28/1/16

Nova confluència emergent


La proposta de l’Ada Colau d’aquest dilluns dóna en el clau en contingut i oportunitat.
BComú i les confluències En Comú, com En Marea, no es miren el melic. Abasten l’horitzó d’un mar social i polític encrespat en franca recomposició.
Un nou espai polític a Catalunya, definit per objectius més que per sigles i coalicions; un nou subjecte polític català sorgit de l’experiència de les confluències municipalistes, amb els èxits emergents del 24-M i del 20-D. Un espai de la ciutadania crítica i d’esquerres.
La crida a posar fil a l’agulla convé sigui confluent, inclusiva. El projecte serà més profitós amb la mà oberta a establir llaços d’entesa dels referents polítics existents. Cal fer que el compromís sigui ferm, la perspectiva compartida i beneficiosa per la ciutadania popular en general i la treballadora més modesta en particular.
És hora que l’esquerra faci el tomb a liderar el factor social i el fet democràtic nacional de llibertat i sobirania. Altrament la recomposició política no correspondrà a les demandes i mobilitzacions cabdals d’aquest país i del seu poble.
El concepte i l’estratègia, són d’ampliar amb confluència unitària homogènia dins la varietat, en comptes de la divisió actual de picabaralles eternes que fragmenten i neutralitzen la capacitat política d’esquerres.
Un nou actor, més moviment que partit, homogeni i alhora plural, pot facilitar la cristal·lització del fenomen emergent d’esquerres, incloent-hi el que s’ha anomenat com espai orfe de representació política i vot prestat.
 
Allò que emergeix beu: a) del sindicalisme d’abast estatal de resistència a la crisi econòmica des de les empreses; b) els moviments socials i de drets universals des de l’eclosió del 15-M, la PAH, la Marxa de la Dignitat, el 7-N de les dones- Tren de la llibertat i Marxa de la Igualtat, amb una gran força de regeneració democràtica i de gent jove amb la imatge de nova política, amb continguts i acció dins tot l’Estat; c) el moviment de sobirania que arranca el 10-J del 2010, que remou Catalunya i el Regne d’Espanya amb les demandes de llibertat, estat propi, independència i república catalana.
El 27-S forma part també d’aquestes experiències. CSQEP va ser necessària, altrament no aconseguíssim que fos exitosa, doncs ha fet conscient la clau catalana en tant que és “un altre país”. Tinguem en compte el PSC que guanyava les eleccions estatals però perdia les autonòmiques.
Obrim la caixa dels trons. Participem en el procés de sobirania constituent, amb una ruptura democràtica, un pla de xoc d’emergència social, assegurem l’exercici del dret a decidir per part de la ciutadania, de quina manera un referèndum sobre la sobirania –no supeditat ni subordinat- permet complementar la confiança del moviment decisiu catalanista, amb la confiança dels segments populars que veuen el moviment per la independència encara contraposat a les necessitats socials.
Fem un procés sobirà constituent de república catalana.
Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada