junqueras, expressa l'hegemonia de la dreta -assegura a Mas seguir de president, però alhora molt tenyida d'esquerres i rupturisme.
El president i el govern de la Generalitat no esmenten, ni volen sentir parlar de república catalana, ni de ruptures de la legalitat constitucional, ni de canvi de política econòmica fent front las dictats retalladors de la Troica. Tanmateix van de cap vers una ruptura constitucional, arrastrats per la pressió popular. Les mil i una veus són eixordadores: unitat per la independència, la sobirania i la república catalana.
L'alternativa recau en la unitat que avança amb "Catalunya Sí que es pot". Una llista que acull a Procés Constituent (en procés de ratificació), EUiA, ICVC i Podem.
En aquest cas guanyar en el factor social i el fet nacional és la ruptura constituent catalana. Sobirania i Independència constituent de República Catalana.
Es tracta d'emmarcar la crítica i la denúncia en la necessitat del rescat social i les mesures favorables a la gran majoria treballadora, mentre establim una gran entesa tàcita democràtica que permeti consolidar una ruptura constituent.
La unitat "Catalunya Sí que es pot" estableix com a base política que el "canvi està arribant a Catalunya" com a "resposta a l’emergència social i nacional", val a dir que les "eleccions municipals del 24 de maig han demostrat que el clam per una alternativa és majoritari", per tant cal "un veritable procés constituent per decidir-ho tot: el model econòmic i social, i les relacions amb l’Estat".
L'objectiu de la unitat entre les diverses esquerres esmentades estableix que "les eleccions del 27S han de ser constituents: s'ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra", doncs "Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte". I per aclarir dubtes afegeix que aquest procés "no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L'obertura d'un procés constituent català propi, i no subordinat", amb "una república catalana", que com pocions naturals tindrà a posteriori "un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista".
Només és la CUP qui de moment segueix amb les seves sigles.
Convé assenyalar que la sobirania, la llibertat, la ruptura democràtica, i sí, la independència, només s'aconseguirà si l'espai democràtic és suficient ampli i convenç socialment.
Via lliure a la República Catalana.
En aquest espai democràtic català hi tenim base social d'esquerres i de les dretes, opcions polítiques d'esquerres i de dretes; com també hi ha dretes i esquerres a l'espai unionista, federalista o del tot centralista; o com hi ha dretes i esquerres que donen suport ala Constitució de 1978, a la corona i a l'Estat del Regne d'Espanya.
Per alliberar-nos de la dreta cal hegemonitzar l'espai democràtic. Precisament fent indestriables la llibertat nacional i la independència amb el rescat social.
De fet una ruptura constitucional es la secessió, la independència de facto, unilateral.
El concepte de la independència ha de ser inclusiu, social i constituent pel conjunt de la ciutadania.
Les prevencions, les posiciones defensives, fins i tot els atacs disbauxats al fons de la ruptura real, son del tot contraproduents.
Tampoc hi haurà progrés social sense la força rupturista de la mobilització i la consciència que va començar el 2010, amb el "Som una Nació, Nosaltres decidim", va seguir el 2012 amb "Nou Estat dins Europa", "Cap a la Independència" el 2013", "Volem" votar i guanyar el 2014, i el 2015 "per la República Catalana".
El fonamental per una ruptura real és aprofundir amb el procés de sobirania constituent, amb el tarannà inclusiu i social.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada