Gaza, Palestina, El Caire

Promeses ajornades d'un estat palestí. Les realitats de la construcció del Mur i els assentaments que de forma inexorable fa l'estat d'Israel. Els papers mullats dels acords internacionals i de les NNUU. La impunitat de la repressió i destrucció israeliana contra la població palestina. La hipocresia de l'estat espanyol, de la UE, dels EEUU i també Rússia (veure l'informe "Fallando a Gaza"). El fracàs de les polítiques de dividir i confrontar la població palestina, a l'ANP i Hamas, a Cisjordània i Gaza. Un any de bloqueig a Gaza impedint l'ajuda internacional fins i tot la humanitària.

A tot això s'enfronta al campanya pel BDS (Boicot, Desinversió, Sanció) a Israel.

L'Estat d'Israel desenvolupa una política d'exclusió, destrucció, genocida, de continua ocupació i colonització de tota la terra i territori de Palestina. Aquesta política es la raó existencial d'un estat basat en el sionisme. La ideologia i l'estat sionista son una xacra que impedeix una perspectiva de pau i de relació igualitària entre els pobles i religions a conviure a Palestina.

A la Declaració d'El Caire es planteja que hi ha un "Apartheid israelià", per analogia amb el que existí a Àfrica del Sud. Apartheid a combatre i a eliminar.

Per contra, els estats com l'espanyol, amb les diferències autòctones respecta a la UE i els USA, defensen els acords amb Israel i amb la ANP Palestina, no amb Gaza ni Hamas, al que consideren terrorista (cosa que no s'aplica al govern d'Israel), i pretenen contribuir a una reunificació palestina amb la supeditació de Hamas a l'ANP (i Al Fatah), fins i tot per sobre del resultat electoral, situació que tornaran a intentar amb les noves eleccions. Es promou l'anomenada política dels "dos estats", amb un estat sionista super poderós com és Israel, i el reconeixement d'un estat camp de concentració com podria ser el Palestí. Tanmateix l'estat d'Israel ajorna mes a mes, any rere any, el reconeixement i constitució del compromès i promès estat palestí

Des dels acords de procés de Pau, Camp David (1978), Madrid (1991), d'Oslo (1993), i recentment amb la fracassada Annapolis (2007, on es va vetar a Hamas, malgrat era la força electa guanyadora per majoritària), la OLP primer, Al Fatah, i l'ANP després, han reconegut l'estat d'Israel per aconseguir el propi estat. Ni així. La resposta a les concessions polítiques que han fet perdre peu a Al Fatah entre la població palestina, ha estat per part d'Israel la massacre continuada i el desastre de Gaza, el Mur, els assentaments. Per part dels estats occidentals ha estat l'acceptació una rere l'altra de totes les il·legalitats, incompliments i destrucció perpetrada per l'estat i el govern d'Israel, tot sigui dit amb un suport majoritari de la població jueva. El procés de Pau esdevé en un fracàs continuat, no existeix sobre el terreny de Palestina.

Sostinc des de ja fa un any i mig que l'ANP pugui constituir i ser reconeguda com un estat, sense altres previs i condicions, com un pas cap un estat democràtic a tota la Palestina històrica. Però ens cal mirar el què hi ha, i el què pot ser. L'estat d'Israel no pot seguir com ho fa, amb la seva política i ideologia sionista.

Perquè pugui haver una mínima convivència al Pròxim Orient, ens cal quelcom més que un míser estat palestí, encadenat i envoltat pel Mur, sotmès al sionisme israelià. Doncs el sionisme és excloent i genocida de la població palestina. Per la llibertat a Palestina, entre els pobles i les religions, i les ètnies, ens cal extirpar el règim sionista, i per fer això es necessita acabar amb aquest estat d'Israel.