7/1/16

No es pot odiar a Mas, però sí odiar i destruir la CUP?


L’odi de Mas.
Anna Gabriel i Sabaté, diputada CUP.
No es pot odiar a Mas, però sí odiar i destruir la CUP?  
L’any neix amb el tercer fracàs de Mas i CDC. Ha estat a mans de l’esquerra independentista i municipalista de la CUP. El 3 de gener, el No a la investidura de Mas havia estat precedit pel desenvolupament assembleari cupaire i l’empat de l’Assemblea de Sabadell, on va ser notori que no s’atorgava el Sí a la dreta que exigia Mas, CDC i també JxS. Ha estat un triple fracàs.
Primer el 27-S. CDC i ERC amb JxS guanyaren a les altres candidatures però retrocedint en vots i diputats respecte a les anteriors eleccions. No varen aconseguir la pretesa majoria absoluta al quedar-se a vuit escons menys. Amb el doble greuge que malgrat la suma de JxS (62) i CUP (10), no es va assolir la meitat dels vots emesos al quedar-se en un 48%, per tant també varen perdre el plebiscit.
El segon a les eleccions estatals del 20-D. CDC, camuflada de DiL (Democràcia i Llibertat), va retrocedir a quarta força, per darrera d’En Comú Podem (ECP), ERC i PSC.

El tercer, l’esmentat del 3-G amb la negativa cupaire a investir un president continuista de la dreta com és Mas.

El procés de sobirania catalana es debat en una incertesa entre la ruptura constituent per la república catalana junt al factor social d’un necessari pla d’emergència, la confiança amb els poders catalans dominants fins ara, o amb la il·lusió d’algun tipus d’acord amb l’Estat.

Aconseguir una majoria ciutadana suficient obliga a replantejar la potent mobilització per la independència i la república catalana, per incloure com objectiu central l’execució del dret a decidir amb l’experiència d’un referèndum.
Vist que no hi ha elements sobre que l’Estat ho accepti, haurà de ser garantit des de Catalunya, única manera de que no sigui ni supeditat ni subordinat. Cal desobediència a la Constitució de 1978, al govern estatal i al Tribunal Constitucional. Això significa unilateralitat catalana per fer el referèndum on decidir. Val a dir un canvi en la correlació de forces, un desplaçament de l'hegemonia cap a l'esquerra, que pot començar per Catalunya.
Entrem en una situació on convé aprofitar la inestabilitat i incapacitat del PP per formar el govern estatal. El dret a decidir i el referèndum català està al moll de l’os de la política estatal perquè el que comença a estar en joc és la pròpia naturalesa i funcionalitat de classe del règim del 78.
El PP no pot fer aliança amb un C’s frenat i disminuït per En Comú Podem. El PSOE està col·lapsat per l’exigència de referèndum a Catalunya per part de Podemos, imposada per ECP i per l'Ada Colau de BComú.
La Lliure decisió a Catalunya i el Rescat social són els dos factors claus per resoldre l’impàs i bloqueig català. Atzucac que plana sobre l’estat.

L’odi i la crida crispada del president Mas a trencar i destruir la CUP anuncia la fi propera d’Artur Mas, així com el xoc entre l’hegemonia de la dreta (CDC) i la perspectiva de canviar a un lideratge de les esquerres. Sobretot quan fins dissabte 9-G JxS té l'oportunitat de proposar un altre candidat que si que permeti la investidura i el govern.
La CUP ha iniciat el camí de ruptura, de desconnexió i unilateralitat sobirana respecte la constitució ‘78, amb la desautorització del lideratge de la dreta amb Mas com president. El 2016 albira un horitzó on la perspectiva de lideratge viri a l’esquerra per la realització de la lliure decisió i un pla d’emergència social. L’anhel i consciència mobilitzada pressiona a fer el camí del procés de llibertat, sobirania i república catalana. La ruptura democràtica i el procés constituent català sobirà és el contingut del clam de la independència. És l’hora de plantejar-se, sobre la base del motor de la mobilització popular, amb l’ANC i Òmnium, una gran aliança d’enteses entre ERC, “En comú” i la CUP, que inclogui el suport dels sindicalisme, dels partits que formen CSQEP, i dels diferents sectors del socialisme català que estan disposats a qüestionar els límits del règim monàrquic del 78.
De la Carta de L’Aurora.

La CUP da el tono  Bon 2016 per decidir · Paradoxa cupaire: l’empat a 1.515 obre una expectativa genial · Los de arriba tienen grandes dificultades para conseguir su gobierno ·  Notes entorn la CUP, ERC i En comú, entorn el post 27 S i 20 D ·  Anna Gabriel critica "l'agressivitat" de Mas i considera que ha "faltat al respecte" a la CUP · https://www.facebook.com/unitatpopular/videos/966631543426277/?pnref=story

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada