EUiA por el acuerdo y sumar

EUiA quiere acuerdo y sumar, y trabajará para conseguirlo; EUiA considera negativo restar y dividir con exclusiones. En el Consejo Nacional de anoche EUiA ha elaborado una posición política clara, con una perspectiva firme, es decir, una orientación de movilización contra los recortes de austeridad y las involuciones democráticas.

La estrategia de EUiA contempla los aspectos sociales, sindicales, democráticos, así como los electorales, incluido el tipo de coalición amplia y unitaria que caso por una buena referencia política, una bandera adecuada a las necesidades y exigencias de las bases sociales , entre las que tenemos muy en cuenta el 15 M.

En la posición política se plantea nítida la coalición entre ICV y EUiA con el mantenimiento del acuerdo electoral con IU.

Hice también la consideración de "en el caso de quedar a una persona diputada elegida se repartirá la legislatura". Esta propuesta, acogida muy mayoritaria, quedó como reflexión para contribuir a una buena negociación.

Adjunto tres párrafos de la resolución adoptada, se puede consultar completa en la web de EUiA:

"Es en esta situación que EUiA defiende la necesidad de cambios en las políticas. Nuestras prioridades programáticas electorales y para la movilización son: la lucha por el empleo y su calidad; la defensa de los servicios públicos; una nueva fiscalidad progresiva; la defensa de la democracia y la profundización del autogobierno de Cataluña. (...)

EUiA defiende la suma y la unidad. EUiA apuesta de forma decidida por la reedición de la Coalición de ICV-EUiA. La posición de EUiA es que esta Coalición ICV-EUiA mantenga el acuerdo electoral con IU y otras expresiones de la izquierda y que la Coalición con ICV sume votos, porcentaje y Grupo Parlamentario conjunto. (...)

Es objetivo de EUiA que la representación parlamentaria de la Coalición ICV-EUiA sea plural. EUiA defendemos una primera posición cualitativa en la listas electorales en el número 2 en las cuatro circunscripciones catalanas ".

EUiA per l'acord i sumar en comptes de restar i dividir

EUiA vol acord i sumar, i treballarà per aconseguir-ho. En el Consell Nacional d'ahir vespre EUiA ha elaborat una posició política clara, amb una perspectiva ferma, és a dir, una orientació de mobilització contra les retallades d'austeritat i les involucions democràtiques.

L'estratègia d'EUiA contempla els aspectes socials, sindicals, democràtics, i també els electorals, inclòs el tipus de coalició àmplia i unitària que s'escau per una bona referència política; una bandera adient a les necessitats i exigències de les bases socials, entre les que tenim molt en compte el 15 M.

Aquesta posició política s'ha plasmat en un breu document d'una plana que ahir vàrem adoptar per 66 vots a favor, 4 en contra i 18 abstencions.

El document ha estat elaborat de manera compartida, amb les diverses opinions i posicions al si de la comissió electoral. En el mateix consell encara es va precisar la proposta sobre la fórmula a partir de dos consideracions o esmenes.

Una modificació presentada per mi, amb la convicció de que era una expressió d'una immensa majoria, des del suport d'una bona part de membres del consell. L'esmena deia "és a dir EUiA aposta perquè aquesta coalició ICV-EUiA mantingui l'Acord electoral amb IU"... i d'altres expressions de l'esquerra i que la Coalició ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt.

Aquesta esmena va ser objecte d'un reguitzell d'intervencions, amb la variant d'acotar i canviar el concepte "aposta" que ja venia de la redacció original del text i podria donar a entendre un vol i dol.

Aleshores vaig tenir la satisfacció de que el coordinador l'assumís, encara millorant-la amb altres aportacions i eliminant l'assumpte d'apostar.

Vaig trametre també la consideració de "en el cas de quedar a una persona diputada escollida es repartirà la legislatura". Però això, també molt majoritari, va quedar com a reflexió per contribuir a una bona negociació.

Adjunto tres paràgrafs de la resolució adoptada, es pot consultar complerta al web d'EUiA:

"És en aquesta situació que EUiA defensa la necessitat de canvis en les polítiques. Les nostres prioritats programàtiques electorals i per la mobilització són: la lluita per l’ocupació i la seva qualitat; la defensa dels serveis públics; una nova fiscalitat progressiva, la defensa de la democràcia i l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya. (...)

EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt. (...)

És objectiu d’EUiA que la representació parlamentària de la Coalició ICV-EUiA sigui plural. EUiA defensem una primera posició qualitativa a la llistes electorals en el número 2 a les quatre circumscripcions catalanes".

Otegi y Sortu piedra de toque del panorama vasco

Nuevas movilizaciones se preparan. En las elecciones generales habrá un nuevo elemento de refrendo popular en torno al auge de la coalición Bildu (o como se denomine tras la incorporación de Aralar). La izquierda abertzale, ni la juventud kaleborroka, han entrado al envite de la provocación realizada desde el Estado y la Audiencia Nacional con la aquiescencia del gobierno del PSOE de Zapatero.

Adjunto la posición de LA AURORA - POR.

Libertad para Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto y Arkaitz Rodríguez.

El POR rechaza la condena de prisión de la Audiencia Nacional a los encausados de Bateragune.

Consideramos esta condena un obstáculo a la esperanza de la población vasca a avanzar en la normalización política y a superar la violencia. La condena es una provocación al proceso de estrategia democrática, cuando son Otegi y sus compañeros/as los promotores de este cambio político a la estrategia democrática.

Llamamos a participar en las concentraciones de apoyo, movilizaciones y manifestaciones por su libertad.

Hernani, Gipuzkoa, a 18 de septiembre de 2011.

(En catalán)

Llibertat per a Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto y Arkaitz Rodríguez.

El POR rebutja la condemna de presó de l’Audiència Nacional dels encausats de Bateragune.

Considerem aquesta condemna un obstacle a l’esperança del poble basc a avançar cap a la normalització política i superar la violència.

La condemna és una provocació contra el procés d’estratègia democràtica doncs són Otegi i els seus companys i companyes els promotors d’aquest canvi polític d’estratègia democràtica.

Fem una crida a participar a les concentracions de suport i manifestacions per la seva llibertat.

Hernani, Gipuzkoa, a 18 de setembre de 2011.

http://por.pangea.org/esp/ seguir en Twitter i Facebook.

POUM. 75 años de historia, en el Museo de Historia de Cataluña

La exposición sobre el POUM. 75 años de historia, en el Museo de Historia de Cataluña, ha sido objeto de esta reseña de Manuel Rodríguez Rivero en la sección Crónica: Sillón de orejas de El País, del 17 de septiembre de 2011. Publico sólo la parte correspondiente al POUM.

CRÓNICA: SILLÓN DE OREJAS. Ya sabé(i)s mi paradero. MANUEL RODRÍGUEZ RIVERO 17/09/2011

POUM

Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero. Escucho una vez más la antigua balada bélica cuyo estribillo he adoptado como título de este sillón de orejas, y que, con la letra oportunamente cambiada, se cantaba a ambos lados de las trincheras durante la Guerra Civil. Ahora la escucho como música de fondo del vídeo Doblemente olvidados, que puede verse (y adquirirse) en la pequeña, pero emocionante (y didáctica: no son términos incompatibles) exposición El POUM. 75 anys d'història, organizada por la Fundación Andreu Nin en el muy dinámico Museu d'Història de Catalunya (hasta el 28 de septiembre). Del POUM, que llegó a ser la tercera fuerza de izquierdas en Cataluña, y de su papel en la guerra y la revolución ya se sabe mucho. Y también de Andreu Nin, su principal figura pública. Historiadores como Francesc Bonamusa o Pelai Pagès han reconstruido su tortura y asesinato a manos de agentes estalinistas y de sus sicarios españoles. Era la época de los procesos de Moscú, cuando desde los titulares de Mundo Obrero, los comunistas de José Díaz llamaban al "exterminio" de "la avanzadilla fascista en nuestro campo". Era también cuando las calles se llenaron de pintadas en las que los militantes poumistas preguntaban por el paradero de su desaparecido líder: "Gobierno de Negrín, ¿dónde está Nin?". Y a lo que los comunistas respondían insidiosamente: "En Salamanca o en Berlín". La exposición tiene un claro protagonista vivo: Wilebaldo Solano, antiguo director de La Batalla y líder del partido tras el asesinato de Nin. Su versión puede leerse en El POUM en la historia, publicado por La Catarata. De entre los libros sobre el partido revolucionario catalán, destaco también el de Reiner Tosstorff El POUM en la revolució espanyola (editorial Base), que aún no ha sido traducido al castellano. Al salir del museo recorrí como un nostálgico chafardero (un estupendo préstamo léxico del catalán) la Barcelona de mi infancia, que fue la del antiguo puerto y la de la zona baja. Pero de aquella ciudad ya me quedan pocos recuerdos. Ni siquiera en el añejo restaurante A Carballeira, donde mi padre conseguía de estraperlo el Pelargón para mi hermano y las preciosas latas de cigarrillos Abdullah y Craven A que fumaba mi madre, subsiste aquel monstruo peludo (su rostro estaba formado por una cáscara de coco y, creo recordar, por un caparazón de centolla) que presidía el bar, y cuya imagen aterrorizaba mis sueños. Hoy realizan ese trabajo otros monstruos, pero ninguno tan humano. Ni tan peludo.

Ilustación de Max.

Prisión para la estrategia democrática de Otegi y encausados de Bateragune

La justicia de la Audiencia Nacional es una provocación a la evolución que ha esperanzado a la población vasca. El fenómeno de masas de la coalición Bildu desmiente la condena judicial.

Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta y Arkaitz Rodríguez han cumplido 700 días de cárcel desde que el 13 de octubre de 2009 fueran detenidos por la Policía española, en la sede del sindicato LAB en Donostia. Junto a ellos también detuvieron a Rafa Díez Usabiaga, Rufi Etxeberria. En otros lugares ran arrestados Mañel Serra, Miren Zabaleta, Amaia Esnal y Txelui Moreno. Otegi, Díez, Rodríguez, Jacinto y Zabaleta ingresaron en prisión, de donde el ex secretario general de LAB salió en libertad en abril de 2010, y ayer lo volvieron a ingresar en la cárcel.

Otegi ha señalado que van a seguir con las vías democráticas a pesar de todos los contratiempos: "que nadie abandone este camino, porque vamos a ganar".

Hace dos días en Guipúzcoa un dirigente de Bildu me decía que iban a volver a Madrid, que a mucha gente incluso le gustaba, pero que estaba muy presente en su mente que allí tenían más disgustos que alegrías.

En Barcelona, en la Diada del Once de septiembre, era Txelui Moreno quien me afirmaba que nada les iba a hacer descarrilar de la estrategia debatida y decidida por las bases de la izquierda abertzale. No hay vuelta atrás a pesar de las provocaciones y las barbaridades como la condena a Otegi y compañeros/as del caso Bateragune.

En la Audiencia Nacional y en el gobierno español, parece que ponen obstáculos y boicoteen a las personas que están impulsando esta nueva vía vasca autodeterminacionista sin violencia.

Sortu tiene que ser legalizado. Y los presos vascos respetados con sus derechos, por lo tanto hay que acercarlos a Euskadi, liberar a enfermos y los que han cumplido los plazos reglamentarios de sus condenas. La gran manifestación del sábado en San Sebastián es un mensaje nítido de la demanda ciudadana.

Sumar a les eleccions, ampliant sense exclusions

La trobada de Bastida d'EUiA del passat divendres 16 va reflectir les següents idees per EUiA: Cal un projecte clar, i cap on es vol anar. Cal un canvi a EUiA profund, en la política, l'acció i orgànic (equips, consens, compartir, transparència). Amb la defensa de les condicions socials i drets de la gent treballadora i joves. Combatre la violència contra els més pobres. Contra el govern dretes CiU i polítiques dretes a l'estat, retallades. Aliança entre els segments sindicalistes, 15 M, i organitzacions polítiques. Aliança amb la lluita pel dret de decidir i per consulta vinculant; defensa del català llengua vehicular. EUiA moviment de la mobilització, perfil més combativa; traslladar això al Parlament i no al revés. Amb l'ecologisme el d'esquerres. Respondre a les alertes que situa el 15 M: a) democràcia, b) representació, c) renovació, d) implicació a les lluites, e) connectar amb la població i capacitat de mobilització, f) participació. Apostem per sumar, sense prevencions, experiències com Espai Obert de Rubí i evolució actual amb altres Entitats. Pendent una crítica sòlida de l'experiència del tripartit.

A partir del debat es va acordar la moció que proposarem adoptar al Consell Nacional d'EUiA del dimecres 21 de setembre:

EUiA està per sumar i signar en la coalició real existent IU-ICV-EUiA i l’expressió pròpia a Catalunya. En el cas de que ICV no volgués aquesta coalició, EUiA es mantindrà amb la signatura a la coalició amb IU.

I també, sobre la candidatura per la persona diputada d'EUiA i a la proposta de llista conjunta unitària amb Joan Josep Nuet:

Participaren i impulsarem la llista conjunta unitària amb Joan Josep Nuet per diputat. Las bases polítiques i de programa d'aquesta candidatura han d'assenyalar un tomb complert d'EUiA: a) a la nova situació política; b) a la regeneració de l'esquerra, amb el compromís de la confluència entre el moviment sindicalista, el 15 M, la mobilització pel dret de decidir amb consulta vinculant, i l'esquerra política; c) amb l'empoderament de les assemblees d'EUiA, transparència política, equips de treball des de la base a la coordinació - direcció; d) amb l'orientació de les assemblees i organització al treball parlamentari; e) amb la reflexió pendent i crítica a politiques del tripartit i/o de posicionaments de la coalició en la política parlamentaria; f) estem pel compliment dels acords que signem, amb uns i altres. I amb la col·laboració i el compartir la tasca política del parlamentari entorn el grup parlamentari.

Foto: Vista parcial de la trobada. F. Martínez

POUM Dones i revolució

El Museu d'Història de Catalunya acull els pròxims dimecres 21 i dijous 22 de setembre, a les 7 del vespre, dos actes sobre la història del Partit Obrer d'Unificació Marxista, el POUM.

El primer d'ells, "Dones i revolució", dedicat a la recuperació d'un dels aspectes més oblidats de la memòria col·lectiva. La presidenta de la Fundació Andreu Nin, Maria Teresa Carbonell, moderarà un col·loqui en el que hi intervindran la militant del POUM, Teresa Rebull, la historiadora Cristina Simó i el també historiador Pelai Pagès.
El segon acte serà de presentació i debat sobre George Orwell i el seu llibre Homenatge a Catalunya, del qual acaba d'aparèixer la primera edició completa en castellà. Els historiadors Andy Durgan, Miquel Berga i Ferran Aïssa, a més del responsable de la il·lustració de l'obra, Fernando Casal, seran els encarregats de contextualitzar el testimoni de l'escriptor revolucionari.
Tots dos col·loquis es realitzen en el marc de l'exposició sobre el 75 aniversari del POUM, que encara es pot veure al Museu d'Història de Catalunya i que posteriorment s'exhibirà al Museu Memorial de l'Exili (MUME), a La Jonquera, i altres localitats de Catalunya. Fundació Andreu Nin

Efecto corcho en los aires de cambio en la izquierda

Pon un corcho en un fluido líquido y siempre flota. El corcho emerge y sigue la corriente y las mareas. Cualquier líquido sirve.

En el artículo "De la indignación al compromiso", donde se parafrasea al exitoso fenómeno de ¡Indignaos! de Stéphane Hessel, unas cuantas magníficas personas (aunque les falta una para las siete y así hacer doblete de imagen con la famosa película), conocidas y amigas, señalan unas cuestiones clave.

Queremos cambiar la izquierda, detener la derecha, forjar alternativas reales a la crisis profunda, con nuevos valores éticos, sociales, sindicales, políticos y económicos, para las nuevas generaciones emergentes.

Quizás incluso sería mejor haber señalado "con" las nuevas generaciones emergentes, pues han de ser ellas mismas con y desde la población trabajadora, quienes tomen en sus manos los cambios y los efectúen. Y, con todas las dudas que procedan lo harán.

Entre las personas firmantes vienen, y flota, mucho de sustrato procedente de Izquierda Unida, o del reconvertido psuquismo a ecosocialista de izquierda verde.

Son componentes valiosas. Para mí, bienvenida la renovación, con las ideas aireadas y compromiso político reformador en clave verde y de izquierdas. Por eso, sería en extremo positivo que este caudal de buenas intenciones comprometidas pasaran a la acción coherente y a la crítica seria de lo que hay que hacer y lo que hay de cambiar.

Es conocido que los cantos de sirena de muchas proclamas bienintencionadas de unidad adolecen del pecado original de la división, la ruptura y el destrozo. ¿Un brindis al sol?

La virginalidad voceada es más la virginidad de los parches de la Celestina que la sana frescura que emerge desde y con el quincemayismo asambleario de las plazas.

El corcho que viene de los aún calientes pactos nacionales de país en la vivienda y medio ambiente de Cataluña, o de la dirección política en la conselleria de la represión de los Mossos d'Esquadra bien catalanes del gobierno tripartido del PSC de Montilla, necesita mucha crítica sana y frescura para limpiarse la podredumbre incrustada en ciertas cloacas y en ciertos salones alfombrados con ujieres atentos a sus señorías. No hablemos de la aprobación del 5 % de recorte de austeridad.

En fin me parece muy bien y loable abrir nuevos espacios de entendimiento. A no ser que se proponga humo, empecemos por mejorar lo existente, al menos ante la convocatoria electoral del 20 de noviembre.

Desde hace dos legislaturas, ocho años, hay una coalición estatal entre IU-ICV-EUiA. Ampliémosla. Con Equo, con otras organizaciones y organismos, sin excluir a IU que ha sido hasta ahora la columna vertebral.

Equo dice NO a esta coalición con IU-ICV-EUiA. ICV quiere una gran coalición plural y amplia pero dice NO y que NO repetirá, es decir se saldrá, de la coalición IU-ICV-EUiA, y más que proponer exige que EUiA siga detrás suyo o la dejará en la cuneta. La prioridad catalana para la coalición de ICV es, en la práctica, la ruptura de la coalición estatal IU-ICV-EUiA, y la ruptura del acuerdo federal de referencia entre EUiA e IU.

El corcho flotará, veremos en qué corriente y en cual fluido. Quizás el corcho se modernizará tanto que le pasará como a algunos caldos de la Conca que sellan con tapones de color, porosos pero... sintéticos.

Trobada oberta de Bastida d’EUiA

Divendres 16 de setembre, a les 18h.

Centre Cívil La Sedeta. Carrer Sicília 321, Barcelona

[Metro Joanic - L4]

Trobada oberta del corrent d’EUiA, Bastida, per reflexionar col·lectivament i poder comptar amb l’opinió de tothom, sobre la situació electoral a Catalunya, el moviment 15-M i les mobilitzacions contra les retallades... i prendre posició entre tota la gent participant sobre la coalició que volem pel 20-N, les coalicions a nivell estatal, sobre candidats/tes d’EUiA...

Del debat, que proposem es desenvolupi a partir un punt únic en el que incorporem les diverses qüestions: Lluita contra les retallades i mobilitzacions (sindicals / 15M), 15-O, coalicions per participació eleccions 20-N.

D'aquest debat en sortiran decisions, entre altres, sobre:

a) La coalició que volem pel 20-N (àmplia, amb vinculació als Moviments socials, veïnals i propostes del 15M)

b) La situació electoral a Catalunya davant la possibilitat de que ICV persisteixi en no voler anar amb IU. La resolució que se proposaria d'aprovar al Comitè Nacional que es convoqui. Coalició ICV-EUiA i Coalició IU amb ICV-EUiA, amb incorporacions + sense exclusions de IU. Ha de ser a efectes legals una sola coalició. Si ICV no vol anar amb IU, vol dir que ICV trenca la coalició amb EUiA

c) Necessitat d'una nova EUiA. Cal canviar la dinàmica de l'actual per una que posi la política i la defensa de les condicions de vida de les classes treballadores per davant del parlamentarisme i que faci de la transparència interna i la veu de les assemblees l'eix central alhora de "governar" EUiA.

i) bases proposta política general, per l'esquerra, per EUiA, per la Coalició, sobre aliances i confluència sindicalisme amb 15 M i realitats locals, també referent al dret de decidir i el independentisme;

d) Proposta d'una llista unitària i conjunta de suport a la persona candidata a diputada d'EUiA o presentar candidatura alternativa a les primàries.

Us esperem!

Cordialment,

Àngels Tomás i David Companyon

Foto d'EUiA i Alternativa Jove a la manifestació de l'11 de setembre 2011.

EUiA Sant Adrià per sumar i reforçar la coalició IU-ICV-EUiA

L'Assemblea d'EUiA Sant Adrià del Besòs s'ha expressat per "sumar" i "reforçar la coalició IU-ICV-EUiA", a més "ho fem extensiu a EQUO", mentre diuen que "seguim amb molta atenció el procés de Refundació de Izquierda Unida i la Convocatòria Social". Adjunto la resolució.

El proper 20 de novembre de 2011 estan convocades les properes eleccions generals al Congrés de Diputats i Diputades. Unes eleccions que tanquen una legislatura on el govern del PSOE encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero ha realitzat els atacs mes demolidors de la etapa post-franquista contra la classe treballadora i la democràcia.

La crisis financera, econòmica i de model que vivim no ha trobat una resposta social i d'esquerres per part del PSOE, ben al contrari el govern de l’Estat ha aplicat les receptes que els especuladors financers han proposat amb la conseqüència de donar encara més poder al món financer per desmantellar i privatitzar els serveis públics i els sistemes de protecció social com també buidar de poder a les institucions democràtiques escollides per la ciutadania, tal i com ho demostra la retallada social en ajuts a la dependència, congelació de les pensions, retallada del sou del personal públic, augment de l’edat de jubilació, augment del temps de cotització per la prestació per jubilació, la reforma laboral facilitant i abaratint l'acomiadament, la precarització de la ocupació, la modificació de la Constitució per reduir la inversió pública i social de l'estat antidemocràtics, etc ...

A Catalunya a més, el govern de CiU que va sortir de les eleccions autonòmiques de novembre de 2010 ha incrementant encara més les retallades socials i reduccions dels serveis públics amb el mateix objectiu: precaritzar els serveis públics, privatitzar l’educació i la sanitat i fer mes gran l’escletxa de la greu exclusió social que pateixen diversos col·lectius.

Les mesures aplicades pels governs de PSOE i CiU, sense oblidar el suport del Partit Popular de forma permanent a tots dos, han trobat resposta i mobilització social des de diversos col·lectius: sindicats, formacions polítiques d'esquerres, col·lectius professionals i el denominat 15-M, entre d'altres, situant novament la necessitat de un canvi de model econòmic, productiu, social i polític.

Es per això que l'assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Adrià de Besòs entoma la preparació de les eleccions generals com un moment clau de reacció i resposta a un model neoliberal desfermat en la seva voracitat de guanys econòmics i control del poder polític.

La nostra assemblea es compromet a treballar decididament per el creixement electoral del espai d'esquerres i ecologista que representem i així barrar el pas a la dreta del Partit Popular que trobarà una gran part del seu programa fet (baixa fiscalitat, baixa inversió social, precarietat de la ocupació....) i que acabarà privatitzant el estat del benestar.

A Esquerra Unida i Alternativa de Sant Adrià seguim amb molta atenció el procés de Refundació de Izquierda Unida i la Convocatòria Social, convençudes que es el millor procés per la obertura i la suma de mes col·lectius al espai de la esquerra transformadora arreu de l'Estat.

Ara es moment de sumar, per fer front al més gran atac a les condicions de vida de la gent treballadora i del seu patrimoni de lluita i conqueriment de drets, ara es moment de reforçar la coalició IU-ICV-EUiA que ha portat de forma decidida i coherent al Congrés de Diputats i diputades les reivindicacions i defensa de la classe treballadora.

L'assemblea d'EUiA de Sant Adrià es co-rresponsable amb Izquierda Unida, som part del projecte federal i republicà que compartim i demanem a la direcció nacional de ICV a que se sumi novament a la coalició IU-ICV-EUiA. Tanmateix, ho fem extensiu a EQUO, ja que no compartim ni entenem un futur amb exclusions de cap espai polític de l’esquerra transformadora i ecologista.

La coalició amplia que representem s'ha de repetir i ampliar per així poder garantir a la gent treballadora de les nostres ciutats que serem forts social i parlamentàriament davant de la dreta insolidària i excloent que representen Partit Popular i Convergència i Unió.

Coalició aquí i allà amb IU

La rauxa estival a l'esquerra transformadora, i un xic quinzemaigista, ha estat animada pels rumors, les declaracions a porta tancada, i les filtracions interessades, sobre la continuïtat, millor dit la renovació de la coalició a l'estat entre IU, ICV i EUiA, i de la realitat política a Catalunya de la coalició ICV-EUiA.

L'enrenou va augmentar amb la notícia, no desmentida, tramesa per diferents sistemes per part d'ICV, de que la formació ecosocialista no aniria en coalició ni faria campanya amb IU a l'estat, però en canvi ICV si faria coalició i campanya a Catalunya amb EUiA. A tall de compensació ICV afirmà que tampoc aniria amb Equo.

Per acabar d'amanir -ho s'ha estès una sensació de confusió quan des d'EUiA semblava que apareixessin missatges diferents. Formulacions del tipus “la coalició (ICV-EUiA) no es pot trencar sota cap concepte, i seguim amb les relacions amb IU”, o “coalició aquí i coalició allà”, i fins i tot la més acurada de “volem repetir la coalició a Catalunya i a Espanya”. Aquestes se contraposaven a la formulació tipus “Volem anar amb IU i ICV”. EUiA ha de decidir sobirana i responsable el què vol com a coalició i el què farà i amb qui es coalitzarà.

A què bé això del què es vol i el què es farà? Si més no per aclarir fil per randa amb qui volem anar amb coalició i amb qui hi anirem. El cas és obligat per la llei, car no està permès que una mateixa organització política participi en dues coalicions diferents.

Cal arranjar el destret i els malentesos. Ajuda a aconseguir la posició política desitjada el fet de que ahir, dimarts i 13, em va arribar el document del Consell Nacional d'EUiA del 16 de juliol. El seny comença a fer camí. En el document, que no pot pas tardar pas gaire a estar disponible a la web d'EUiA, s'hi pot llegir sobre la coalició: "Una posició política que, tenint en compte l’avenç de les dretes i les polítiques del govern del PSOE, vol dir en compromís de sumar. Sumar “aquí i allà”, és a dir coalició ICV-EUiA i coalició amb IU".

El següent pas és establir la posició i el que farà EUiA davant la possibilitat de que la coalició que tothom volem entre ICV i EUiA a Catalunya contemplés la ruptura de la coalició a l'estat IU-ICV-EUiA. Si ICV es retira o no renova la coalició IU-ICV-EUiA, i EUiA decideix mantenir-se en la coalició amb IU, forçosament aboca també a què ICV trenqui la coalició a Catalunya. La coalició aquí i allà ha de ser amb IU sense exclusions i millor amb noves incorporacions.

Los valores de la izquierda se hacen desde abajo

El reciente encuentro de coordinación federal de Redes IU fue muy provechoso y útil en sus contenidos; reseño algunas de las apreciaciones.

El intercambio versó sobre las perspectivas de la situación política con sus actores sociales, sindicales y parlamentarios, con la percepción del desplome del PSOE y de la malévola consecuencia de que sea el PP quien consiga el mayor coto en las elecciones. Hubo un gran interés por conocer la evolución de las propuestas de IU de refundación de la izquierda, de las mesas de convergencia, de la convocatoria social, y de las combinaciones de coalición amplia y plural. Se debatió el diferencial entre la realidad de Equo y su gran campaña de propaganda y repercusión en los medios de comunicación. La apuesta de IU por la refundación y por una gran coalición o frente amplio ha de ser fuerte, para dar paso a perspectivas sólidas de la izquierda a la izquierda del PSOE, y para superar las estructuras tradicionales de aparato de partido que no conectan y se aíslan de la base social y electoral.

Había incertidumbre de qué pasaría en Cataluña. En concreto si ICV renovaría la coalición actual IU-ICV-EUiA o iría por otro camino. Quedó claro por la parte de las personas de Bastida de EUiA (hermana de Redes IU) que es EUiA quien va a decidir su posición política y sobre la coalición; en este sentido la percepción de la gente de Bastida es que en las asambleas y en la dirección el sentimiento es aplastante a favor de renovar con ampliación la coalición existente entre IU-ICV-EUiA, y en ningún caso favorecer divisiones o exclusiones. Es decir si ICV sale de la coalición por presiones de Equo y del partido verde europeo, sería su opción pero se quedaría sola en Cataluña, pues EUiA seguirá con la coalición con IU. Ahora bien, la propia corriente Bastida compartirá y fijará su posición política en un encuentro el próximo viernes 16 en Barcelona.

El otro elemento a compartir fue la colaboración y lucha en el movimiento 15 M, y las posibilidades de confluencias con el sindicalismo, con la movilización prevista para el 15 de octubre. En los barrios y los pueblos más pequeños la permeabilidad de la gente de IU y del 15 M está en relación directa con su trabajo conjunto, y se considera muy beneficioso, con un material humano muy importante.

Una joven procedente de las brigadas de reconstrucción de casas en Palestina, expresó que aún veía el 15 M muy alejado de IU, aunque su programa fuera muy similar, y lo que convenía era saber por dónde va y respetar su realidad emergente para poder unirnos en la lucha y la consecución de las propuestas.

La labor de IU se ve para centrarse en crear tejido social favorable a las propuestas políticas. Un gran valor del 15 M es que conectan y mueven a la gente, practican la acción directa, fórmulas de asambleas y comunicación originales con democracia diaria.

La gente percibe a las organizaciones sindicales y políticas según lo que hacen y también lo que consiguen. Al plantearse aportar colectivos y propuestas a la convención social, hubo las consideraciones de que demasiados mensajes y propuestas no llegan a la gente y no son útiles; a la gente no le llegan los valores de la izquierda; la gente se mueve por necesidades y hasta sentimiento que es lo que hay de sintetizar y comunicar, pues los valores de la izquierda se hacen desde abajo.