10/7/15

Plebiscit, Llista i 27 S


Ball de bastons.
La cimera independentista convocada pel president l'ha hagut d'ajornar pels vetos que hi havia i per manca de quòrum.
S'ha divulgat que hi havia un culpable, la CUP. Ans Mas, i els homes del president, s'haurien de parar a pensar, com és que convocaven una trobada amb certa solemnitat sense saber el què en pensaven i el què en farien els altres partits.
Les carabasses que ha rebut el president, gairebé sembla una parodia del que el govern CiU, ara CDC, està provocant en el procés de sobirania i la independència.
En concret, malgrat declaracions, fulls de ruta i signatures, no s'està fent res. Si més no és l'opinió de Toni Soler de TV3, Polònia i de l'ARA. Els i l'experta d'ERC per vigilar el govern, probablement ens en podrien dir molt més d'aquesta inanició.
La contradicció entre l'anhel popular per la independència i la mobilització prevista per la república catalana, s'aguditza amb un govern i uns partits que no donen la talla de la necessitat històrica de ruptura democràtica.
La iniciativa de llista electoral de ciutadania, única i transversal, atenció no "del president" sinó "amb el president", on tota la societat civil en formés part, està resultant una proposta enverinada i desestabilitzadora.
La idea en si mateixa era una hipòtesis possible a contemplar en abstracte, encara que amb supòsits molt febles. Un d'ells el prestigi presidencial. Un altra que totes les forces independentistes en formessin part. Un tercer era unilateralitzar un Sí a la independència circumscrit a l'àmbit ideològicament independentista, excloent totes les forces, fins i tot a la ciutadania que avui en dia està per la independència però no es considera ni nacionalista catalana ni tant sols independentista.
La llista de la societat civil ha entrat en un atzucac.
El president Mas, sense consulta, l'encarrega a l'ANC. Oriol Junqueras i ERC fan una finta i proposen que la llista sigui sense polítics. La CUP decideix en assemblea "que no votaran a Mas com a president a la investidura", que les eleccions han de ser per recomptar-se com plebiscit, sense escollir president, amb noves segones eleccions constituents tot seguit.
La llista ciutadana de la societat civil està agafant una volada de rauxa estiuenca de resultats imprevisibles pel procés, per l'Onze de setembre i per la convocatòria d'eleccions del 27 S.
Unes eleccions plebiscitàries concebudes com referèndum encobert, per  burlar la legalitat estatal, o una llista ciutadana única, ha de tenir en compte que tothom hi ha d'estat implicat i n'ha de formar part. Val a dir, tant els entusiastes del SíSí a la independència com els més escèptics, però que assumeixen que la decisió sobre Catalunya pertany única i exclusivament a la ciutadania catalana, de forma lliure, sense interferències ni prohibicions estatals o externes.
El greuge del president Mas d'excloure el "Sí que es pot" del procés de sobirania ha esdevingut un error cabdal. És una incomprensió greu del que ha significat Barcelona en comú i Ada Colau.
Presentació AExRC*.
El moviment de sobirania necessita completament les mediacions adients per fer-se fort i avançar potent a les grans i mitjanes ciutats del país. La victòria de Barcelona en comú a la capital de Catalunya, ha donat la fórmula. L'alcaldessa ha confirmat que "és una aliada real del procés" i també que participaria l'11 de setembre a la "Meridiana, carrer Major de la República Catalana".
Excloure-la "Sí que es pot" que representa Ada Colau, com pretén Mas, és condemnar el procés a la frustració. Alhora hi ha la responsabilitat de l'ANC de que la Diada de l'11 de setembre, sigui inclusiva de tothom. En comptes de quelcom electoralista d'una part partidista o d'una llista excloent de la realitat social del país.
El brunzit d'aquestes hores fa la giragonsa del què passaria si s'ajornessin les eleccions del 27S. Quan és palès que la població mobilitzada s'ho prendria força malament.   
El president va cap a l'enèsim xantatge al procés, a l'ANC i a ERC, també la CUP, per endossar un fracàs si és el cas. Tothom sap que si hi hagués èxit aleshores només s'atorgaria a les virtuts providencials de Mas.
El govern no dubta pas en fomentar la desestabilització de l'ANC, d'ERC i de la CUP.
És hora que des de les entitats civils, sobretot de l'ANC, i de les esquerres, plantin cara als paranys presidencials. És temps de mobilitzar, engrandir la marea sobiranista, del dret a decidir, del "Sí que es pot", entorn del motor popular per un inici constituent i la república catalana.
* AExRC, Acord d'Esquerres per la República Catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada