Les dones palestines sofreixen

La concentració del tercer dilluns de cada mes de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, es va dedicar a les dones palestines, en homenatge a la situació a Palestina, a l'any dels bombardeigs i destrucció de Gaza per part de l'estat i exèrcit sionista israelià. La Montserrat Vilà va fer una ressenya a la gira per Cisjordània en la que va participar amb la Lynn, junt a la Plataforma de Mujeres artistas contra la violencia de género, de Cristina del Valle. Volien entrar a Gaza però no van poder. Van estar amb entitats de dones de Betlem, Jerusalem, Ramalla, Nablus, a la Casa d'acollida. El parlament va finalitzar amb un Palestina lliure, amb un estat lliure, i unes dones lliures d'opressió i violència.

La Dània Innab Almaslamani va llegir el següent Manifest, en nom de la Comunitat Palestina de Catalunya:

La violència contra les dones és avui un dels problemes més importants que té la nostra societat.

Les agressions de gènere, tant físiques i psicològiques com sexuals, constitueixen un greu atemptat contra els drets humans i suposen un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica.

Les dones palestines sofreixen les pitjors conseqüències del conflicte, no ho és menys que també són activistes que estan lluitant per canviar la situació; ni que són exemples de resistència quotidiana davant la violació de drets humans que els imposa l’ocupació israeliana en el seu dia a dia.

Les dones palestines, com qualsevol col·lectiu de dones, comparteixen una sèrie de circumstàncies desfavorables derivades de les expressions del patriarcat en el context econòmic, social, polític i cultural que les envolta, En el cas palestí estan clarament mediatitzades pel conflicte.

Sota l'ocupació, i l'absència d'estabilitat política no podem parlar dels drets de la dona en la vida, mentre que segueixen caient mortes en mans dels soldats israelians, i no es pot parlar del dret de la dona a moure's lliurement, mentre que hagi de creuar desenes de controls tots els dies, i no podem parlar dels drets de la dona assistir al hospital per parir dignament o per rebre una educació, mentre que està privada d'aquesta per culpa dels impediments com el Mur de la separació. I quan parlem de la dona palestina, em pregunto, de quina dona parlem?, de la dona que viu a Gaza i Cisjordània? és la dona que viu en els territoris ocupats del 48?, és la dona que viu a Jerusalem? és la dona que viu refugiada i dispersada?

En els territoris ocupats ha augmentat l'abandono escolar, motivat pel tancament dels territoris ocupats i els check point israelians, també per la por de les famílies que les seves filles pateixen agressions sexuals per part dels soldats de l'ocupació, apart de la situació econòmica, les famílies no poden cobrir les despeses dels col·legis i universitats. Tenint en compte que el dret a l'educació és un dels drets fonamentals més importants, és un dret econòmic, social, cultural, civil i polític. És el suport i el vincle d'unió entre tots els drets, té tres nivells de deures que són: el respecte, la protecció i la gestió.

Per tot això, MANIFESTEM

El dret d’anar a un hospital per parir dignament com altres dones i no en els punts de control.

El dret a l’educació i al treball, per això, necessitem moure amb llibertat d’un punt a l’altre, que, moltes de les poques que treballaven i estudiaven han sigut despatxades per culpa dels punts de control.

I per últim creiem que les dones palestines mereixen, per a elles i per als seus fills, igual que la resta de les dones del món, "un Estat lliure i igualitari" i per a aconseguir-lo necessitem l'ajuda d’altres dones com totes vosaltres que ens ajudi eliminar a aquests punts de control.

Per acabar. En el nom de les dones palestines i de la Comunitat Palestina de Catalunya volem donar-vos les gracies a totes per estar aquí amb nosaltres i la vostra atenció.

Data: 18/01/2010 Dania Innab Almaslamani

Foto: Carlos Navas Collantes.