22/1/16

El rumb constituent sobirà ha de superar uns quants esculls



La boira entorn un procés constituent de nou país, social, lliure, sobirà, solidari i net de corrupció, s’hauria de començar a esvair.
El nou rumb sobiranista constituent està ple d’esculls. Els més perillosos són les prohibicions i imposicions estatals, i les mesures econòmiques necessàries per la crisi i l’emergència social.
Apartat Artur Mas, deixem els relats de si ha estat per voluntat pròpia o aliena, s’ha escollit president i un govern mixta de la coalició JxSí, amb el suport condicional de dos vots de la CUP.
El país disposa d’un executiu híbrid. Som potser davant una fórmula d’enginyeria política que pretén assajar una cohabitació a la catalana, altrament amb una estabilitat parlamentària molt precària.
El govern Puigdemont-Junqueras enceta decisions havent d’executar la paga manllevada al personal funcionari, sense la quita del 5% que anunciaven Mas-Ortega. Una bona notícia a celebrar.
El conseller Toni Comín, just està topant amb la Marea Blanca que demanda revertir les retallades a la Salut, a la Sanitat i als Hospitals. Convé que Comín faci una volta pel CAP La Florida de L’Hospitalet de Llobregat. Entre abraçades i felicitacions pel nou càrrec (sobretot per perdre de vista a Boi Ruiz), el veïnatge i usuàries li podran explicar de viva veu i de primera mà, com afecta la reducció temerària de pediatres als nens i nens d’aquesta conrada.
El bany de realitat hauria de contribuir a resoldre l’aplicació del full de ruta d’inici constituent. Els 18 mesos compromesos, pam més o pam menys, van amb una demora de quatre mesos des de les eleccions del 27 S. No sigui que ara s’ampliï la paràlisi al compàs del que succeeixi en el govern de l’Estat.
Les declaracions del vicepresident sobre la política econòmica són força inquietants: els propers pressupostos no seran els que la ciutadania "necessita i es mereix"; no es tocarà “l’Impost de successions”, “qui demani Pressupostos expansius digui d’on aconseguir el diners”. Junqueras alerta de que en tot cas es prorrogarien de nou els actuals Pressupostos ja prorrogats anteriorment.
Això i la paràlisi política es donarien tot seguit de bracet.
L’argumentació independentista estableix que cal la independència amb el nou Estat per poder després gestionar més favorable l’economia. Ans no seria quelcom realista donar-se compte que les imposicions de l’Estat espanyol són en gruix una aplicació dels protocols de Brussel·les?
Alliberar-se del plus de recaptador sangonera i repressor del govern estatal és necessari, però no és suficient a l’hora de fer front al que correspongui a Catalunya dels 10.000 milions que la UE exigeix de restricció per 2016 a l’Estat espanyol.
La primera desconnexió concreta pot ser la de superar el 0,3 % previst del Dèficit públic. La segona posar en cintura els grans espais de frau i de corrupció. La tercera finalitzar d’arrel amb els privilegis fiscals de les grans empreses i fortunes. En cap cas pot ser, ni grat ni acceptable per a la majoria ciutadana, una política continuista en les retallades, en la davallada del nivell adquisitiu i de vida, en la reducció dels serveis públics universals, les limitacions a l’educació i la cultura. En fi, que fa país, sinó?
El Cercle d’Economia ho estableix prou clar al marcar una línia d’actuació que no sigui la independència, ni l’incompliment de la legalitat constitucional, qüestió que anava de tronc amb al gran banca catalana i espanyola. Fins fa unes dues setmanes, el Cercle era partidari declarat de les noves eleccions a Catalunya.
Tanmateix, Antón Costas, president del Cercle d’Economia, enfoca diferent la política estatal, no és gens favorable a unes noves eleccions espanyoles. Costas ha fet una ronda per exigir a Rajoy i a Sánchez un acord per garantir la governabilitat d’Espanya, d’aquesta manera assegurar l’estabilitat política i econòmica. El Cercle vol un acord entre PP-PSOE-C’s, sense dependències de cap tipus amb Podemos ni En Comú Podem.
Alhora l’ombra del gran acord estatal ha fet exclamar a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Nuria Parlon, que si fora així es donaria de baixa del PSC.
Entre aquest garbuix de poders i de polítiques creuades s’ha de prendre nota que un escull s’ha vorejat. El Parlament ha fet un acord per una comissió parlamentària d’estudi sobre el procés constituent.
És un encert que CSQEP hagi decidit participar a aquesta comissió parlamentària constituent.
Les exigències de les necessàries mesures econòmiques de pla de xoc d’emergència social han de combinar-se, complementades, amb el procés constituent democràtic de sobirania republicana, no supeditada ni subordinada.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada