17/7/15

La unitat SíQueEsPot


Bregar per excloure el que representa el SíQueEsPot del procés sobiranista és un error cabdal que va contra el propi procés per la llibertat de Catalunya.
El govern de Mas i els mitjans apunten malament quan se centren a atacar el SíQueEsPot, tot situant-lo fora del procés del moviment popular.
Qui vulgui i pretengui aconseguir la independència, l'estat propi i la república catalana haurà de fer mans i panys per incloure un importantíssim percentatge de la població que veu la sobirania amb la lent de les seves necessitats socials.
La identificació de les llibertats catalanes amb la política econòmica i social del president Mas i del govern CDC (abans CiU) de la Generalitat és netament negatiu per la causa catalana.
Cert que hi ha identificacions interessades unionistes espanyolistes que ataquen la mobilització i l'anhel democràtic català, inclosos els seus símbols com pot ser la Generalitat, el President, la Senyera i l'Estelada. Però l' unionisme de dretes monàrquic o el d'esquerres no poden evitar que se'ls hi vegi el llautó de filisteus conservadors de la situació existent a l'estat de clar predomini de la dreta i encara el del PP.
Una ruptura catalana amb la Constitució de 1978 podria provocar la ruptura del Regne, val a dir obrir la possibilitat de la llibertat republicana espanyola. També a l'inrevés, tanmateix està més madura la mobilització i consciència constituent rupturista a Catalunya que al conjunt de l'Estat. I el motor d'aquest xoc no és el dret a decidir federalisme, sinó el dret a decidir impulsat per la demanda i clam de independència.
Les esquerres, més o menys rupturistes constituents, més o menys reformistes o revolucionàries, més o menys federalistes, independentistes, sobiranistes i internacionals, han d'aconseguir incorporar a la població treballadora i al sindicalisme, al compromís actiu del moviment -el procés- per la sobirania i la independència.
Els elements bàsics formen part de gairebé totes les esquerres.
La unitat que es forja entorn "Catalunya SíQueEsPot" presenta con l'objectiu que "les eleccions del 27S han de ser constituents: s'ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra", insisteix en que "Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte". I estableix que aquest procés "no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L'obertura d'un procés constituent català propi, i no subordinat", amb "una república catalana", que de forma natural tindrà a posteriori "un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista".
L'estratègia entorn a la que pot haver-hi una entesa tàcita de les esquerres, fins i tot siguin en diferents llistes electorals com ara és el cas, s'ha d'establir per un 27 S que permeti una Declaració de Sobirania d'inici Constituent, per la ruptura democràtica la independència en els fets legals i institucionals-, amb un procés unilateral en el sentit de què és propi, no subordinat  ni subaltern, per una república catalana. És palès que la nova constitució catalana, el nou país, les relacions amb les demés, el tipus d'institucions, es mereixen una decisió ciutadana precisa via referèndum.
El president Mas es protegeix d'una probable nova davallada de CDC amb la supeditació d'ERC. ERC li assegura a Mas la reelecció a la presidència. Mas guanya, la dreta domestica a l'esquerra. El xantatge és amb la llibertat i l'estelada catalana. Sense mi (Mas) no hi haurà procés per tant tampoc possibilitat d'independència. Aquest temor ha actuat totpoderosament.
El Cercle d'economia encara s'ha de pronunciar i canviar la perspectiva d'escenari. Hi ha qui explica que s'haurà de fer una "cercle CAT". La llista Mas-Junqueras és possible al calor rogent del fort anhel unitari català per la sobirania i independència, ja d'una vegada.
Amb la supeditació d'ERC a Mas l'hegemonia política cap a l'esquerra es demora, tanmateix és el gran repte i tasca pendent.
Totes les anàlisi de la necessitat d'ampliar el procés de sobirania, així com de "convèncer" de les virtuts d ela independència s'enfonsen amb aquesta miopia o xovinisme d'excloure la unitat amb el SíQueEsPot. Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau ("Soc una aliada real del procés"), BCN en comú, és la mostra que per decantar gairebé a les més de quartes parts de la població catalana que viuen a les grans ciutats, cal una estratègia inclusiva del facto social.
Al mateix temps cal que caigui el tabú de part de les esquerres sobre la independència. Què seria sinó la ruptura democràtica constituent pròpia amb la Constitució de 1978?
Cal també fer-se a la idea que el contingut de les eleccions autonòmiques com plebiscitàries, no ve del caràcter actual en que es convocaran, sinó de la voluntat política dels acords que que s'afronten. I avui en dia la perspectiva de plebiscitàries ha augmentat molts volts.
La CUP fa bé de sostenir una imatge compromesa amb el procés sobiranista, mentre en canvi no forma part de la candidatura que assegura unilateral la presidència a la dreta representada per CDC i Artur Mas. Radicalitzar l'espai democràtic és una opció viable i legítima.
En aquest context l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC) és un ajut inestimable.
L' AExRC permet establir els llaços mínims per generar espai d'entesa general tàcita democràtica, encaminada a la sobirania constituent, la independència i la republicà catalana. És cabdal.
L'Estat no canviarà. El PP i el govern de l'Estat pe boca de Rajoy, ha declarat "No va a haber independencia de Cataluña porque se cumplirá la ley".
La llei constitucional espanyola no permet els mecanismes per la llibertat de Catalunya, si més no des de la mateixa legalitat del Regne.
La ruptura constituent haurà d'instituir una nova legalitat republicana catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada