29/1/16

Intencions o pràctica de sobirania constituent


La calma li ha durat poc el nou govern Puigdemont-Junqueras.
És el factor social, de l’emergència que necessita ben seguit un pla de xoc, qui ha endreçat l’agenda política.
El personal treballador de la Funció pública ha aconseguit que el retorn de la paga deguda sigui sense la retirada del 5 % que pretenia Mas-Ortega. Un èxit a tenir en compte per a les properes demandes. Els dos vots comodins cupaires han obligat a JxS a quedar aïllada en minoria o a retirar el 5 % esmentat.
CCOO va rebre el nou govern amb la proposta d’una concisa plataforma que també capgirarien les prioritats dels Pressupostos.
La Marea Blanca ha tramès les seves punyents reivindicacions sobre Salut i Hospitals al nou conseller Toni Comín. Es vol pel cap baix fer enrere les privatitzacions de Boi Ruiz.
És palès que no hi haurà treva social. El nou país, per tant el procés constituent de sobirania i república catalana, ha d’incloure les necessitats vitals de la població.
Oposar la necessitat d’estabilitat social al progrés en les llibertats democràtiques, la sobirania republicana i la independència, seria condemnar el nou país a la supeditació als interessos i poder econòmic de la classe dominant catalana i espanyola.
El moviment per la sobirania, la independència i la república catalana ha de reflexionar i madurar per enfortir-se, tot ampliant la seva base popular.
La confrontació espanyola catalana entorn les sobiranies de cadascuna, de sotmetiment o en igualtat, així com la voluntat de construir un nou estat català  republicà i independent, ha de començar a considerar les diferències entre un lideratge de dretes amb polítiques de dretes i retalladores o un lideratge d’esquerres amb polítiques socials.
La CUP amb la proposta de pla de xoc aporta un ingredient social vital per desencallar l’atzucac polític. En Comú i Ada Colau amb la crida per impulsar una candidatura catalana que defensi el municipalisme i la sobirania dels pobles, introdueix un punt de vista cabdal popular.
Un procés constituent de sobirania ha de superar les fase de declaracions i de paràlisi en els fets concrets.
El resultat del 48 %/39%/13% el 27 S ha de permetre actuar per aconseguir una majoria mínima cap el 70 %, si més no de l’electoral votant.
Les declaracions sobre les DUI (Declaració Unilateral d’Independència) o una DII (Declaració d’Intencions d’Independència) que ara introdueix la portaveu del govern, Neus Munté, segueixen sense afrontar el que ha representat el 27 S.
“El cel està empedrat de bones intencions” estableix la dita popular. En el nostre cas vol dir que els fets tenen sobretot dues grans qüestions.
Els Pressupostos amb les noves prioritats de procés constituent i de pla de xoc i emergència social. Uns Pressupostos que siguin un canvi de ruptura amb els autonòmics anteriors.
La segona és organitzar l’exercici de la lliure decisió ciutadana envers la sobirania i la independència. L’argumentació de que un referèndum està superat es contradiu amb el fet que la victòria del 48 % el 27 S, és clara però no suficient. El fenomen emergent En Comú és un altre fet que obre una nova oportunitat a enfortir el lideratge amb entesa entre les esquerres, i a aconseguir una decisió contundent de la ciutadania.
Tant per uns Pressupostos que superin el sostre autonòmic supeditat al Regne d’Espanya, adés l’exercici de la lliure decisió, en referèndum o altre fórmula democràtica, necessiten una construcció de la sobirania política catalana, amb la desobediència o ruptura de la legalitat constitucional vigent de 1978.
És l’hora de passar de les intencions a la pràctica concreta de sobirania constituent.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada