És ridícul i fora de lloc pretendre donar lliçons o dir-li's el què han de fer al moviment 15 M de les massives assemblees a les places. Fins i tot ara amb les assemblees descentralitzades als barris i pobles és un nou fenomen en el què l'esquerra s'hi ha d'atansar i emmirallar.
Quan l'esquerra transformadora havia pogut ni tant sols somiar una mobilització massiva, assembleària, amb un grau notable d'organització del jovent, com la que estem vivint des de fa set setmanes?
Qui pot ser tant cec com per no veure que el moviment 15 M està canviant els paràmetres en el que es mou i progressa la consciència del jovent d'aquest país, amb la simpatia plena i expressa de la població?
Ens cal aprendre amb humilitat i entusiasme de com es pot mobilitzar a la gent jove. Convé cercar el lloc adient per part de l'esquerra transformadora. Cal acceptar el marc del moviment on centenars de milers de joves ha iniciat un procés de maduració i compromís polític. Sense certa sensació d'anar a pescar ni de pedants crítiques alliçonadores. Hem de formar part íntima de la construcció del moviment dins les activitats i mobilitzacions. Aleshores, sí, siguin benvingudes tota aportació i crítica, per sobretot incorporar al si de l'esquerra política amb representació parlamentària la rebel·lió i les lliçons de les noves fórmules que assaja el jovent.
És absurd intentar una crítica professoral des de fora, és a dir aliena al moviment real tal com es dona. I és il·lustratiu que hi hagi qui se senti al·ludit per la crítica lúcida del moviment 15 M: "Li diuen democràcia i no ho és", "democràcia real, ja!", "no ens representen, no", "fora els privilegis de la classe política" (ai las, la classe en comptes de dir el gremi, el corporativisme, l'estament, els i les representants electes? quin destret, déu meu!).
És palès que hi ha qui tampoc veu que no es volen les representacions que trastoquen i perverteixen la voluntat i la sobirania popular. Quin és el greuge de que s'assimilin o no es distingeixin prou bé els de les dretes dels de les esquerres? Sense anar més lluny, en el Parlament de Catalunya qui està lliure d'haver aprovat retallades per tirar la primera pedra contra el jovent que es revolta contra les retallades? Entre en Mas de CIU (retallador major) i el jovent combatent contra les retallades, com es pot ni per un moment fer causa comú amb declaracions celestials democràtiques de CiU? Hi ha una confusió d'alt grau, i no és pas par part del moviment 15 M, sinó dels diputats i diputades que combreguen i són hostatges dels cants de sirenes del discret encant de la nostra burgesia, i del temor de les conseqüències dels atacs dels financers especulatius des dels Bancs i els Fons d'inversió.
En tot cas és des del cor del moviment què es pot contribuir a cohesionar-lo i contribuir a que la consciència política s'enforteixi contra les mesures neoliberals retalladores de l'austeritat de CiU, les del govern espanyol del PSOE, i l'amenaça roent del PP.
Foto de Laia Rosich del 19 Jn a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario