4/3/10

Salt, convivència i cohesió social

A Salt s'ha format una Taula per la convivència entre l'Ajuntament, de majoria PSC amb ERC, i les entitats dels col·lectius d'immigrants i de gent autòctona. És la quarta què es forma, ans l'esclat de xenofòbia li dóna una rellevància especial.

Cal cercar els mitjans socials per a la convivència dins una situació mot degradada, greuges creixents, amb una preocupació ciutadana i temors per una situació real insostenible.

Ara es veuen molts Mossos d'Esquadra per Salt. Però tothom sap que l'enfocament del conflicte, inclosa la delinqüència, necessita un pla de xoc social, extraordinari, o la lleu confiança que la taula permet s'esmicolarà amb la tensió que bull, i que pot explotar amb força violència.

Des d'EUiA de Salt m'arriba un Manifest per donar sentit a la convivència amb la cohesió social.


Manifest de Salt d'EUiA

Amb motiu dels fets del dilluns 22 de febrer que obliguen l’alcaldessa a suspendre el Ple de la corporació municipal i dels diferents esdeveniments produïts durant els dies següents, l’Assemblea Local de Salt d’Esquerra Unida i Alternativa vol fer públiques aquests consideracions:

Les tensions i esdeveniments de violència produïts al nostre poble es podien preveure, ja que, venen donats per la convergència de diferents elements:

Un augment important, en quantitat, diversitat i velocitat, de les migracions internacionals, expressió demogràfica de la globalització capitalista que promou una reserva de mà d’obra barata i sense drets. Hem de recordar, una vegada més, que la venda de la força de treball de les persones treballadores immigrades ha incorporat un important guany econòmic a les butxaques dels empresaris i a la caixa de la seguretat social.

Una paral·lela degradació dels serveis públics essencials (escoles bressol i primària, centres de salut, serveis socials i d’atenció al benestar de les persones i les famílies, accés a un habitatge digne sense hipotecar la vida, transports públics...), ja que, no s’ha produït un augment de serveis públics proporcional a l’augment de població registrat al nostre poble. De manera que aquests nous dèficits se sumen als dèficits crònics que pateix Salt des de la recuperació de la independència municipal avui fa 27 anys. Uns dèficits que, més o menys, van orientar les propostes dels diferents programes municipals de les passades eleccions de 2007 i que, en general, prop de tres anys després, encara continuen sent simplement propostes.

Un augment de l’atur, de la pobresa i de l’extrema pobresa i un deteriorament general de l’accés a una feina digna i ben remunerada fruit d’una crisi econòmica que ha colpejat en primer lloc i amb més intensitat, a les persones i famílies més febles, i entre elles les immigrades extracomunitàries. Fa temps que denunciem que a Salt hi ha gent que passa gana, que hi ha mainada que al matí arriba a l’escola sense haver esmorzat i, de vegades, sense haver sopat.

Un augment de la xenofòbia i de les actituds racistes incubades en el brou d’unes polítiques d’estrangeria repressives, que estan lluny de la igualtat de drets i que es veuen reforçades pels elements anteriors (la massificació dels serveis públics essencials, l’atur i el deteriorament de les condicions materials de vida de la gent treballadora).

Hem estat els primers en treballar a favor de la convivència i de la cohesió social de la gent treballadora de Salt i continuarem en aquesta línia. Tenim molt clar que els conflictes en el si de la classe treballadora perjudiquen sempre els més desprotegits, fragmenten i afebleixen el conjunt. . És per això, que des d’EUiA hem dit i diem: Convivència sí!!! Igualtat de drets també!!! No podem continuar demanant la primera i mirar cap a l’altre costat a l’hora de reivindicar que totes les persones som iguals en dignitat i drets... Ara que es comencen a escalfar els motors de la propera escomesa electoral convé recordar que es continuarà negant el dret de vot a un important sector de la població saltenca.

Finalment, volem manifestar que les crides a la convivència no han d’ocultar la realitat i renunciar o ajornar l’acció política que la transformi positivament. A més del diàleg entre els diferents sectors de la població cal prendre algunes mesures d’esquerres. Per exemple aquestes:

Una Directiva a nivell europeu sobre els drets dels treballadors i les treballadores migrants, partint dels principis d’igualtat de tracte i d’oportunitats.

Una Llei espanyola de ciutadania que, definitivament, garanteixi la igualtat de drets i deures de tothom sense distinció de cap mena.

Un gir de les polítiques econòmiques, fiscals i socials en benefici de la gent treballadora, de la igualtat i la millora de les condicions materials de vida i benestar.

I, urgentment, a Salt, com en d’altres municipis amb característiques demogràfiques, econòmiques i socials similars, cal que la Generalitat i el l’Estat espanyol s’impliquin i financin mesures de xoc per pal·liar la situació de pobresa extrema i la manca absoluta d’expectatives de futur d’un sector de la població, especialment de la població jove. Per exemple: gratuïtat del menjador escolar, multiplicació dels bancs de roba i aliments, ajudes econòmiques i microcrèdits sense interès per poder front a les despeses més peremptòries, formació i inserció laboral...

Salt, 3 de març de 2010, Diada de la Independència municipal.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada