El temporal ha tombat les torres, mitjanes i petites. Això ha deixat sense llum a centenars sinó milers de llars. Plou sobre mullat.
La privatització de Fecsa-Endesa pel govern Aznar del PP va ser un frau complert. La gestió privada d'aquest servei públic esdevé un desastre. El fracàs va costar milions a l'Hisenda Pública pel desmantellament del monopoli. Amb els nostres impostos els grans capitalistes engrassen les seves finances.
El president Montilla i la dreta catalana han fet un clam al cel per la M.A.T. (soterrada?), ans què en diuen d'unes torres que no són de la M.A.T. i que no aguanten unes inclemències naturals que les estadístiques situen a cada vint-i-cinc anys? Els estalvis en la inversió en l'electricitat no es poden tractar amb proclames ni multes.
A sobre, la nociva gestió -privada- del servei públic, recaurà en el compte negatiu del fer governamental de les esquerres tripartites.
Alguns Ajuntaments diuen que canvien de companyia. Altres criden a una rebel·lió elèctrica. Joan Herrera d'ICV parla de nacionalització. El nostre coordinador d'EUiA, Jordi Miralles, estableix unes propostes d'urgència amb "la participació de la Generalitat al Consell d´Administració d´Endesa, donat que subministra un servei bàsic i “per poder garantir un control efectiu i eficaç de la gestió”; Control de les obligacions de l'empresa; Seguiment de les inversions compromeses; Exigir les plantilles necessàries per a garantir la qualitat d'aquest servei bàsic; Incrementar les Inspeccions de Treball, donat que s´estàn subcontractant serveis a un preu més baix i aquestes empreses han presentat ERO i acomiadat treballadors; Exigir les indemnitzacions les elèctriques per a persones, administracions i empreses, en funció del dany que han generat". Esmenta la Llei del subministrament elèctric. Enguany aquesta Llei ha quedat en paper mullat, si més no, per la gent afectada per la tallada persistent de l'electricitat.
Un govern de les esquerres hauria de fer per manera de denunciar aquest greuge i destret per revertir tant la privatització com la liberalització d'un sector públic estratègic. Això te noms. Empresa pública. Nacionalització de Fecsa-Endesa.
A les fotos torres de Salt y de Sils.
Del Butlletí d'EUiA
A MI, SINCERAMENT, EM COSTA D'ENTENDRE QUE UN BON ARTICLE COM AQUEST ESTIGUI ESCRIT DES DE LA PERTANYENÇA EN UNA EUiA SUBALTERNA D'ICV.
ResponderEliminarEM COSTA MOLT DISCERNIR AQUEST DESPROSIT. ICV ÉS LA RÈMORA I EL PREU QUE HA DE PAGAR EUiA PER RESPIRAR. LES MANIOBRES DELS PROFESSIONALS D'ICV ESTAN MAREJANT LA GENT AMB LA MAT, AMB ELS TRANSGÈNICS, AMB LA L.E.C QUE NEGUEN EN PARLAMENT I GESTIONEN EN EL GOVERN.
NO ENTENC QUINA SEDUCCIÓ IMPARTEIX EL GOVERN MONTILLA PERQUÈ L'ESQUERRA ALTERNARTIVA PUGUI CREURE QUE GESTIONANT EL SISTEMA ES POT SER D'ESQUERRES.
EUiA ESTÀ TOCAT DE MORT DINS DEL ROTLLO D'ICV, DEL SAURA, DEL SENYOR HERRERA, DELS PROFESSIONALS, DELS DEMOLIDORS DE LA RAÓ ESTRATÈGICA I DELS QUE VAN DIR UN DIA QUE LA REVOLUCIÓ NO ERA POSSIBLE PERQUÈ EL EL FONS NI LA VOLIEN. SEMBLAM MENTIDA QUE ES PUGUI CONJUGAR EL VERB SUMAR EN UNA MATEIXA UNITAT ENTRE REFORMISTES DE CENTRE ESQUERRA VERDA SEGUIDORS DE L'EX-SOIXANTEHUITARS COHN BENDIT, MÉS NEOSTALINISTES DE LA CORDA PCC AMB GENT DEL P.O.R QUE ENCARA RECORDEN NIN I EL POUM PERÒ NO ACTUEN EN CONSEQUENCIA.
SORT DEL PSUC.VIU QUE AVIAT DEIXARÀ AQUEST MALSON.
QUÈ S'HA FET D'AQUELLES FLORS??????
Anònims... Hi ha morts que semblen enterrats i què ens els trobem ben vius i repressius. Cal llegir en Pere Calders, aleshores les coses s'entenen prou bé. O cal fer una llambregada per les experiències històriques. Una socialdemocràcia resucitada en els seus hereters social liberals, un capitalisme que surfeja per sobre i sota de les seves pròpies crisis, una esquerra dividida i disgregada que no entén.
ResponderEliminarLes raons, per a ser raons veritables que moguin les coses, i subverteixin l'ordre establert, facin socialisme i revolució, necesiten encarnar-se en una base material treballadora, obrera. Tot encís rau en tot cas en això. La unitat és imprescindible per a la mobilització. I tota la sort que convingui al PSUC viu i a qui li calgui. El malson és també l'oportunisme dels governants i el sectarisme dels divisionistes.