29/8/15

Cròniques Palestines. Dia 9: Porta amb porta


Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre. dimarts, 25 d’agost de 2015
Avui tornem a despertar a Betlem després dels dies que hem passat a la Vall del Jordà. Agafem direcció Suseya. Aquesta és una de les 28 comunitats beduïnes no reconegudes dins de Cisjordània i com a tal, s'havia d'enderrocar el dia 3 d'agost d'enguany. Gràcies al paper dels comitès de resistència popular i l'ajut de la cooperació internacional, s'ha alleugerit el pes de la ocupació cap aquesta “zona”. Cal recordar que es troba al costat d'un assentament il·legal de colons, que sistemàticament sabotegen les mínimes infrastructures d'aigua, llum i serveis.
Tenim temps d'estar tranquils vint minuts fins a trobar-nos amb el nostre primer “flying checkpoint”, exactament a les 8.35h. Sembla ser que és quotidià pels palestins trobar-se una furgoneta de l'exercit israelià creuada al mig d'una carretera secundària civil, però per nosaltres no ho era. Punxes al terra i fusells penjats al coll de nois que encara haurien d'estar estudiant. Gaudint dels privilegis que malauradament no hem escollit ni ens pertoquen, poden passar aquest entrebanc sense pena ni glòria.
Una roca pintada amb un “Benvinguts a Suseya” és la única manera de saber que et trobes a la seva comunitat. Més endavant, ens trobem una tenda rudimentària amb una bandera palestina pintada i el lema “aturem la demolició de Suseya”, que s'entrellaça amb un paisatge d'allò més peculiar: cases enderrocades, un assentament de colons a la llunyania que ens vigila, banderes de Fatah i de la Unió Europea i una comunitat palestina que refusa fermament marxar de la seva pròpia terra on viu, treballa i estima. Només trepitjar la comunitat ens trobem en Nasser, que ens fa un breu recorregut entre les tendes de la comunitat, formada per 35 famílies amb 320 persones i comencem a entendre de ben aprop què vol dir viure sota el jo permanent de la por de veure com se t'expulsa del teu territori. Més del 80% del poble ja pertany als colons i la comunitat beduïna, els palestins, només conserven el 20% del terreny del poble, que correspon a la part agrícola de la zona. A continuació concertem una petita xerrada amb en Nasser, que ens explica la història de l'assetjament que ha patit i pateix Suseya i entre tasses de té, encetem una ronda de preguntes que ens permet a les brigadistes entendre la complexitat de la problemàtica en què es troba la regió. Després d'això omplim la paraula germanor de contingut quan dinem plegades amb habitants de Suseya gràcies al menjar que ens preparen. Just després de l'àpat continuem el nostre camí cap a Hebron.
Malauradament Hebron és un nom conegut per nosaltres: disposa del mal nom de tenir dins del seu centre històric una colònia ferotge de israelians que malmeten el nom de la ciutat i ataquen, amb totes les seves conseqüències i amb la flagrant vulneració que suposa aquest fet, la majoria de palestins i palestines de la ciutat. Un cop arribem a Hebron i passem el nostre primer checkpoint, ens trobem amb la organització Youth Agains the Settlements (joventut en contra dels assentaments) organització palestina amb un marcat caràcter juvenil de defensa dels drets humans de la seva pròpia comunitat, a través de campanyes mediàtiques i de denúncia de les barbaritats que ha de patir la població civil. No tant sols és un problema el rol dels colons dins del centre de la ciutat, sinó que, a més, hi ha 103 checkpoints concentrats en una superfície molt reduïda, exactament un quilòmetre quadrat. Cal afegir que la ciutat està plena a vessar de militars pels seus carrers i aquesta imatge no és pròpia d'una ciutat que històricament ha estat el centre industrial de Cisjordània, ans al contrari, sembla més un paisatge més proper a un territori ocupat militarment. Després de veure el centre on Youth Agains the Settlements desenvolupa les seves activitats, ens dirigim al centre de la ciutat, on ens espera en Walid per continuar el nostre tour. Trobem important remarcar que l'activitat d'aquesta organització, es veu profundament afectada i condicionada pel fet de compartir porta amb porta l'espai amb un edifici ocupat per colons de forma il·legal protegits per l'exercit israelià.
Ràbia i impotència corre per la nostra sang quan veiem que el nostre amic de viatge, Baha, que ens acompanya sense problemes des del primer dia, ha de fer-se passar per internacional per poder passar el checkpoint, sense haver de donar explicacions ni rebre vexacions per part de els militars de l'exercit israelià.
Se'ns presenta un món més proper a Orwell que els escenaris d'una zona comercial d'Orient Mitjà. Carrers completament buits, cares marcades per la repressió que constantment reben i que els impedeix realitzar la seva vida.
No només la repressió marca la vida de les persones que han de patir les hostilitats dels colons. No estem parlant d'una comunitat de veïns que es troben a l'ascensor amb cara de pomes agres. Ens referim als sentiments d'una mare que ha de veure com una malla metàl·lica ha de protegir el seu fill davant l'amenaça de rebre un cop de roc, àcid, excrements o tot allò que se'ls hi pugui ocórrer.
Totes les cases ocupades pels colons estant situades sobre els comerços i cases palestines demostrant així, la superioritat que els hi atorga el Govern d'Israel als colons.
Us podeu imaginar el què suposa viure en una gàbia? Doncs això és el barri de Tel Romeia.
I amb aquesta història de solidaritat i compromís, ens acomiadem fins demà.
PD: Acabem el dia donant la benvinguda als 21 anys de la Júlia. Per molts anys brigadista.
Àlex, Eva i Marta, Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada