87 anys després ens és útil
esbrinar què ens aporta, avui en dia de l’any 2018, l’esdeveniment
revolucionari que va trastocar la monarquia espanyola en un Estat republicà.
Esbosso algunes notes acotades,
ben lluny de ser exhaustives.
La República vingué i es
proclamà des dels Ajuntaments, quan guanyaren per golejada les forces
republicanes.
El règim monàrquic s’esfondrava
per moments. La Restauració borbònica no resolia la seva crisis continua. Una
fallida que ni l’estament militar es va atrevir a sostenir donat el fracàs de l’experiència
dictatorial amb Primo de Rivera i el monarca Alfons XIII.
L’Estat i el govern republicà eren
fruit de la revolució popular i de les llibertats democràtiques que es volien
instaurar, alhora que foren de natura i constitució burgesa.
L’any anterior s’havia preparat
i compromès l’alternativa política republicana amb el Pacte de San Sebastià. El
moviment democràtic disposava d’una estratègia, una proposta i una direcció
política definida a tot l’Estat.
Eibar i Catalunya varen ser les
pioneres. A Catalunya la proclamació republicana municipalista va tenir un to d’emancipació
nacional. Fou de la ma de l’alcaldable electe barceloní.
Lluís Companys hissà la bandera
republicana des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Companys va ser el
primer en proclamar ‘la República catalana a l'espera que els altres pobles
d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació
Ibèrica’.
Seguí Francesc Macià, des del
balcó de la Generalitat, que proclamà la república amb fórmules diverses: ‘la República
Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques’, ‘La República Catalana
dins la República Federal Espanyola’, i ‘l'Estat
Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de
Repúbliques Ibèriques’.
Al cap d’unes hores es proclamava
a Madrid la República Espanyola. Constituït el govern provisional republicà no va
acceptar la proclamació republicana catalana, tampoc la federalitat ni la
confederalitat estatal ibèriques. El 17 d’abril Macià cedia, obligat, un pacte
amb el govern provisional estatal en el que es reconvertia l’Estat català en Generalitat
dins l’Estat de la República Espanyola.
Avui hi ha celebracions de l’aniversari
republicà arreu. Alhora es percep molta desmemòria històrica.
En una dècada que el moviment
de la democràcia catalana, sobiranista i independentista, ha situat a la pell
de brau la voluntat de decidir i executar la república, en concret l’estat
republicà català, convé recuperar que el trànsit de la monarquia a la república
no es va fer el 1931 en una continuïtat legal constitucional, sinó precisament
en discontinuïtat.
La instauració republicana va
ser una ruptura de la legalitat monàrquica i de la dictatorial republicana. La
nova constitució republicana espanyola va consumar el que assimilaríem a un acte
cabdal d’unilateralitat, desobediència i rebel·lió. El diàleg i pacte amb el
rei Alfons XII, va ser en tot cas per permetre deixar-lo fugir pel port de Barcelona.
A hores
d’ara manca el pacte, aliances i proposta conjunta d’alternativa política
republicana. Resulta necessari la concreció i aliances amb les forces democràtiques
i amb disposició republicanista a l’Estat. Cal una coordinació i direcció de
les diverses forces, entitats i organismes que feren tant l’1 d’octubre com el
3-O.
Demà
diumenge 15 hi ha una gran manifestació unitària. És una mostra que el moviment
popular es manté vigorós, així com que l’acció conjunta és possible i
enforteix.
Del Butlletí electrònic
d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario