L’Informe Fènix fa una anàlisi per sectors de la davallada de l’economia i de les classes mitjanes catalanes concentrat en la productivitat i la població dels deu milions. Es diferencia dels estudis autocomplaents de la dècada de la revolta catalana perquè situa l’evolució econòmica de Catalunya per sota de la mitjana europea i al senyalar la preocupació per l’avenç dels sectors de baixa productivitat. Fa propostes trencadores com la de l’augment del Salari Mínim Interprofessional i la reducció de la capacitat turística, però considera greu i insostenible que l’economia es basi en el creixement de la immigració poc qualificada i indiscriminada.
Els economistes autors d’aquest informe sentencien: “En definitiva i inevitablement, la immigració poc qualificada posa en tensió els serveis públics i l’estat del benestar, perquè la poca productivitat no permet sostenir el sistema” (#61). D’aquesta manera transmeten que no són el capital i el poder polític estatal els principals causants de la degradació dels serveis públics sinó la immigració amb baixos salaris.
També demostren que el creixement de Catalunya des de principis de segle es basa en subsectors econòmics de salaris socialment subvencionats (fins i tot en certes branques industrials) i subsectors altament subvencionats (turisme, càrniques). Aquests últims, que representen el 35% del PIB, i es basen en la immigració, són els que no permeten sostenir els serveis públics. Val a dir, que la contribució fiscal del seu treball es menor que el que perceben dels pressupostos en salut, ensenyament, serveis socials, seguretat policial i justícia de la Generalitat.
Defensen que som en una “Cruïlla: o reformes estructurals o risc de deteriorament progressiu del model econòmic”. Un model que cal corregir, de manera que les capes professionals i els estaments directius tinguin assegurat un bon nivell de vida, sense posar en qüestió les bases del poder econòmic ni del estatal, autonòmic i municipal.
Les conclusions, en forma de propostes reformistes, apunten a unes aliances tàcites entre classes mitjanes, el gran capital financer i industrial, la burgesia mitjana i petita, per a desenvolupar sectors tecnològics d’alt valor afegit, en comptes del turisme desbocat, de les explotacions càrniques i altres intensives.
En fi, una part de les conclusions representen un brindis al sol sense possibilitat de realització pràctica actual, com les mesures de fiscalitat per a les empreses o l’impuls dels sectors més productius, tot i limitant els considerats de creixement poc productiu i subvencionats.
D’una altra banda ensenyen el llautó, com quan defensen “un mercat favorable a salaris més elevats i atractius per alts i mitjans directius”, o “taxes i copagaments” d’ “els serveis sanitaris o socials” entre altres, o “renunciar a la descarbonització” per garantir les necessitats d’energia. Tot ben allunyat de propostes tipus Renda bàsica universal.
El renaixement de l’economia catalana sobre les seves cendres, d’acord amb la simbologia de l’Au Fènix, difícilment es podrà fer seleccionant i limitant la immigració, o fent decréixer els sectors de baixa productivitat. La immigració ja forma part constitutiva de les classes treballadores. Ho demostra el ressò, el suport actiu que ha tingut la campanya per a la regularització de centenars de milers de persones immigrades, sotmeses i privades dels seus drets fonamentals per la Llei d’estrangeria. Per fer sostenible el model econòmic cal capgirar les seves bases de poder amb mesures revolucionàries per a la majoria de la població.
13 d’agost de 2026
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario