20/8/15

Diumenge 16: Primer dia: Visita a Bethlehem

Cròniques palestines de la Brigada 2015 de Pau Sempre. 16 d'agost.

Després d’un llarg dia de viatge per fi hem arribat al hostal on ens allotjarem la majoria dels dies, a Beit Sahour, un barri al costat de Bethlehem. Ens anem a dormir directament, estem esgotades de tot el dia de viatge.

Ens aixequem d’hora per esmorzar a les 8. Ens sorprèn la gran varietat de menjar que hi ha per esmorzar: des d’un fantàstic hummus, tomàquets, cogombres, ous i per descomptat pa de pita. Després tenim la nostra primera reunió amb en Baha Hilo, cofundador de la iniciativa “To be there” que ens explica en què consisteix el projecte i què farem avui. Ens explica la importància de “to be there” a Palestina, com la millor manera d’aproximar-se a la realitat de l’ocupació israeliana. El mur, els checkpoints i les carretes d’ús exclusiu per israelians són algunes de les barreres amb les que es troben els palestins en el seu dia a dia, i que els hi ofeguen la seva llibertat de moviment i la possibilitat de tenir una vida i un futur digne. Després de la contextualització historicopolítica, estem preparades per entendre tots els conceptes al terreny.
La primera parada del tour és  a Beit Sahour. Just acabades de baixar del bus un grup de nens,  curiosos per la nostre presència, s’apropen somrients i cridant “hello”. Des d’on estem podem veure un assentament de colons just davant nostre. Est construint just on abans hi havia un bosc que va ser arrasat per a la seva construcció. Veiem  també el mur que divideix el que eren les seves terres de conreu amb les seves cases.  Al costat hi h una planta de depuració d’aigua, construïda sobre terreny palestí que va ser expropiat  i que només dóna funció a la població israeliana dels assentaments. La dificultat per accedir a l’aigua és un dels gran problemes amb els que es troba la població palestina. És per això que totes les cases palestines tenen un dipòsit d’aigua a la teulada (fet que ens ajuda a diferenciar fàcilment les cases palestines de les israelianes).  Els colons que viuen als assentaments disposen de fins a  350 litres d’aigua per persona i per dia, a diferencia  d’un palestí que només té accés a una mitja de 65 litres diaris per persona i per dia (tot i que el consum mínim recomanat per la OMS és de 100 litres).


Una vegada a Bethlehem, ens aturem als peus de mur nord de la ciutat. Ens impressiona la seva alçada així com l’estranya sensació que ens provoca no poder saber que hi ha darrera. La construcció del mur va destruir tota la riquesa econòmica de la zona, on com a testimonis, queden dues benzineres que avui en dia pràcticament no tenen clients.  Ens aturem a menjar a una botiga que hi ha al costat del mur, on el propietari ens ofereix un cafè i ens mengem els entrepans que portàvem preparats.
Després del descans ens dirigim al camp de refugiats d’ AIDA, un dels tres que es troben  a la ciutat de Bethlehem. El camp va ser construït al 1950 per la UNRWA per acollit a milers de refugiats palestins després de la Nakba. Fins el 1956 vivien en tendes de campanya,  va ser en aquell moment quan la UNRWA els hi va construir cases on vivien 6 persones en una petita habitació. El camp té una superfície de 200x400 m2, i no s’ha ampliat tot i que avui en dia hi viuen al voltant de 6000 persones.  Avui en dia la UNRWA es dedica a l’educació i la recollida de residus dintre del camp. Allà ens reunim amb l’Amaia, membre de Lajee Center, que porta a terme diferents projectes dins del camp. Ens explica que un dels problemes més greus del camp és l’aigua. Hi ha manca d’aigua i la poca que arriba moltes vegades no és apte pel consum ja que conté diferents bactèries que poden ocasionar malalties. El camp, amés, ha patit atacs per part del exèrcit israelià amb gasos lacrimògens i aigua química. Ens expliquem que al 2003, van atacar un dels col·legis de la UNRWA. L’última parada al camp ens porta un altre cop davant del mur, que van construint tot just davant d’un camp d’oliveres que era on els habitants del camp passaven la majoria del temps. Ens impacta pensar que on abans hi havia un camp per gaudir de la naturalesa ara hi ha un bloc de formigó de 7 metres.
De tornada al Hostal podem veure més parts del mur de la segregació, sens dubte, és el mur de la vergonya. Gràcies a les explicacions d’en Baha, ens adonem de que el mur és construir únicament amb la intenció d’apropiar-se de més i més terres i d’expulsar a la població palestina de les seves cases.  Cada metre del mur és un èxit del sionisme,  cada “bypass road” (carreteres només per a israelians) és un fil més de la teranyina que hi ha sobre Cisjordània i cada nou assentament, la materialització de la possessió il·legal de la terra.
Després de descansar una estona al hostal, visitem el Jadal Center dedicat  al desenvolupament de la cultura palestina. Suhail Khaliliev de l’ARIJ center (Applied Research Institute of Jerusalem) a través de diversos mapes ens dóna una visió més detallada de l’ocupació. Actualment l’administració dels territoris a Cisjordània es divideix en tres àrees:
-       Àrea A: total control palestí en matèria civil i de seguretat (18%).
-       Àrea B: control palestí en temes civils i control israelià de la seguretat de la zona. (19%).
-       Àrea C: total control israelià en matèria civil i de seguretat (60%).
Per finalitzar la xerrada parlem sobre les possibles solucions al conflicte. Suhail ens explica que pel poble palestí la pau ha d’implicar el control palestí dels territoris de Cisjordània i Gaza i del recursos naturals incloent l’accés al mar a la franja de Gaza i al mar mort. 
Ha sigut un dia molt intens i estem mols cansades però molt contentes i satisfetes de tot el que hem après avui. El viatge tot just acaba de començar i estem ansioses per veure que ens espera demà.

Laura i Alejandra 

 http://pauaraisempre.blogspot.com.es/2015/08/diumenge-16.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada