El PSC s’ha situat, tot seguit,
acusant els talls de carreteres i les pujades de les barreres de les autopistes
com actes vandàlics i violents dels CDR.
Illa i el seu mentor Iceta,
mentre ofereixen formar part d’un govern que permeti retirar el 155, no gasten
embuts en sostenir i animar la repressió emparada en l’article 155. Ni defensen
l’alliberament dels presos polítics, ni l’acostament a les presos properes, ni
afavorir el retorn de les persones exiliades.
L’Aturada general del 3-O per
uns, Vaga general per altres, convocada fa just sis mesos per la Taula
democràtica, els CDR i Sindicats, va fer un exercici de mobilització pacífica
no violenta, entre elles va resultar cabdal l’aturada del transport i de les
carreteres.
L’Estat Democràtic i Social de
Dret, com titlla la Fiscalia de l’AN al Regne d’Espanya, garant de l’ordre
constitucional de 1978, és qui impedia sense èxit i va reprimir amb fracàs, el
referèndum, les urnes, paperetes i votació de l’1 d’octubre.
Som en un ordre constitucional i
un Dret que nega, reprimeix i impedeix les llibertats fonamentals, com les
democràtiques en general i les del dret a decidir en particular: en concret el
dret a l’autodeterminació.
La gesta de l’1 d’octubre és la
font de legitimitat republicana per l’acte massiu i inaudit de sobirania de la
ciutadania catalana mobilitzada per votar i decidir.
Negar la genialitat col·lectiva
de l’1 d’octubre és pretendre esborrar deu anys cabdals de la historia
espanyola i catalana. Inclòs el fins ara cim senyer de l’1 d’octubre. Un dia
que, contra pronòstic, enfrontant-se amb prohibicions, repressió i castics
bíblics, la decisió lliure va ser constituir
un estat independent en forma de república.
Hi ha masses forces estatals, que
disposen de pregoners per arreu, fins i tot dins les esquerres, que fan tot el
possible per fer enrere de la magnífica evolució que ha situat, a la pell de
brau, la demanda, necessitat i possibilitat republicana.
L’ANC ha sorgit de les consultes
municipalistes per la independència. Aquesta entitat ha representat el gruix
del moviment ciutadà de la democràcia catalana. Per ser fidel al moviment
d’emancipació nacional, l’ANC ha situat la República catalana com el punt
d’encontre de la sobirania catalana, conscient que implica una ruptura política
del règim constitucional de 1978. L’ANC ha promogut la lliure decisió en
referèndum i l’1 d’octubre.
Òmnium Cultural ha resultat el
vincle entre el renovat sobiranisme independentista republicà amb l’ancestre
d’acció cultural i per la llengua catalana, tant de les posicions
republicanistes, com les autonomistes i les primeres antifranquistes dins la
dictadura.
Ara bé, la votació sobirana de
l’1 d’octubre només es pot entendre per la confluència de diversos factors.
El primer i vital, fou la
massivitat i abnegació del poble que volia i va aconseguir votar per decidir.
El segon, els deu anys de
mobilitzacions i il·lusions sostingudes, ben representades per l’ANC i Òmnium,
amb partits, parlament, govern i president, seguint la pressió de l’ebullició
popular.
El tercer, valerós i
imprescindible, van ser el moviment espontani de les Escoles Obertes i
precisament els Comitè de defensa del referèndum. Els CDR que ara es denominen
de defensa de la república.
Els CDR neixen i expressen el
moviment 1 d’octubre. La seva existència i acció rau en un èxit complert: fer
el referèndum, locals, paperetes, urnes, milions de persones exercint el seu
dret a decidir votant i recompte.
L’estratègia
per fer govern, resistir, respirar per agafar forces renovades, generar noves
estratègies amb aliances democràtiques suficients, ha de basar-se en l’1
d’octubre.
Cal
confluir entre les forces polítiques independentistes i les sobiranistes. Això
inclou, obvi, a CatECP. Seria diví si a més el PSC mogués fitxa, podria
provocar un daltabaix al 155.
Convé
adoptar els elements conjunts que permetin afrontar la repressió i intervenció estatal, amb les maneres per
fomentar i articular un procés constituent republicà des de la base de cada
ciutat, poble i barri.
El
govern de la Generalitat, per disposar de cara i ulls, necessita el suport
popular i el dels organismes de la democràcia catalana. Tant de l’ANC, com
d’Òmnium, com dels CDR.
Anem amb unitat a
promoure la manifestació del diumenge 15 d’abril. Ha de ser un clam per la
llibertat dels presos i preses polítiques, el retorn de les persones exiliades.
Alhora la senyal, de nou inequívoca, que l’1 d’octubre segueix viu.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario