Beijing+15 anys

Des de New York City, a l'ONU.

De Montserrat Vilà Planas, de la Plataforma unitària contra les violències de génere de Catalunya, Vice presidenta del Consell de Dones de Catalunya.

Aquest cap de setmana hem estat al Fòrum internacional de les ONG's. Uns apunts del seguiment dels drets i igualtat de la dona i violència de gènere, amb trets importants que hem anat veient del repàs dels 12 punts de la plataforma de Beijing:

· La necessitat de realitzar aquests fòrums i trobades mundials per tal de donar legitimitat a les demandes de les dones. Les conferències mundials són els instruments que permeten exigir als governs dels diferents països que acompleixin els objectius allí marcats.

· La necessitat d'incorporar a les noies joves al moviment feminista. Canvi generacional harmònic.

· A l'agenda de totes les dones del món hi hauria de constar el debat públic per a la implementació dels objectius marcat a Beijing, ja que després de les revisions dels objectius allí marcats encara hi ha repte per seguir amb la història. Patricia Limanan proclama: Mobing, Mobing, Mobing, arribada la pubertat, 15 anys, encara hi ha corda i demana un Beijing+30 anys. (la ONU va convenir que ja no s'organitzarien més conferències internacionals sobre les dones.) Hi ha algunes veus que demanen la realització d'una altra conferència, però n'hi ha d'altres que tenen por que aquesta serveixi per retrocedir en els objectius aconseguits fins ara, ja que va costar molt que estats com el Vaticà, Afganistan i d'altres països, on la religió forma part de les seves lleis, signessin i avalessin els objectius de la Plataforma Beinjing. Una tercera via és la que proposa que és faci aquesta 5à Conferencia per què serveixi de revulsiu per a totes les dones del món, en certa manera és posa en primer pla els mitjans de comunicació, tots els avenços i les mancances que encara persisteixen.

· Ser conscients que sota el paraigua de la cultura el patriarcat continua mantenint el poder i la manipulació, es pot legislar sobre les dones sense les dones, es pot segregar, es pot excloure, es pot discriminar. S'ha de ser pro activa/u per la cultura integradora i no excloent, evitar els fonamentalismes i no claudicar ni renunciar als dret humans aconseguits des de 1948. Es va informar que hi ha delegacions de dones de països que no van obtenir el permís dels seus governs, per assistir a aquesta trobada.

· La formació continua essent l'eina fonamental per progressar, si les dones tenen educació tenen més qualitat de vida i més oportunitats per la igualtat.

Caldria trobar noves estratègies comunes per no deixar la Plataforma Beijing+15 en via morta. Aquestes han de ser a nivell global i aplicar les accions a nivell local.

Dins d'aquest context:

* Els drets humans. Utilitzar-los com a argument i/o eines per aconseguir que la dona tingui ple dret en totes les vessants de la seva vida.

* Mantenir viva la història. Fins aquí hi ha hagut un llarg recorregut i no hi ha retorn.

* Les dones dels països emergents demostren una il·lusió, fortalesa i ganes de lluita que potser falta a -Europa- i - Amèrica del Nord-.

* A cent anys del 8 de març continuem demanant i reivindicant. Els problemes són els mateixos, han canviat els contextos.

* Les dones hem aprés el llenguatge del poder però encara ens falta adaptar el llenguatge per a les pròpies dones, fer que totes facin seves les reivindicacions i accions: de paritat de gènere, treballar de manera sostenible, participació ciutadana.

"No és un problema de recursos, és un problema de voluntat política" generacional harmònic.

Fins aviat. Montserrat