Veig positiu mantenir la coalició entre EUiA i ICV. En canvi considero negatiu la precarietat general de l'esquerra, la manca de coherència i credibilitat per la gestió governamental, un govern emmanillat per la crisis econòmica i l'Estatut; a més, la coalició manté desigual EUiA envers ICV quan convé consens.
La coalició pretén mantenir si més no el vot i diputats/des. Però el fons rau en si s'és capaç de desenvolupar l'aspecte crític d'esquerres, com a la llei d'educació (ICV, Dolors Camats) o a la presentació de la llei d'acollida (EUiA, Jordi Miralles).
Mirem al nostre entorn. Grups i més grupets. Un 1 de Maig dividit. Una baralla amb ocupació, Mossos pel mig, pels locals sindicals entre CGT i CCOO. Unes plataformes, potents quan esdevenen unitàries i expressen un sentir popular democràtic que permet la mobilització (Aturem la guerra 15.02.2003, Dret de decidir 18.02. 2006), després esllanguides quan s'esvaeix l'aspecte unitari i el calor popular. Noves candidatures que alimenten il·lusions i expectatives de ser les properes alternatives.
L'esquerra transformadora ha de canviar per avançar. Si es practica el mimetisme del camaleó a les institucions burgeses i als governs social liberals s'amputa la capacitat de construir alternatives en les polítiques a desenvolupar i en el projecte de societat. Millor és quan es bolca a les noves realitats socials, democràtiques, cíviques, ciutadanes, de lleure, culturals i polítiques, amb immersió en la gent jove, en les seves maneres de fer. Això sí, aportant el bagatge de lluita de moviment treballador i sindicalista, per crear cosa nova sense determinar-la, ni instrumentalitzar-la.
A Izquierda Unida una cosa així l'han batejada com a refundació de l'esquerra. Quelcom absolutament necessari i imprescindible.
On mira EUiA? Com regenerem esquerra, teixit social, a Catalunya? Contribuïm en igualtat a forjar nou organisme d'esquerres amb les altres realitats d'esquerres combatives i compromeses existents o que pugnen per lluitar?
El referent de la cinquena assemblea nacional de fa un any i mig és una bona base mínima per a poder treballar. Així ho fan una munió d'assemblees i centenars de gent activista. Potser és el moment de començar a esbrinar les positives experiències locals que es produeixen, per a convertir-les en exemples i en orientació política nacional.
Posem-se a fer ferment i factor creatiu d'organisme i moviment d'esquerres a cada localitat amb participació, lideratge i igualtat de joves, immigració i sindicalistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario