Progressos i dèficits en la igualtat de les dones

De Josep-Maria Ureta, a El Periódico.

Són els mateixos problemes, amb les mateixes falses solucions i gairebé amb els mateixos protagonistes polítics a tot arreu del món. Per a uns, des de fa dècades, els que parlen de la igualtat progressiva entre homes i dones. Per a altres, des de fa segles, els que addueixen limitacions de tot tipus, sobretot religioses i culturals, per endarrerir la igualtat desitjada de sexes. En aquest context, la comunitat mundial, emparada per l’ONU, va començar a buscar el consens en la seva conferència mundial de Pequín sobre la dona del 1995, amb 180 països i incomptables oenagés. Es va acabar com sempre, en declaració ambigua, encara que amb símptomes d’avanços.
Per si de cas, l’enviat especial d’aquest diari, Juan González Yuste, va posar l’advertència premonitòria: «Hi ha un grup cada vegada més nombrós de falses oenagés que només contribueixen a complicar més les coses». Llavors, només la ministra Cristina Alberdi
–una progre convertida a l’aznarisme– es va atrevir a donar per molt bons els resultats d’aquella trobada. Cinc anys més tard, es va repetir la cita a Nova York, amb menys adorns, per revisar els avanços dels acords de Pequín. Es va dir Dones-2000, i tampoc hi va haver avanços en els temes recurrents: violència de sexe, avortament, reproducció... En aquelles sessions –l’última fa pocs mesos– hi va participar Montserrat Vilà, en representació del Consell de Dones de Catalunya i que ahir va posar a debat la seva experiència en la sessió que organitza la Fundació Pere Ardiaca els divendres a la tarda. Poca gent, molt activa en les seves opinions, però sense dificultat per a la moderació del debat que va fer María Martínez.
Vilà va passar lliçó, amb el seu power point, sobre les aspiracions de les dones de fa quinze anys a Pequín, de com s’ha aconseguit que els governs de tot el món les assumeixin en part i dels dèficits que encara persisteixen. En termes globals, prenent com a partida els acords de Pequín, va assegurar que hi ha hagut progressos. Però no tants: «De seguida que badem, hi ha regressió a cada país». Va afegir: «Els que hem anat a Nova York en les últimes sessions de vigilància dels acords de Pequín, que patrocina l’ONU, hem arribat a la conclusió que s’ha de tornar a recuperar forces i convocar les bases. S’ha d’apel·lar una altra vegada al teixit associatiu que ha propiciat els moviments mundials de defensa dels drets universals, com els de la dona». Dit per una economista serena i informada la vigília del Primer de Maig.

Foto: Montserrat Vila, durant la seva intervenció a la seu de la Fundació Pere Ardiaca, ahir, a Barcelona. Foto: FRANCESC CASALS