28/8/15

Cròniques Palestines. Dia 7: Tercer dia a la Vall del Jordà.


Èxit en el micromecenatge.
Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre.
Ens despertem de la segona nit dormint al ras. Ens llevem quan surt el sol i agafem força amb un bon esmorzar, que avui ens toca treballar dur. El dia s'aixeca sense núvols —de fet encara no n'hem vist cap des de que estem aquí— i sense perdre temps anem al tall. Avui ens toca continuar amb la tasca d'ahir, fan falta molts maons per a reconstruïr l'escola i la resta de cases enderrocades.
Sembla que poc a poc anem agafant bon ritme de treball, i en Rajid i la resta de companys palestins estan molt contents amb la feina feta. Hi ha molt bon ambient treballant, la brigada i la gent local també fem un bon equip, treballem fort i amb un somriure constant.
Hem seguit amb la feina fins que el sol ens ha demanat que ens aturéssim, plens de fang fins a dalt, i estem contentes però cansades. En Borja, un dels nostres companys fotògraf, ens ha demanat fotografiar l'abans i el després de la jornada de treball, de manera que en un full hem plasmat el que hem anat sentit durant el procés. Les fotos han sortit precioses, i la intenció és exposar-les a la tornada, així que haurem de estar totes atentes.
Per treure'ns el fang i la suor de sobre, hem aprofitat la precarietat de la canalització d'aigües, que pateix fuites constants degut a la nul·la inversió i la falta de recursos a la Vall d'en Jordà, i ens hem netejat i refrescat sota les canonades d'aigua.
Suport aconseguit.
Amb una mica menys de brutícia, hem gaudit d'un merescut descans sota el sol i les temperatures extremes de la zona mentre fèiem temps per gaudir d'un dinar típic palestí que ells mengen amb les mans. Era una barreja d'arròs, ametlla torrada, julivert, sopa de iogurt, vedella estofada i espècies; i ho hem acompanyat d'una sopa de blat i pa de pita. Deliciós!
Després de fer la digestió, ens han portat amb una pick-up sobreexplotada (18 persones tirant pel curt!!), direcció a un espai natural petit però espectacular prop del poble. De camí ens hem trobat amb ramats de cabres i de camells. Entre la vall d'unes muntanyes desertes, es dibuixava un rierol amb uns pocs gorgs que no feien mes de quatre pams de profunditat. Malgrat tot, el contrast entre aigua i desert era màgic i l'aigua fresca ens ha donat energia de nou.
De tornada ens hem separat per gènere, els nois hem anat a passejar pel poble que ens acull amb un local, hem pogut veure els contrastos dintre el poblat, conèixer la gent aborigen i parlar amb alguns d'ells. És un poble bàsicament ramader, ple de la vida que donen els nens jugant a cada cantonada. Ens han obert la Madrassa (l'escola), construïda a base de l'esforç de la població local, ens han presentat en comunitat, i hem fet un bon passeig observant cada racó amb respecte. Tornant a casa, ens hem creuat un jeep militar, que ens ha recordat que seguim a l'àrea C, sota control de l'exèrcit.D'altra banda, les noies hem pogut gaudir d'unes hores amb una activista i artista de la Vall d'en Jordà, la Samira Kudiri. Original de Deheisha Camp (un dels camps de refugiats que vam visitar), desenvolupa la seva feina amb nens petits, ensenyant-los teatre i alhora tractant temes com el dret a l'educació o la ocupació que pateixen. A més, ha aconseguit conjuntament amb altres persones que, aquí on som ara, s'obri un centre per a dones.
La trobada s'ha desenvolupat en forma de diàleg recíproc: les noies preguntavem tots els dubtes que teníem sobre a la situació de la dona a Palestina i a la vegada ella ens explicava la seva experiència com a activista i artista i com a subjecte oprimit dins la ocupació: entre d'altres, ha relatat dos arrestos en diferents situacions, en quines condicions van succeïr i com es va sentir en cada un. Després d'una llarga conversa i molt agraïdes per tot el que ens ha respòs, ens hem acomiadat amb una fotografia plegades.
Per acabar rodó el dia, i un cop tots sopats, ens n'anirem a dormir al ras de nou, sota el cel estrellat que ens ofereix aquesta bonica Vall, i demà ens aixecarem ben d'hora per seguir amb força i il·lusió amb la tasca dels maons.
Som-hi!
Jona i Laia, Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada