Veu Comú i Confluent amb grup confederal per capgirar la cacicada

En Comú Podem, És el Moment i En Marea capgiren la cacicada del Congrés per assolir Veu Comú Confluent.

La Mesa del Congrés del Regne ha impedit que En Comú Podem disposés de grup parlamentari, malgrat hagi estat la candidatura més votada a Catalunya amb 927.940 vots, el 25% dels vots, 12 persones diputades, i aconseguit el 15% del vot a les quatre demarcacions.
La cacicada parlamentària s’ha perpetrat amb una interpretació del reglament antidemocràtica, destinada a bloquejar la veu i la capacitat política legislativa dels grups emergents nacionals de les esquerres a Catalunya, País Valencià i Galiza.
Pretenen censurar la veu que promou acabar amb les polítiques austericides, la corrupció sistèmica i el reconeixement de la sobirania de les diferents nacions.
Els autors, el PP i C’s tenen majoria en una Mesa del Congrés presidida pel PSOE.
El cop de reglament parlamentari de la Mesa del PP-C’s-PSOE preludia l’extrema inestabilitat d’un Congrés que trastoca la representació electa de la ciutadania. Patxi López ja va exercir de President d’Euskadi amb els vots del PP, després que ambdós partits il·legalitzessin la formació abertzale Batasuna.
A En Comú Podem li quedava l’alternativa de patalejar i anar al grup mixt, sense gairebé veu, medis i capacitat parlamentària, o de cercar fórmules creatives que suplissin el destret.

La imposició que perverteix la decisió ciutadana expressa la negació explícita de les institucions del Regne i de les forces polítiques de l’Estat, contra els drets i les llibertats de la ciutadania dels pobles.
Tot dret es concep supeditat i subordinat a la sobirania única espanyola. Els esments a les concepcions de plurinacionalitat o de federalisme no poden apaivagar els cants de sirena unionistes. Les esperances s’estavellen contra una realitat consolidada d’un Estat autoritari.
La força del projecte de canvi que emergeix des del fenomen municipalista En Comú i les confluències, junt a És el Moment i En Marea, ha trobat una manera, si més no provisional, de capgirar la cacicada estatalista.

Un acord de grup confederal, diferent del de Podemos, configurat entre Podemos, En Comú Podem, És el Moment i En Marea, atorga a cada candidatura la Veu pròpia suficient, la representació a la Junta de portaveus, llibertat de vot, temps propi, mitjans i capacitat legislativa al Congrés. Bona feina.
La rebel·lia que s’acreix amb l’evidència de la cacicada ha de dirigir-se a que aquesta nova veu sigui en comú i confluent. Una Veu i una força amb els valors d’una ciutadania lliure i una societat i país republicà, fraternal, social i net de corrupció.

De la Carta de L’Aurora.