Neu

La nevada barcelonina va foragitar a les representacions oficials de les esquerres tripartites de la manifestació del 8 de Març. Centenari del Dia de la Dona treballadora.

Pot semblar que algunes es beguessin l'enteniment al mantenir la manifestació. Ans el que em crida l'atenció, no és pas que la gent que tenia dificultats obvies de transport per anar-hi es quedés ben aixoplugada a casa. Què menys! El que trobo alliçonador és l'actitud de cada segment social i institucional amb les seves propostes polítiques.

ICV i EUiA desconvocaren. La Comissió 8 M des de Ca la Dona explicaven que s'acostaven a la Plaça de la Universitat, i allà segons la situació de les inclemències del temps i els ànims de la gent es faria la mani o altra cosa. Les organitzacions de noies independentistes i de l'esquerra anticapitalista van fer cap a la plaça. La Plataforma contra les violències de gènere va mantenir la convocatòria amb pancarta inclosa. El grup Dones de Blanc (de la plataforma esmentada) van suspendre la coreografia al cancel·lar l'Ajuntament el sistema de so.

A les 18,30 h ja no nevava. A les 19 h els vials i carrers del centre permetien caminar-hi sense mullar-se. Un breu intercanvi d'opinions i ànims a la Universitat va ser suficient per una petita manifestació de tres-centes dones la majoria joves, amb alguns homes.

Perquè un moviment social com la Plataforma contra la violència de gènere, uns centenars d' independentistes i algunes organitzacions anticapitalistes van manifestar-se i, en canvi, les seves representacions polítiques electes, o les que pretenen ser-ho, es van atemorir i no varen anar-hi, ni tant sols per si de cas es feia, com va passar? Te quelcom a veure això amb l'escletxa, més aviat fossa profunda creixent, entre el jovent i un estament institucional i dels partits oficialitzats?

A la Declaració d'EUiA es lloava la llavor governamental sobre les dones. Benvingudes siguin totes les millores. Sense treure-li cap mèrit merescut, la setmana passada vaig plantejar: "El govern va més que coix en l'aspecte de gestió vers les dones. Cal més Jutjats per les dones, formació de gènere per Jutges/ses, Forenses, periodistes, professorat i a la Universitat, renumeració adient i estabilitat professional als Centres d'atenció a la dona; fons pels Ajuntaments i supramunicipals per les polítiques d'igualtat, i un reguitzell més. Colpeix que allà on s'ha efectuat una formació, com és el cas dels protocols dels Mossos en detectar la violència de gènere, els informes són tan impecables, que aleshores són els forenses i jutges qui es dediquen a obstruir-los, per no atiborrar els Jutjats."

La Plataforma contra les violències de gènere incloïa a les consignes "Cap agressió sense resposta", "Medis suficients per les dones". Les joves contentes de fer seva la manifestació cridaven contra els bisbes, les esglésies, pel dret a l'avortament, "masclistes sou els terroristes", per cremar-ho tot per fer-se sentir.

Calia ser amb aquesta gent jove, doncs pretenem canviar les coses de dalt a baix i de baix a dalt amb la mobilització social. Volem una transformació profunda social, i per tant també dels poders i institucions públiques estatals, autonòmiques i municipals.

Del Butlletí d'EUiA.