Les pancartes i consignes corejades el
diumenge 15 d’abril han acolorit i donat ple contingut a la demostració de
força popular: Llibertat
presos i preses polítiques. Retorn persones exiliades. República. Puigdemont president.
El lema acordat entre l’ANC, Òmnium, CCOO,
UGT i les altres entitats de la Crida per la democràcia, ‘Pels drets i les llibertats,
per la democràcia i la cohesió, us volem a casa’, ha quallat una trinxera
democràtica enfront de l’allau de despropòsit i desgavell que provoca l’Estat
amb el Bloc 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC) a Catalunya.
El PSC s’ha negat a participar-hi, prefereix
sostenir el seu compromís amb el Bloc 155 i l’Estat del règim constitucional de
1978. PSOE i PSC s’entreguen a ulls clucs al retrocés de les llibertats a
l’Estat per part del govern PP, malgrat l’objectiu immediat del 155 sigui
colpir, dividir i derrotar la democràcia catalana. Per extensió s’associen a
barrar el pas a la perspectiva republicana a Catalunya i a Espanya.
La setmana de la plataforma ‘No callarem’ en
defensa de la llibertat d’expressió, desenvolupada a la presó Model de
Barcelona amb el suport de BComú i de l’Ajuntament, ha contribuït a enfortir el
15-A.
L’horitzó que planteja el clam d’aquest
diumenge mobilitzat és cabdal. Aliances i unitat del sobiranisme,
independentisme i republicanisme, des del rebuig a les imposicions i conseqüències
nefastes del Bloc 155. No hi ha retorn cap enrere, vers un autonomisme que ha
esclatat en mil bocins.
El Regne de les Autonomies ha passat a millor
vida. Ni el vol l’Estat, per això va tombar la reforma de l’Estatut, ni el vol
la ciutadania i la nació catalana. Per això Catalunya exigeix sobirania,
llibertats i ‘un estat
independent en forma de república’. L’1 d’octubre és ben viu en
el cor i les arrels del poble.
Les classes treballadores volen treball, pa i
sostre; alhora, manifestació a mobilització, omplen de contingut social
l’emancipació democràtica republicana.
El nou tomb que mou el 15-A, el veiem
reflectit en el canvi de la línia de defensa judicial. Segons l’advocat de
Junqueras, Andreu Van den Eynde, la causa, per part del Tribunal Suprem, té
“una orientació política” que cerca “eliminar” l’independentisme del “mapa
polític” a través de “criminalitzar tota una ideologia i un moviment pacífic
que defensa una idea plenament legal”. L’advocada de Cuixart, Marina Roig,
plantejà que s’estan “criminalitzant drets fonamentals” com la mobilització
ciutadana i la protesta política.
El vicepresident destituït i empresonat,
Oriol Junqueras, davant el Jutge Llarena del Tribunal Suprem, passa a la
defensa activa: "No s'ha dedicat un sol euro públic al procés",
"Convocar un referèndum no és delicte", "Tinc dret a buscar la
independència per la via pacífica". Jordi Sànchez, exvicepresident de
l’ANC, ha acusat al magistrat de “clara falta d'objectivitat”. Per la seva
part, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va defensar el dret a
l’autodeterminació i denunciar que s’està vulnerant el dret a manifestar-se.
Dolors Bassa, consellera d'Afers Socials, ha declarat que ‘l'única
violència del referèndum la va produir la intervenció de la Guàrdia Civil i del
Cos Nacional de Policia".
Que cap jutge ens aturi, parafrasejant Andreu Nin. L’emancipació
republicana és el futur del camí que fa aquest poble. 19 d’abril de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario