El 3 de setembre de 1938 es fundà la IV Internacional a París per afrontar la crisi imperialista i la crisi històrica de la direcció del proletariat. El 21 d’agost de 1940, després de diversos atemptats fallits, Trotski moria Coyoacan, Mèxic, assassinat a cop de piolet per un sicari de Stalin. La burocràcia de Moscou, contrarevolucionària, pretenia eliminar al revolucionari desterrat que, enfront de la degeneració de l’estat soviètic, s’alcés una alternativa comunista de la classe treballadora internacional, que preparés la revolució socialista. Vuitanta-sis anys després, la tasca de construir una internacional obrera i revolucionària continua sent una necessitat vital.
La preocupació sobre la funció, l’essència dels estats nacionals i del poder internacional, s’obre pas davant un escenari de crisis imparables que comporten la destrucció de pobles i del planeta. Alhora, en segments de joves revolucionaris, progressa l’interès pel marxisme i per l’ideari comunista. Això condueix a un gir cap a la construcció de partits de la classe obrera, independents del governs i de les concepcions una reforma del sistema capitalista. I aquest interès es nota en conferències i agrupaments internacional, molt diversos però coincidint en la necessitat pràctica de construir una nova internacional de les classes treballadores.
Les crisis de l’imperialisme, de la globalització neoliberal i de l’ordre internacional -econòmiques, sanitàries, guerres (Gaza, Ucraïna!), migratòries, ecològica (escalfament global)- no es resolen amb l’acumulació de l’immens poder econòmic d’una ínfima minoria. Però les classes treballadores, els pobles i les dones, no es resignen a la explotació i dominació, ni a la destrucció de la naturalesa.
Les guerres són una expressió extrema de crisis incontrolables que no tenen aturador en el sistema del capital i la propietat privada. La lluita, les rebel·lions i els esclats revolucionaris són el que pot capgirar el gran poder de les multinacionals i de les grans finances. Que la perspectiva revolucionaria ens sembli llunyana no vol dir que no visqui i es prepari en les revoltes més elementals contra el capital i els estats.
La traducció de les obres de Marx i Engels en català, gaudeix de bona salut. Publicacions d’experiències revolucionàries, i de líders i lideresses d’ideari socialista, comunista, llibertari i feminista són devorades per gent jove lluitadora, que cerquen arrels per créixer en la situació actual. Nous llibres sobre el POUM són rebuts amb força interès.
La conciliació o l’adaptació reformista al poder polític, o l’acceptació resignada a impossibilitats objectives justificades per la gran força del capital, són contestades cada cop més. Fins i tot s’albira en mobilitzacions com les de l’ensenyament, les feministes, per les llibertats, o pels drets de la immigració, i per la sobirania dels pobles.
Aquest context ens obliga a posar tots els sentits per a la construcció de la internacional. Una tasca a fer amb les diverses tendències que posin en el centre la naturalesa internacional de l’organització revolucionària per l’emancipació de la classe treballadora. El Programa de Transició i el que s’ha anomenat trotsquisme ha aportat les bases teòriques, programàtiques i militants, per aquest objectiu des de la perspectiva d’una classe internacional, i no sols d’un estat o un país.
Com diu la cançó: “Amunt, els pàries de la terra,/És la lluita darrera,/unim-nos i demà/la Internacional/serà el gènere humà”. O com es presenta el Programa de Transició de la IV Internacional: “La mobilització de les masses entorn de les reivindicacions transitòries, com a preparació per a la presa del poder”.
20 d’agost de 2026
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario