Montserrat Vilà Planas a Públic (Público)
Era una parella normal.
La violència més quotidiana
El maltractament contra la dona és més subtil i comú que els assassinats
A casa nostra, a Vic el 27 de març un home escanyava a la seva dona. Els diaris ressaltaven les expressions del seu entorn, “era una parella normal” “ell estava sota tractament mèdic per depressió” .
Si ens fixem en les noticies sovint hi ha aquesta mena de crònica morbosa. S'ensenya la casa i la sang. S'explica com un fet puntual i casual el perquè l’home normal s’ha tornat en botxí per qualsevol trivialitat de la qual gairebé sempre es culpabilitza a la víctima. “No havia denunciat”, “l’havia deixat”, “es negava a sortir amb ell”. Hi ha un intent en aquest tipus d’assassinat de voler transformar la realitat en quelcom inevitable.
És tracta de justificar perquè l’ha matat o hem d’anar a les causes i atacar el mal per l'arrel?. És normal això d’escanyar a la teva companya?
I així veiem que normalment s’accepta en la societat, pervertint els sentits i l'ètica, que un home exerceixi violència cap una dona. Si el mateix que passa amb les dones, en un mes divuit mortes a tot l’Estat o 2.835 víctimes ateses el primer trimestre a Catalunya, passés a d’altres col·lectius hi hauria un trasbals social, una alarma col·lectiva si més no de les parts implicades, s’atacaria el mal per l’arrel. Però el maltractament cap a les dones està incrustat a l'estructura social. L’assassinat només és un símptoma, una conseqüència, una terrible visualització de la violència quotidiana, subtil, variada i en tots els àmbits socials que pateixen les dones pel sol fet de ser dones. Una violència aleatòria i cega i, encara que en diferents nivells, es dona en totes les classes socials, en totes les cultures i en tots els països, desenvolupats o no, i totes les dones estem potencialment afectades.
La normalitat emmascara una situació de violència sexista en la desvalorització social de les dones. Una violència ancestral que fa de la dona una possessió de l’home. Com explica el metge forense Miguel Lorente en el seu llibre, quan li va preguntar a la senyora què havia passat li va contestar, “Mi marido me pega lo normal” (títol del llibre), pero hoy se ha pasado”.
Si parem esment podrem recordar a la feina, o a les reunions casuals i a les familiars, com molts homes sovint parlen amb menyspreu de les dones o amb la dona que tenen al costat, i ningú no reacciona. Sembla quotidià que es digui “calla que tu no saps res”, “les dones a les vostres feines”, “la meva dona farà el que jo digui”, “prefereixo arribar a casa quan les criatures ja dormen”.
Les professions tradicionalment de dones, mestre, infermera, en general els treballs de cura, estan menys valorades que les tradicionalment d’homes, paleta, neteja vidres, peó, i s’expressa en salaris més baixos. Encara hem de sentir que a casa nostra els homes guanyen un 30% més que les dones. O que el 83% de les dones treballen en el sector serveis.
Per poder trobar els perquès de la violència contra les dones hem d’anar a l'origen de la violència masclista. Està en les estructures de poder on es fomenta la desigualtat i s’alimenten les creences, valors i actituds masclistes.
Aleshores podrem entendre i escoltar a una dona que no es reconeix com maltractada perquè li sembla “normal”. O quan ja s’ha reconegut que sí, que la estan assetjant a la feina, o que l’home que té com a company i que hauria de compartir la seva vida, l’ha estat anul·lant com a persona i cada dia està pitjor, no s’atreveix a explicar-ho perquè encara la societat la torna a fer víctima, li tira en cara la seva anormalitat i li posa difícil sortir del cicle de violència.
La societat no accepta que se surti de la norma. Fa poc una companya en la taula d’un casament ho expressava així “jo no ho aguantaria, no entenc que aguantin que les peguin”. No atacava al maltractador, tornava la pilota a la dona, perquè es deixa?
El mecanisme mental i de l’imaginari social es similar al perquè les dones en general i els homes accepten que una dona guanyi menys que un home, o que a l’hora d’escollir a una persona per lideratges a l’empresa o socials, s’acabi pensant i posant a un home. Les diferents cares de la violència no són estranyes entre sí, sinó aspectes diferents d’un mateix fenomen.
Les normes socials, i per tant la mateixa dona, tendeixen a exculpar, encobrir i minimitzar el dany. Moltes vegades es considera com quelcom natural i que sempre ha estat així i per tant no es pot canviar. El rol assignat a la dona és suportar la immensa pressió psicològica, que supura per arreu.
Un primer pas decisiu per aquest canvi cultural i estructural es el fet de considerar-ho com un problema social. Amb la pressió feminista, http://www.violenciadegenere.org/les lleis i les polítiques institucionals com a eines per eradicar aquesta violència, ha passat de ser una qüestió privada i domèstica, a una pública i on tota la societat ha d’anar comprenen i fent seva aquesta realitat. El futur està en considerar la dona i l’home com a persones ciutadanes en igualtat i ple dret.
Faig meves les paraules de Gertrude Mongella, Presidenta del Parlament Pan-Africà (Tanzània) “les dones no som convidades en aquest planeta, som part i com a part hem de poder participar en totes les decisions”.
Montserrat Vilà Planas
Coordinadora de
2 de maig de 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario