“Cal “obrir els ulls. Europa ja no és blanca i té molta feina per acabar amb el racisme” va explicar Angela Davis en una conferència a la Universitat Pompeu Fabra el maig de 2024. La població immigrada representa la quarta part de la població a Catalunya, i malgrat el racisme i les polítiques reaccionàries que neguen drets socials i restringeixen llibertats, no hi haurà marxa enrere en la composició de la classe treballadora. El suport a la regularització, la solidaritat amb els immigrants de Ceuta, la mobilització contra el racisme, mostra la necessitat de derogar la llei d’estrangeria, aconseguir els drets de ciutadania i unes condicions de vida i de treball dignes per a la gent nouvinguda.
Angela Davis que combat el que anomena capitalisme racial i colonial com a element indestriable de l’explotació i dominació del món, defensà els drets i llibertats amb la convicció de “que els grans canvis arriben amb moviments col·lectius”. Val a dir de la lluita social i política de la població treballadora.
Segons l’estadística continua de població de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el creixement de la immigració fins arribar al 20,7% del total fa que l’estat espanyol assoleixi els 49.801.559 habitants.
La població a Catalunya se situa en 8.233.788, amb un fort increment net per les persones nascudes a l’estranger (26,2%). És significatiu en la franja que va dels 25 als 44 anys la població nouvinguda representi el 40%, i que gairebé arribi a la meitat en la compresa entre 30 i 40 anys.
Que una cinquena part de la població a l’estat i una quarta part de la de Catalunya sigui immigrada, significa que la classe treballadora ha d’assumir com a causa pròpia els drets i condicions de vida del conjunt.
Mentre, els poders polítics governamentals imposen la desigualtat dels drets polítics, els poders econòmics fomenten la desigualtat salarial, instiguen cap a la reducció d’ajudes socials i ataquen el ple accés a la sanitat, a l’ensenyament, i a l’habitatge. És un problema de tota la classe treballadora i no només de la part afectada.
Les crisis de la globalització determinen i acceleren els fenòmens migratoris actuals. La dinàmica explotadora del capital és la que provoca l’atur, la creació de les condicions per a dividir i abaratir la ma d’obra, i és la que genera una superpoblació, que es concentra en unes ciutats immenses que viuen contraposades al camp i a la natura. És un contradicció i irresoluble de la pròpia naturalesa del capitalisme.
Les polítiques reaccionàries, de control policial i militar del flux migratori, les devolucions massives, les mesures de la UE el tancament de fronteres i externalització del control de les migracions que són al darrere de crisis com la de Ceuta, no tenen possibilitat d’èxit.
El problema no rau en que hi hagi un allau d’adolescents i joves que posin en perill la sobirania nacional espanyola i la seguretat de les seves fronteres. No hi ha cap invasió, més enllà de l’imaginari del patriotisme reaccionari.
Contrasta amb el tracte que es dona a l’allau de turistes que gairebé doblen a l’any la població de tot l’estat, o amb la manca de límits als fluxos financers que alimenten l’especulació immobiliària i la crisi de l’habitatge.
El problema és el manteniment de la llei d’estrangeria, en comptes de garantir els drets de la gent d’origen migrant com a part integrant i indissoluble de les classes treballadores. El problema és la discriminació a les escoles, la sanitat i el treball. El problema és negar l’aprenentatge de la llengua pròpia a desenes de milers de persones. El problema és que governs anomenats democràtics i progressistes, acceptin i imposin condicions que limiten o neguen les llibertats a una part de la població real.
27 d’agost de 2026
De la Carta de L'Aurora.
https://efe.com/espana/2026-08-06/numero-habitantes-espana/
https://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda
No hay comentarios:
Publicar un comentario