29/8/15

Cròniques Palestines. Dia 12: Nablus


Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre. dijous, 27 d’agost de 2015.
Avui hem anat a Nablus.
És una ciutat bonica i amb molta vida. És la que millor conserva el seu casc antic. Es famosa pels seus sabons d’oli d’oliva i l’industria dels dolços. Hem pogut comprovar les dues coses, ja que hem visitat una fabrica artesanal de sabons i el propietari ens ha explicat la manera tradicional de producció.  També algunes hem provat uns dolços boníssims que es diuen naftes.
El nostre guia local, Mustafà, ens ha portat al seu barri, Jasmine. Es un barri amb una forta resistència política i on van néixer alguns líders de faccions armades de Ammas i Al-Fatah, com ara els tigres negres i les àguiles vermelles.
A Nablus hi ha tres camps de refugiats.
Hem visitat un d’ells, el Balata Camp, el més gran de Cisjordania. Es va construir arrel de la Nakba i té 28.000 refugiats en un km2. La densitat fa que els refugiats hagin hagut de utilitzar tot l’espai per edificar, sacrificant la intimitat. Els carrers són molt estrets i no hi pot passar cap cotxe ni ambulància.  Per tant, quan algú mor els familiars han de transportar el seu cos de terrat en terrat fins a sortir del camp.
La terra del camp no es propietat seva, si no de la UNRWA. És un camp molt actiu políticament, ja que va ser iniciador de la primera Intifada i un fort participant de la segona. Hi ha quatre escoles i una clínica, que compta amb només dos doctors.
Els refugiats van deixar les seves cases sense agafar res més que la clau pensant que en poques setmanes tornarien.  Han passat 67 anys i encara estan esperant el retorn. Hem visitat el Yaffa Cultural Centre que es troba a dintre del camp.
Es divideix en dos departaments, un lúdic-formatiu i l’altre de salut mental.
Posteriorment, ens hem desplaçat al centre de Nablus i hem visitat el Women Study Center, fundat l’any 1989, sobre tres eixos principals,  llibertat, dignitat, igualtat.
Segon el que ens han explicat, les dones es veuen afectades per dues situacions principalment, l’ocupació i el sistema patriarcal. Freqüentment, les dones lluiten en contra de l’ocupació i s’obliden de la seva pròpia situació. Una verdadera alliberació passaria per una solució justa a les dues problemàtiques. 
La primera Intifada va ser un moment de forta unió entre dones i homes, on lluitaven colze a colze. Per després la situació ha empitjorat.
Per aconseguir que les dones es trobin en una posició més igualitària, han creat programes  establerts en fases. D’una banda, estudiar per adquirir formació i  de l’ altre, aconseguir una feina que les independitzi. En el centre treballen també la pèrdua – de persones properes, de la llar etc – i té un projecte formatiu amb els nens sobre com protegir-se de agressions sexuals i treballa una visió de gènere igualitària dins de la societat. I un altre focus d’anàlisis son les dones divorciades, tracten de empoderar-les i treballar la imatge que la societat té d’elles.
Seguim gaudint, ens veiem aviat!
Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada