No en tinc cap dubte que guanyarem a pols la igualtat efectiva, real, i la llibertat de les dones

"Desitjo haver posat la meva goteta d’aigua en aquest mar que som les dones", explica Montserrat Vilà Planas en el seu comiat a una de les tasques del CNDC. Entitat en la que representa la Coordinadora unitària contra les violències de gènere. Montserrat Vilà segueix a l'Eix sis del CNDC sobre la violència de gènere.

Il. de Marta Vilches de Les Golfes.

El dissabte 6 d'abril he fet el relleu com a vice presidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Des d'aquí també una abraçada a totes, bones companyes i amigues d'aquesta etapa de la vida i de la lluita per les dones. Passo les paraules del Comiat al Consell (CNDC).

Benvolgudes amigues,

Us agraeixo la confiança que heu posat en mi. He pogut compartir amb vosaltres el treball d’aquests anys amb satisfacció. He aprés molt. Soc conscient que la meva responsabilitat s’ha ajornat dos anys més del que corresponia, i avui amb molt d’orgull i satisfacció us faig el meu comiat.

L’etapa que hem viscut en la que assumit la delegació de les entitats d’aquest Consell i amb totes vosaltres, ha estat plena de complicitats, d’intercanvi d’experiències, de coneixement mutu, en aquest l’espai de participació d’una part molt representativa de les dones d’aquest país i de les seves lluites.

Recordo especialment intensa la nostra implicació en les aportacions a la Llei del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista. Vam donar-li la volta de dalt a baix, vam entrar moltes esmenes i algunes com la violència institucional van quedar al tinter. Varem aprendre amb les nostres companyes de Dones Juristes d’algunes complexitats i contradiccions del Dret, tant fet des de la vessant masculina. Va costar, tres anys, que el Parlament de Catalunya l’aprovés. Ara, al cap de tres anys, més la seva aplicació es fa difícil, comporta una vegada més el compromís de totes nosaltres a canviar el paradigma de l’entesa entre homes i dones, si volem avançar en fer realitat que el segle XXI sigui el de l’eradicació de la violència masclista.

En aquesta sala tenim a dones com la Marisa Fernández, redactora de la llei, amb la que he tingut l’honor de compartir il·lusió i esperança de futur amb ulls de dona. Amb la Marisa, la Laia, la Clarisa, la Montse, la Mireia, tantes dones que hem compartit moments, vull dir-vos que he guanyat companyes i fermes amigues per continuar treballant pels drets de les dones a viure una vida sense violència.

El 2010 amb l’objectiu de l’examen i revisió del procés Beijing +15 en la 54 reunió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de les Dones (CSW), va ser un altre punt de lluita i trobada de totes nosaltres. El Consell a traves de la Comissió Permanent, amb les representants territorials i dels grups de treball va participar activament com a societat civil en els debats que es varen dur tant a l’Estat espanyol a Càdis, com a Nova York on varem tenir ocasió de debatre amb ONG’s de tot el món, en quin punt estàvem en els 189 països signants de la Plataforma d’Acció al 1995.

El Consell i aquesta Permanent va tornar enfortida. Amb la força que donen 8.000 dones a Nova York representant a molts països de tot el món. Vam aprendre que som molt diverses, tenim diferents estratègies, però coincidim en aquesta gran tasca hereva de les nostres avies d’aconseguir l’autonomia i llibertat per el 52% de la Humanitat que som les dones.

Companyes continua vigent el lema de la IV Conferència de Beijing “Mirar el món amb ulls de dona”  que transformi la societat patriarcal en que vivim en un altre paradigma per les dones. I com dèiem a la nostra declaració presentada a la CSW, "en deixar de veure les dones com a víctimes per començar a considerar-les essencials per trobar solucions per als problemes del món". Fa quinze anys la Sra. Gertrude Mongella, secretaria general de la IV Conferència advertia a la cloenda, que “el viatge començava per un primer pas”, però que no aniríem per autopistes a tota velocitat. Malauradament ha estat i és així. La rendició de comptes, l’anàlisi de l’ impacte de gènere en les polítiques públiques, les mesures fiscals, els recursos per avançar en aquests temes en la mateixa ONU, encara hem de constatar que malgrat alguns avenços importants i desiguals segons els països, queda molt per fer en el nostre dia a dia i en el de les generacions de dones joves que esteu agafant el relleu.

Beijing i la ONU em permet fer un petit homenatge a l’ amiga Mª Lluïsa Oliveda. Vam compartir habitació a Nova York explicant-me la seva experiència a la IV Conferència; al tornar, va ser un goig la trobada amb la Mª LluÏsa i dues-centes dones a un poblet idíl·lic de la Vall d’Aran, Escunhao, l’energia de la nostra estimada degana és infinita per sentir junt amb les dones del territori per lluny que sigui.

Al repassar aquests fets veiem que ara amb la crisi, abans amb el desconeixement i la prepotència, des de la governament i el poder, sempre intenten justificar que hi ha “coses” més importants a solucionar, masses vegades l’agenda esta plena quan es tracta de les reivindicacions de les dones.

Quan el sistema fa aigües ens cauen cops per tots cantons. Però també hem aprés a resistir i lluitar contracorrent junt amb els més desfavorits, com varen fer les sufragistes al costat dels abolicionistes de l’esclavitud.

Finalitzo aquest comiat amb un esment a les tres presidentes del Consell i de l’Institut català de les dones amb les que he tingut el plaer de col·laborar. La Marta Selva, la Sara Berbel i la Montserrat Gatell.

Marta, Sara, Montse, la vostra tasca la segueixo considerant molt important i prou difícil. Montse, com que ara et correspon aquesta responsabilitat, pensa que per les dones de Catalunya el què fas i el què defenses va molt més enllà fins i tot de cada una de nosaltres i del Consell. Totes tres, presidentes, heu tingut que lidiar amb una societat i un govern impregnat d’ aquesta empremta moral i ancestral que en diem patriarcat. Per aquesta causa tant estimada, en la que no en tinc cap dubte que guanyarem a pols la igualtat efectiva, real, i la llibertat de les dones, es necessita vitalment el suport moral, l’expertesa i el compromís quotidià i col·lectiu de totes les entitats de dones.

Vagi per endavant el meu suport a la nova vicepresidenta segona del Consell. La tasca del Consell es fa més necessària per les conseqüències de la crisi que penalitza a les dones, per tant des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, seguirem amb il·lusió els treballs que això comporta.

Desitjo haver posat la meva goteta d’aigua en aquest mar que som les dones. Com fem cada tercer dilluns de mes, a la plaça Sant Jaume, a l’homenatge per les dones assassinades, junt amb un petó i una abraçada us dic “PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES” “PELS NOSTRES DRETS I LA NOSTRA LLIBERTAT”. Barcelona, 6 d’abril de 2013

Del bloc HèliaDones.