Credibilitat estatutària

Llegeixo la carta del nostre president del govern al del Parlament: "potser ha arribat el moment de dir que ni Catalunya ni Espanya han de suportar una nova fase de desgast i descrèdit de les institucions", per dir que el Parlament adopti "una proposta de resolució". Potser?

Allò dels fets en comptes de paraules i de qüestions identitàries s'ha anat a l'aigüera. Primer defenestren al president Pascual Maragall, ara despullen al president Montilla.

El descrèdit és públic. El desgast notori. La dignitat i la realitat de les llibertats democràtiques feta pols. La incapacitat governamental és hostatge d'un temor atàvic a convocar i mobilitzar la ciutadania. Declaracions , hi ha un doll de plors i clams vergonyants. Potser serà cert que ara el carrer es torna de la dreta. Tot sia dit, llevat de la mobilització sindical.

Montilla no te credibilitat. Només es pot aconseguir recuperar-la amb un bany de masses ciutadanes mobilitzades amb un Passeig de Gràcia més ple que a la famosa manifestació del 11 de setembre de 1977. Aquest és el llenguatge que entén la dreta catalana, l'espanyola, i el govern de l'estat espanyol. Per fer entrar en raó democràtica al Tribunal Constitucional cal una demostració de força real, al carrer.

El president Montilla i el seu govern no sembla disposin a la rebotiga d'un pla B. Montilla s'ha passat quatre anys exigint paciència i afirmant que la sentència no podia ser desfavorable. Però a banda dels vots últims al Tribunal Constitucional, és palès que bandeja l'Estatut, tant pels cinc magistrats conservadors "del PP", com dels altres cinc progressistes "del PSOE".

Com es pot oferir repetir unes receptes fracassades? Ja va haver-hi un acord parlamentari ampli de més del 80 %, a costa de l'autocensura de les i els representants populars catalans, amb un Estatut sense el dret a l'autodeterminació (al "poder decidir", ni Referèndums) ni reconeixement normatiu com a Poble-Nació, amb un Finançament supeditat, una llengua afeblida (30.09.2005). Les Corts Generals espanyoles varen escapçar-lo amb desmesura ("cepillado" i net com una patena garantit per Alfons Guerra) aprovat el març de 2006. Sotmès a Referèndum a Catalunya el 18 de juny de 2006 (amb un 48, 85 % de votants, menys de la meitat del cens; Sobre les votants va haver-hi: Abstenció: 51,15 %, SI: 73,24 %, NO: 20,57 %, Blanc: 5,29 %). 4 anys deliberant el Tribunal Constitucional per desmentir tant a Montilla com a Zapatero.

A la premsa es parla d'órdago i de posar-se a córrer per terra, mar i aire. Qui s'ho pot creure?

A aquestes alçades l'órdago és de la dreta judicial institucional, del govern espanyol del PSOE, del Pacte sobre Justícia i el Constitucional del PP i el PSOE. El benefici és per la dreta, pel PP i aquí per CiU.

El tripartit governamental o es mou, i mou, o el mouen sense compassió. Necessitem una Federalitat de les Autonomies en pla d'igualtat i sobirania.

Del Butlletí d'EUiA.