28/8/15

Cròniques Palestines. Dia 6: Segon dia a la Vall del Jordà.


Cròniques Palestines. Brigada 21015 de Pau Sempre. dilluns, 24 d’agost de 2015
Dia 6: Segon dia a la Vall del Jordà.
Després de passar una nit a l'aire lliure, sota un cel ple d'estrelles, ens hem llevat amb la primera llum del sol per continuar la nostra tasca a la Vall del Jordà. Avui, com ahir, hem seguit elaborant els maons que s'utilitzaran per reconstruir l'escola que va ser recentment destruïda per l'exèrcit israelià. Hem concentrat els nostres esforços de manera molt productiva ja que hem aconseguit (en aquests dos dies) prop de 400 maons.
Cap a les 10,30h hem parat la nostra activitat a causa del sol intens característic del desert. Ens haviem mentalitzat per passar un altre migdia calorós quan, de sobte, ens hem trobat amb una fuita d'aigua. En veure que no podiem parar la fuita, hem iniciat una guerra d'aigua amb les persones que ens acullen a la Vall del Jordà. Ens hem refrescat molt entre totes i hem sigut testimonis de com aquesta petita anècdota ha aconseguit il·lusionar i cohesionar el grup amb les persones locals.
Quan hem acabat de netejar tota la destrossa, hem dinat. Avui hem menjat espaguetis amb tomàquet, peix arrebossat i verduretes. Ben tips, hem decidit posar els matalassos a terra al menjador i, amb l'ajuda dle ventilador, hem pogut fer una dolça migdiada de unes dues hores que ens ha permés continuar la feina a la tarda.
Poc temps després de despertar-nos de la migdiada, ha arribat un camió molt gros que hem hagut de carregar amb les totxanes seques de dies anteriors que anaven en destinació Jerico, on es localitza l'escola derruïda. Ens hem organitzat d'una manera molt efectiva, amb música de fons típica del país, i hem fet diverses cadenes per aproximar els maons a l'interior del vehicle. Això ens ha facilitat la feina i alhora l'ha fet més amena.
Al vespre, havent descansat una mica, l'Emma, una noia britànica que col·labora també amb el Jordan Valley Solidarity Movement, ens ha fet una xerrada per informar-nos sobre els diferents tipus de jurisdiccions de l'Estat israelià i com això configura un règim d'apartheid. D'altra banda, ens ha explicat amb detall les armes que utilitza l'exèrcit per reprimir les manifestacions palestines en contra del sionisme i la ocupació israeliana. L'Emma ha distingit entre diferents tipus de gasos lacrimógens, bombes de so, canons d'aigua química i bales recobertes de cautxu. Com a curiositat, ens ha explicat que una bona manera de desprendre's de la pudor insuportable que ocasionen els canons d'aigua química és dutxar-se amb ketchup. No ens ho hauriem imaginat mai!
Un cop acabada la formació, hem anat a girar els maons fet aquest matí per tal que s'assequin i puguin ser utilitzats a l'obra. Per sorpresa, han aparegut en Yasser i l'Anna, que ja es troba millor. Ens hem alegrat molt de veure-la i ens ha portat com a sorpresa la maleta de la Laura, que portava dies extraviada entre aeroports i cases palestines.
Amb la il·lusió de ser-hi totes, hem sopat falafel, menjar típic de Palestina, fet a base de cigrons; pà de pita artesà, patates fregides i verduretes. Igual que ahir, degut a la falta de son, estem exhaustes però molt contestes per la feina feta i per la què ens queda encara per fer.
Seguim!
Júlia i Felipe, Brigada 21015 de Pau Sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada