L’Assemblea
assenyala en els seus estatuts, codi ètic i procediments d’estructuració
organitzada, uns valors i un ideari bàsic: el compromís social amb les classes
populars de Catalunya, la igualtat, la convivència i la diversitat, el
municipalisme del canvi, la democràcia de fons constituent republicana
catalana, la fraternitat amb els pobles de l’Estat i les esquerres.
El conclave
comuner és alhora la via per forjar en una sola força política el que
representa la coalició estatal En Comú Podem i la catalana Catalunya en comú
Podem.
L’esforç de
conjugar Barcelona en comú, Podem, ICV. EUiA, Equo, activisme procedent del
Procés Constituent i de diferents tendències ideològiques, necessita de
l’experiència pràctica i d’un temps suficient.
Una de les virtuts
de l’espai polític comú rau en que el seu sol s’endinsa en segments profunds de
la classe obrera, alhora que beu de l’experiència d’artífex del municipalisme
del canvi, sobretot amb l’Ajuntament de Barcelona i l’alcaldessa Ada Colau.
Les fortaleses
històriques i recents de Catalunya en comú tenen el handicap de superar la
pressió institucional, així com certes inèrcies del passat de cada direcció
política.
Les debilitats
afloren quan les parts constitutives tendeixen a determinar el progrés de la
nova força, en comptes de posar els cinc sentits, tota l’experiència i
il·lusió, en fomentar la volada del col·lectiu conjunt.
Catalunya en comú
te a l’abast de la ma la gran oportunitat de forjar l’escenari de futur
d’enllaç democràtic entre el sobiranisme de la lliure decisió sobre tot, i
l’independentisme que professa la majoria mobilitzada de la població.
L’amenaça perquè
la volada sigui a l’alçada que reclama la crisi de l’Estat espanyol i la mobilització
nacional catalana republicana, es troba en una concepció rígida i superficial
dels anomenats blocs -nacional monàrquic espanyol i nacional català-, en una
dissociació artificial de la unitat i contradicció entre el fet català i el
factor social, en la il·lusió en la possibilitat de neutralitat entre el que
empeny democràcia i el que la nega i reprimeix, expressada en el ‘ni 155 ni
DUI’.
La contribució a
l’avenç en la construcció social i democràtica, implica que a l’escenari que
s’esbossa no hi hagi ni convivència, ni conciliació, ni cap oxigen per acció o
omissió, amb l’actuació repressiva del bloc estatal 78/155 (PP, Ciutadans,
PSOE-PSC); val a dir, amb el règim de la Constitució de 1978 i del Rei, que
estan aplicant la intervenció a la Generalitat i l’article 155.
La proposta de
front comú democràtic adquireix ple sentit per resoldre aquesta crisi política.
L’organització comunera incorpora com a
fortalesa cabdal el municipalisme del canvi, una concepció social d’esquerres
amb drets i serveis universal, amb una visió democràtica republicana de
construcció popular des de la base dels municipis i dels barris. 26 d’abril
de 2018
De la Carta
de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario