Abús judicial contra la germana violada

La marea feminista de fons ha elevat un clam potent de rebuig a la sentència exculpatòria dels violadors de ‘la manada’ del San Fermín de 2016.
 

Com una sola dona pobles i ciutats arreu de l’Estat es van omplir amb una sentència aclaparadora: ‘No és abús, és violació’.

Les pancartes i el crit unànimes: ‘Con ropa o sin ropa mi cuerpo no se toca’, ‘Els carrers seran feministes’, ‘Justícia patriarcal’, masclista, ‘Els homes ens violen i maten, la justícia ens condemna’, ‘No és No’, ‘El Sí ha de ser lliure’, ‘Dret al propi cos’, ‘Tranquila, hermana, ésta es tu manada’, ‘Jo et crec’.

Els Jutges neguen que la nostra germana madrilenya va sofrir una violació múltiple. Aquests jutges no perceben que hi hagués violència i intimidació per part dels 5 homes contra la noia, com si ella ho hagués consentit. 

La condemna queda rebaixada a un delicte d’abusos sexuals. És una provocació contra les dones que protegeix la impunitat de l’agressió dels homes. 

Pot haver-hi la concepció de consentiment forçat? Què entén el tribunal per llibertats individuals democràtiques en general, i sobre els drets de les dones com a persones en particular? Quin Codi Penal permet que a una violació no se la sentenciï de violació? 

Som davant una sentència que colpeix a totes les dones. De retruc obre els ulls i les consciències: aquests jutges i aquest tribunal mostren que la judicatura i el Codi penal són obsolets, resulten greument perjudicials per les dones i per les llibertats. L’ètica és la de la virilitat agressora del mascle.

La sentència d’abús sexual en comptes de violació, és un abús jurídic i cívic inacceptable. La prepotència i menyspreu del tribunal per la nostra germana en el sumari resulta esfereïdor i intolerable.

La commoció generada expressa una alarma i alerta general. No hi ha innocència en els 5 homes violadors de la manada, no hi ha innocència en el tribunal i els jutges. El moviment feminista denúncia la magnitud de l’esperpent judicial: ‘Si toquen a una ens toquen a totes’, ‘Germana no estàs sola’. Les dones perden la confiança en l’equanimitat i utilitat de la ‘Justícia patriarcal’. El sindicalisme dona un suport compromès a la causa feminista.

En aquests xocs de clarividència cívica, les dones mouen la societat. La vaga feminista del 8 de març va inscriure la bandera dels drets i serveis universals en el signe dels nous temps per a la igualtat real.

El Tribunal, els Jutges i la Justícia són un instrument fidel de l’Estat classista. El règim polític constitucional 1978, les institucions de l’Estat com, entre altres, la Judicatura, formen un conjunt que s’alimenta del passat conservador i reaccionari. L’aparell judicial, malgrat es presenta com independent de l’estat, no és gens neutral i menys equànime. Les lleis i els membres que les apliquen, provenen de les classes poderoses, defensen els interessos dels grans poders econòmics (capitalisme), els privilegis i predomini dels homes (patriarcat), com també les prebendes corporatives del cos judicial.

La Judicatura del Regne en comptes de resoldre els conflictes i greuges els amplifica, en un clar tarannà regressiu. Fa mal a les dones i el poble.

El moviment genera nova consciència. És moment de recórrer la sentència al Suprem, d’impugnar i canviar el Codi penal, fomentar una judicatura i jutges de tarannà democràtic, procedents de totes les capes socials, instaurar tribunals populars.

Dijous feminista, 26 d’octubre: Germana les dones t’estimen. I també els homes que estimen a les dones.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

https://www.violenciadegenere.org/index.php/actualitat/972-comunicat-en-resposta-a-la-publicacio-de-la-sentencia-del-judici-de-la-manada
https://twitter.com/donesjuristes/status/989526526227034112