Iceberg xenòfob

Ens honora que tant a EUiA com a IU tinguem coordinadors compromesos amb la gent treballadora que siguin bandera de causes flagrants com les agressions xenòfobes o les de corrupció.

A Vic amb l' Iñaki Escudero. A Seseña amb l'alcalde Manuel Fuentes. I segur forces altres que no coneixem. També es cert que hem de patir que la cara se'ns enrojoli, el cor encongeixi, i a més d'un li vinguin temptacions de fer un destret amb el carnet d'afiliació, quan ens colpeixen ERO rere ERO, aprovats per un govern del que forma part la nostra coalició. Encara que enguany no ha estat la Generalitat sinó el govern espanyol del PSOE de Zapatero qui ha dictaminat les 629 persones de la multinacional catalana Roca.

Les mesures i denúncies sobre la pretensió de l'ajuntament vigatà (CiU, PSC i ERC, poca broma i encalçats per la PxC) d'imposar nous criteris d'empadronament, excloents de la gent estrangera, a l'estil que pretenen a França el president Sarkozy i a Itàlia en Berlusconi, ens cal tractar-les com un fenomen profund i força estès a l'imaginari temorenc popular, alimentat per la demagògia reaccionària, per tal d'aconseguir la divisió i confrontació entre la població i al si de la classe treballadora.

Vic ha emergit com una bandera, un iceberg xenòfob. Un iceberg sustentat en una sintonia en aparença contra natura del nacionalisme català i l'espanyol. CiU, ERC, i PSC, li diuen a la població que no cal que votin a l'extrema dreta xenòfoba i racista, que amb ells n'hi ha prou per a colpir sense drets a una bona part de la població treballadora.

Artur Mas, líder de CiU, i Oriol Pujol (fill de Jordi Pujol, i poder fàctic a CiU), han recolzat sense matisos la mesura xenòfoba. La Generalitat tripartita la rebutja. ERC es mou entre dos aigües, com quan a Salt recolzava a fons l'alcaldia de CiU, xenòfoba contra la no reconeguda majoria magrebina.

Ara be, qui disposa del govern (poder encara que no és tot el poder), no és pas suficient d'estripar-se les vestimentes, ni fer proclames i clams al desert. Calen polítiques adients al conflicte de què es tracti. I, sobretot mobilització ciutadana i popular per imposar lleis i normatives, o canviar aquelles com les que poden permetre barbaritats de negar l'empadronament com la de Vic.

Com que Vic no és un bolet ni un miratge, potser convé posar-se amb les normatives del govern espanyol i la Llei d'estrangeria, per derogar-la d'una vegada, i posar-hi un criteri i unes lleis democràtiques sobre els drets de ciutadania; amb una ciutadania a l'abast de tothom que treballi a aquesta terra.

Una mesura que facilitaria la igualtat, i unes polítiques d'igualtats de drets i ciutadania, es aconseguir el dret de vot per a tota la gent immigrada que treballa i viu a l'estat espanyol. Tant les que tinguin conveni de reciprocitat al seu país com les que no en tinguin.

Del butlletí d'EUiA.

Pintada de punts de vista d'Àngels Martínez Castells.