A sis mesos de
l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart l’Estat accentua els cops
repressius. L’últim contra els CDR i d’una dona de Viladecans, detinguda i
traslladada a l’Audiència Nacional. Tanmateix, la situació d’excepció generada
per la intervenció i l’article 155, no aconsegueix doblegar, ni derrotar ni
sotmetre, el moviment de la democràcia catalana.
Malgrat la
distorsió que provoca la detenció, empresonament i exili del govern, dels
líders de l’ANC i Òmnium, de diputades, ara la caça de bruixes contra els CDR,
la mobilització del 15 mostra vitalitat i capacitat a l’hora d’enfrontar-se a
la repressió estatal.
La unitat social i
republicana, del sobiranisme i independentisme democràtic, resulta decisiva. El
moviment de la democràcia catalana no es fa enrere, mentre persisteix en
defensar un camí sobirà, lliure i republicà. És la força de la mobilització,
vot i decisió de l’1 octubre,
L’exemple de
l’Aturada general del 3-O plana arreu. La mobilització és necessària i
imprescindible, com més àmplia i unitària podrà ser més efectiva, són els
fonaments del clam republicà, però no és suficient.
Cal una
alternativa política d’avenç i una coordinació general o estat major de la
rebel·lia per l’emancipació de Catalunya.
El dissabte 14
d’abril és l’aniversari de la II Republicà espanyola de 1931. Fem esment a que
va ser en unes eleccions municipals, a més de ser acordada en el Pacte de San
Sebastià de l’any anterior. També és avinent recordar que el govern provisional
de la república espanyola va negar la possibilitat d’existència i connivència
de la proclamada república catalana.
El diumenge 15 és
un bon moment per cridar a aturar la criminalització i detencions dels CDR.
Resulta nociu per les llibertats aïllar els CDR.
El Tribunal Suprem
assimila la desobediència, la llibertat d’expressió i
manifestació,
desenvolupada pacíficament, a un delicte de rebel·lió i violència, equipant-ho
a terrorisme. Ara bé, la demanda d’extradició per rebel·lió ha fracassat
estrepitosament a Alemanya.
El mateix TS es
contradiu, abans havia establert: ‘La desobediència civil pot ser concebuda com
un mètode legítim de discrepància enfront de l’Estat, en que l’admissió com a
tal forma d’ideologia o pensament, no pot ser qüestionada en un Estat
democràtic’ (Sentència Nº: 480/2009).
El vector d’avenç
de les llibertats democràtiques, de la lliure decisió ciutadana, és un procés
constituent republicà popular, massiu, unitari i profund des de cada indret.
El diumenge 15 tothom a la
manifestació.
Amplifiquem un potent clam de llibertat: presos, preses, exiliades, CDR. 12 d’abril de 2018
Amplifiquem un potent clam de llibertat: presos, preses, exiliades, CDR. 12 d’abril de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario