La resolució adoptada pel Parlament de Catalunya sobre el Tribunal Constitucional i el procés de sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatut, és una presa de posició necessària alhora que ben insuficient. Per a la gent d'esquerres i el jovent compromès és força decebedora.
La majoria aconseguida és la mateixa de la primera proposta d'Estatut, fet amb l'autocensura de les i els diputats, representants electes de la sobirania catalana, després esquilada a les Corts i posada a Referèndum, on es va adoptar malgrat votar una mica menys de la meitat del cens.
Ara toca, per raó de legitimitat democràtica elemental vers al Parlament electe i la sobirania ciutadana, defensar aquest Estatut del desgavell que s'està orquestrant des del Tribunal Constitucional. Un Tribunal no escollit en primer grau per la ciutadania no pot, no ha de poder, trastocar i anular el que hagin decidit les persones representants electes en primer grau d'una ciutadania i el seu Parlament.
La resolució del Parlament es centra en la renovació de Tribunal Constitucional i conclou que aquest Tribunal no està en condicions i s'ha de declarar incompetent, planteja:
"... reitera la seva convicció que l'estatut d'autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimació possible precisament perquè ha estat referendat per la ciutadania..." (# 1).
"... la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que correspon fer al Congrés dels Diputats després de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del Tribunal Constitucional elegit per aquesta cambra legislativa i a desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional..." (#2).
"... no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast a fi d'aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent" (#3).
"... una proposta de reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional..." (#4).
És notori que no es proposa res per la sensibilització i mobilització ciutadana.
Com pensa aleshores el Parlament, el govern, i els partits que el recolzen remoure una relació de forces constitucional parlamentària que porta a la situació actual? Amb un plany de raó democràtica parlamentària o amb força i mobilització ciutadana?
Si estem davant un Tribunal incompetent, amb decisions il·legítimes per anti democràtiques encara que siguin legals i constitucionals, com podem confiar encara amb el pacte sobre la Justícia entre el PP i PSOE, què ens ha portat a aquesta situació?
El temps passa i va contra el govern de les esquerres. L'erosió és sobretot pels partits de les esquerres tripartites. CiU se'n beneficia i el PP també.
El Parlament convé faci fets, estaria molt millor. Podria no acceptar, desconèixer, tota resolució del TC que no fora la constitucionalitat de l'estatut. Podria declarar-se en rebel·lia, recordar a Companys, fer-se forts al Parlament, i cridar a la ciutadania a defensar la sobirania democràtica catalana.
O es posa la sort de l'estatut en mans de la ciutadania i la gent treballadora de Catalunya, o la dependència parlamentària constitucionalista el que condueix és a preparar una capitulació complerta del propi Parlament.
Sí senyor!
ResponderEliminarHe votat en els "referendums" a favor del sí, encara que no soc gens "nacionalista".
Pero, cuan trepitxen constantment els drets de Catalunya, potser l´única forma de poder tornar a reunir-nos será primer separant-nos.
Potser llavors podrem juntar-nos en respecte i igualtat.
Una parella es manté realment per el respecte mutu, o no es parella (es opressió).
Depén també del reste d´Espanya si Catalunya haurá de separar-se per un día poder arribar a poder juntar-se voluntariament.
Ara, un cop més, volen posar per la força, a travers del TC, que Catalunya no es una "nació" (ni en lletra petita de submissió després de les retallades) ni que pugui ensenyar catalá a les escoles com a llengua própia, ni que ..... fins al punt que han de negar inclós el que el parlament de Madrid ha aprobat.
Pero només una movilització important, masiva, pot enfrontar-ho.
I el Tripartit, les esquerres descafeinades i lliberals, tenen por a movilitzar, no volen fer-ho, prefereixen (inconscientment?) preparar el terreny per que guanyi CiU, prosperi el PP, en definitiva están massa lligats al lliberalisme, als de sempre.
Pero, tot i siguent tant lliberals, han de fer tanmateix quelcom, i ho intenten fer dins del seu joc, el "constitucional", acceptant que els Tribunals son (encara...) superiors als parlaments i que han de "reformar-los".
Pero vet aquí que el PSOE i el ZP no están per la labor i tenen un pacte amb el PP !!
(On queda el apoyo promés de ZP a Montilla?)
¿Que en sortirá?
¿Alguna crida a la mobilització?
¿O el canvi del Tripartit per PSC+CiU, es a dir l´entrada de la dreta al Govern de Catalunya?
En ZP treballa obertament per el segon.
A cops sembla que en Montilla també.
Altres cops no tant, pero els seus fets porten al mateix camí.
I mentre queda cada cop més de manifest que Catalunya segueix sota el diktat de l´Estat Espanyol (que no del Parlament, que aixó ja ho varen acceptar -Retallada-).
I que a Espanya qui mana es el Tribunal, que no el Parlament.
Llorenç