En el fons rau una diferenciació bàsica. O cercar
les maneres innovadores per avançar en constituir un estat independent i una
república, o donar la lluita per perduda per sotmetre’s a l’Estat monàrquic del
règim constitucional de 1978 amb l’article 155, que neguen el dret a la lliure
decisió.
És clar que aquestes línies estratègiques no
poden ser lineals ni pures ni rectes.
L’Estat ha aguantat l’embat de la democràcia
republicana catalana. També la impressionant vaga feminista 8-M i la
mobilització pensionista. Tanmateix la crisis política autonòmica, junt a la crisi
econòmica i social, comporten que el govern del PP no disposi de seguretat en
suports per aprovar els Pressupostos generals. El PNBV li nega els seus vots
imprescindibles.
La democràcia catalana ha situat amb força
ciutadana inaudita la seva votació i lliure decisió l’1 d’octubre. Però encara
li manquen forces, sobretot d’alternativa, un estat major cívic polític i
aliances, per aplicar i resoldre les seves aspiracions d’emancipació nacional;
sigui per la via de garantir un diàleg i negociació amb l’Estat, sigui per la
via dels fets consumats.
Totes les reflexions, debats, diàlegs i punts de
vista són necessaris per generar noves condicions que permetin resoldre
democràticament la crisi de l’Estat, així com la voluntat sobirana republicana
catalana.
El cas va de que el divendres 23 l’Estat a través
del Tribunal Suprem engoleix cinc nous presos i preses: Forcadell, Turull,
Rull, Bassa i Romeva, també Rovira exiliada. Manifestacions potents i
convençudes al vespre que no preludien sentiments de retirada o derrota.
Dissabte el matí en el Parlament, Domènech obre
la ma de CatECP per un front transversal i democràtic.
Iceta, a la mateixa sessió parlamentària, des del
seu cinisme educat i simpàtic, obre una petita escletxa a deixar els blocs, se
suposa en referència al Bloc 78/155 que el seu partit, i ell mateix, han permès
que colpís Catalunya. Ho fa amb un cant de sirena malèvol per participar d’un
govern transversal o de concertació davant la situació excepcional.
Noves manifestacions el diumenge a la tarda. El
moviment no es considera gens simbòlic.
A la nit declaració del
president del Parlament, Torrent, afirma que ‘s’està segrestant la
voluntat del conjunt del poble de Catalunya expressada a les urnes’... ‘I
cap jutge, ni cap govern, ni cap funcionari té la legitimitat per cessar, i
encara menys perseguir, el president de tots els catalans’, segueix amb he fet ‘una
crida a la creació d’un gran front social i democràtic de defensa de les
llibertats i els drets del país. Un front que tingui traducció a la societat
civil i que fins i tot pugui arribar a cristal·litzar a
les institucions’, ‘ahir vaig emplaçar a tothom a fer aquest front comú pels drets i llibertats
fonamentals’.
JJ Nuet insisteix en la defensa d’un front social
i democràtic, afegint-hi la imprescindible incorporació de les polítiques
socials, doncs hi ha una part de la població que qui ho resolgui és a qui
donarà el seu suport.
Dimarts es forma l’Espai Democràcia i
Convivència. Aplega a tot d’entitats junt amb l’ANC, Òmnium, CCOO i UGT. El
Manifest és una declaració d’intencions que tothom pot subscriure, tot i que li
manca proposta concreta davant els aspectes pràctics del què està passant. El
que és important és que convoca una gran manifestació pel 15 d’abril contra la
política repressiva.
Anem a pams. El denominador comú de la defensa de
la democràcia, que esmenta en JJ Nuet, no és la definició de ser o no ser
independentistes, sinó la perspectiva constituent republicana, fonamentada i legitimada
en la mobilització, votació i decisió de l’1 d’octubre.
És des d’aquest anhel pregon popular que ens cal
i és vital ‘repensar els punts en comú’.
Aquest poble ja ha viscut la proclamació
municipalista de la II República de 1934, que no va acceptar la república
catalana. Ha experimentat el nou intent fallit de 1934. Ha vist com l’aspiració
antifranquista republicana quedava ofegada i estafada en una monarquia amb molta
incrustació franquista. Ara sabrà com fer-ho per superar l’autonomia fracassada
i cercar el camí del procés constituent republicà.
L’avenç democràtic és el que pot treure’ns el 155,
la intervenció de la Generalitat, alliberar els presos, aconseguir el retorn de
les persones exiliades, garantir l’escola, cultura i llengua catalana, tot això
amb la recuperació de les lleis socials anul·lades pel TS, unes polítiques
socials que uneixin a la població treballadora amb la causa republicana, i sens
dubte, amb un tomb a la igualtat de gènere i els drets universals que demanda
la vaga feminista. Ras i curt, futur republicà.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario